Sr. Daniel Valls i Cots
Sr. Daniel Valls i Cots
PC, 20è VOLUM. Empenta i Coratge

DANIEL VALLS I COTS

Text del 14/09/09

“El hauria de ser conscient que les PIME creen llocs de treball. En el cas de l’agricultura ecològica, no oblidem que utilitza més mà d’obra que la convencional”

Avui dia, més de 60.000 hectàrees de terreny estan dedicades a Catalunya a l’agricultura i la ramaderia ecològiques. I són ja més de 1.300 els operadors –ramaders, agricultors o indústries alimentàries– que s’han decantat per aquest tipus de producte. Lluny d’aturar-se amb la irrupció de la crisi econòmica, aquestes xifres tendeixen a créixer: es preveuen augments d’entre un 10% i un 15% anuals. A diferència de fa 10 anys, ara ja podem trobar la versió ecològica de qualsevol producte, i són cada cop més nombroses les llars que opten per una alimentació més sana i respectuosa amb el medi ambient. Però com es pot saber si un producte és veritablement ecològic? Ho és si té imprès el segell del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE), corporació tutelada pel Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya. “Som una entitat de certificació pública. Ens encarreguem de verificar que tots els productes ecològics catalans acompleixen la normativa europea.” Així ens ho explica Daniel Valls i Cots, president del Consell, llicenciat en Enginyeria Agrònoma i representant d’un negoci familiar dedicat a l’agricultura ecològica.

A diferència de l’agricultura i la ramaderia convencionals, la producció ecològica no prima la productivitat, evita la sobreexplotació i els productes o adobs químics, fa servir espècies autòctones i fomenta un ús de les explotacions agràries integrat a l’entorn i respectuós amb la terra i les lleis de la natura. “No volem contribuir més a malmetre el medi ambient. En l’actualitat, les aigües subterrànies estan contaminades amb nitrats a moltes comarques. Se n’abusa molt, dels adobs químics, i no s’ha sabut solucionar el problema dels purins.”

Respectar l’entorn natural és només una qüestió d’intel·ligència “Fa 30 anys teníem productes autoritzats com a fungicides o herbicides que ara estan prohibits per la seva alta toxicitat. Els residus d’aquests productes fitosanitaris o d’algunes hormones romanen a la terra i al producte, i això acaba afectant la salut, no d’una manera immediata però sí a mig o a llarg termini. Ha passat el mateix amb l’ús d’additius per a l’elaboració dels aliments, que a poc a poc s’han anat restringint. Per tant, la producció ecològica intenta evitar aquests dos mals: l’afectació al medi i a la salut. ”

Ecològic, biològic o orgànic; la Unió Europea ha protegit aquests tres qualificatius per tal que només puguin ser utilitzats en aquest tipus de productes. “Segons cada país, es fa servir un o altre. A Catalunya, s’empra més el terme ecològic, tot i que també podem trobar la denominació biològic.

 Precisament vigilar que la producció ecològica catalana s’ajusti a uns estàndards és una de les principals tasques del Consell: “Controlem i verifiquem que els nostres inscrits compleixen la normativa. Els fem com a mínim una auditoria completa anual. Tenim inspectors a tot el territori, que van a visitar les explotacions o les indústries per tal d’agafar mostres que després són analitzades al laboratori, i amb les quals es comprova que els productes no tinguin residus d’hormones o additius. Si està tot correcte, se’ls lliura el certificat. Si es detecta una deficiència lleu, s’insta al productor que prengui mesures correctores. I si és greu, es retira el producte i s’aplica una sanció o, fins i tot, es pot arribar a expulsar-lo del Consell.”

Aquest organisme també s’encarrega de donar a conèixer l’agricultura ecològica, tant als pagesos com als consumidors. “El client final necessita una informació exhaustiva per saber les diferències a l’hora de comprar un producte ecològic.”

Primer de tot, l’agricultor o ramader dedicat a l’explotació ecològica cobra un preu més digne pels seus productes. A més, cal tenir en compte que els requisits que s’exigeixen per fer la versió ecològica d’un producte solen ser més estrictes i això fa encarir el procés. “Hi ha productes que són fàcils de fer en la versió ecològica respecte als convencionals i, per tant, la diferència de preu no és gaire gran, com passa amb l’oli. Però hi ha d’altres que no. Per exemple, la carn de porc; a diferència de la granja convencional, en una explotació ecològica l’animal no pot estar tancat i el ramader ha d’alimentar els animals amb productes ecològics. També, si algú vol comercialitzar llet ecològica ha de comptar amb una gran extensió de prats. De fet, en un terreny com el camp del Barça, només s’hi podrien ficar dues vaques! En aquest sentit, la normativa europea està més pensada per als països del nord que no pas per als del sud. Enguany, però, ha entrat una nova normativa que ha equilibrat alguns d’aquests aspectes.”

En relació amb la davallada econòmica que es pateix a tot el món, afirma el senyor Valls que “per sort, l’hem notada molt poc. Els nostres consumidors són majoritàriament gent conscient de les diferències entre un producte ecològic i un de convencional, saben que amb la seva compra contribueixen a la protecció del medi, i que inverteixen en la seva salut. I per tant, és una prioritat de la qual no volen prescindir.

Tanmateix, les empreses topen amb més problemes per finançar-se. “El Govern hauria d’endegar mesures més eficaces per millorar el finançament. Hi ha moltes empreses que funcionen gràcies a les pòlisses. Si un dia el banc t’anuncia que no te la renova, et trobes amb un greu contratemps. Una companyia no hauria de tancar mai per qüestions de finançament o liquiditat. Hem de tenir present que les petites i mitjanes empreses creen llocs de treball. I en el cas de l’agricultura ecològica, no oblidem que utilitza més mà d’obra que la convencional.”

Per a Daniel Valls, tot el problema rau en el fet que les solucions han de venir de la política; tenim un departament que gestiona l’agricultura, la ramaderia, la pesca i la indústria agroalimentària, i que concentra el 17% del PIB català. En conseqüència, és la primera indústria del país. Confiem que aquesta realitat es reflectirà cada cop més en els pressupostos.”