Dr. Daniel Vilaplana i Blanch
Dr. Daniel Vilaplana i Blanch
PC, 16è VOLUM. Especialitats mèdiques de Barcelona, I

DANIEL VILAPLANA I BLANCH

OFTALMOLOGIA-RETINA I VITRI

Text del 2004

“La retina és un univers, és el món neurològic dins de l’ull”

.

Nascut a Sabadell el 1958, casat amb la Dra. Glòria Mira i pare de dos fills, Ferran i Àngela, el doctor Daniel Vilaplana ha viscut l’oftalmologia de ben a prop des que va néixer. El seu progenitor, el doctor Álvaro Vilaplana i Rius, era oftalmòleg de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i professor associat de la UAB. “El contacte diari familiar amb la medicina em va influir per decidir la professió. D’altra banda, de la meva àvia Conxita, mestra d’escola, vaig aprendre el gust per les coses ben fetes, l’ordre, l’organització i l’estímul per a l’estudi.”

Després d’estudiar la carrera a l’Hospital de Sant Pau de Barcelona i un cop superat el MIR, el doctor Vilaplana va desenvolupar l’especialitat d’oftalmologia a la Clínica Barraquer. Finalitzada la residència de quatre anys el 1988, s’hi va quedar a treballar. “A la clínica Barraquer, un centre punter a nivell mundial, ho vaig aprendre tot. Li haig d’agrair al professor Joaquim Barraquer que em permetés l’entrada al seu centre i la incorporació al departament de retina, cosa que em va fer una gran il·lusió.”

Al cap d’uns anys, el cap de servei d’oftalmologia de l’IMAS, el doctor Miguel Castilla, li va proposar de formar part de l’equip del departament de retina de l’Hospital del Mar i de l’Hospital de l’Esperança. “Després de disset anys a la clínica Barraquer, vaig decidir canviar la meva orientació professional i treballar a la sanitat pública.”

Simultàniament va reprendre el centre privat que havia creat el seu pare a Sabadell. En l’actualitat aquestes són les dues tasques assistencials que l’ocupen. A més, des de fa anys està vinculat a la Junta Directiva de la Societat Catalana d’Oftalmologia, primer com a vocal i ara com a vicepresident. “M’agrada treballar en la medicina pública. Considero que també ha de disposar de metges capacitats per tirar endavant projectes importants, però, malauradament, la retribució econòmica que s’hi ofereix obliga a compaginar-la amb la consulta privada.”

La subespecialització que afecta tots els àmbits de la medicina també es dóna en l’oftalmologia. El doctor Barraquer fou un dels primers a dividir l’especialitat en diverses àrees temàtiques amb departaments per a cadascuna -còrnia, glaucoma, retina, etc. Posteriorment els hospitals van acabar adoptant aquest model compartimentat i, amb el temps, els professionals també s’han anat especialitzant. El pare del doctor Vilaplana, quan la majoria d’oftalmòlegs s’ocupava de totes les branques de l’especialitat, ja es dedicava especialment al tractament dels estrabismes. El seu fill, en canvi, ha aprofundit en les patologies de la retina i el vitri. “La retina és un univers, és el món neurològic dins de l’ull. Capta les imatges que el nervi òptic transmet cap al cervell. Sense retina no hi veuríem. D’altra banda, el vitri és el líquid gelatinós que tenim a la cavitat ocular en contacte amb la retina que dóna consistència a l’ull. Les dues especialitats estan unides en una de sola perquè de les patologies vítries deriven patologies retinals i a la inversa.”

Al servei de retina i vitri de l’Hospital de l’Esperança les patologies més freqüents que tracta el doctor Vilaplana són el despreniment de retina i la retinopatia diabètica. “El despreniment de retina és la separació del teixit neurosensorial de l’epiteli pigmentat. Quan se separen, la retina es desvitalitza i mor. Anys enrere la conseqüència immediata era la ceguesa, però en l’actualitat les noves tècniques quirúrgiques han millorat molt el pronòstic. El diagnòstic precoç d’aquesta patologia és el més important per evitar les complicacions.”

La retinopatia diabètica ha esdevingut una de les malalties amb més incidència a causa del canvi d’hàbits. Mengem massa, fem poc esport i fumem molt. “L’obesitat i el sedentarisme són algunes de les causes que han fet augmentar la diabetis i, com a conseqüència, també la retinopatia diabètica. Fa pocs anys els malalts que la patien estaven abocats a la ceguesa. Actualment, gràcies al làser i a les cirurgies de vitrectomia, podem intentar evitar la pèrdua de visió severa.” Arran de la preocupació que suscita entre els professionals oftalmòlegs l’augment de les patologies oculars derivades de la diabetis, el febrer de 2004 el departament d’oftalmologia de l’IMAS, Memorial Cristóbal Garrigosa, va celebrar a l’Hospital del Mar de Barcelona el primer Simposi d’Oftalmodiabetologia de Catalunya, dirigit pel Dr. Daniel Vilaplana. Va ser una fita important perquè per primera vegada va reunir els principals especialistes del país. A més, es va atorgar la primera medalla Cristóbal Garrigosa al doctor Olivella, un dels pioners a Espanya en el tractament amb fotocoagulació.

Al llarg de la seva trajectòria professional el Dr. Vilaplana ha presentat múltiples comunicacions, ha participat en congressos d’arreu i ha publicat els resultats de diverses investigacions en revistes internacionals especialitzades. Un dels temes de recerca que més l’ha preocupat és l’aplicació del làser, imprescindible en la seva especialitat. “Fa anys vaig demostrar que amb una sola longitud d’ona es podien tractar totes les malalties de retina. Només calia disposar d’un sol aparell de làser i no de tants com les empreses del sector volien fer creure.”

L’últim treball de recerca l’ha dut a terme a l’IMAS: “Per primera vegada hem evitat l’enucleació d’un ull que pateix un astrocitoma adquirit.”

Una de les línies d’investigació a què valdria la pena dedicar més esforços és el tractament de les degeneracions maculars associades a l’edat. “Quan ens fem grans perdem la capacitat de lectura per la degeneració macular, que és una de les causes de ceguesa més importants al món occidental. Malgrat que apliquem tractaments moderns, el restabliment complet de les funcions encara no l’hem assolit.”