Sr. Daniel Vosseler Paillisse
Sr. Daniel Vosseler Paillisse
PC, 20è VOLUM. Empenta i Coratge

DANIEL VOSSELER PAILLISSE

VOSSELER ADVOCATS

Text del 30-11-2009

“Estem especialitzat en temes penals i de responsabilitat civil”

“Una actuació malèvola és com un bumerang que sempre torna. I tal faràs, tal trobaràs”

“Les situacions greus només se superen amb mesures excepcionals, i aquestes comporten renúncies a drets”

“Diuen que no arribem als 4 milions d’aturats. La xifra real, però, voreja els 5 milions i mig. O és que els autònoms que han hagut de plegar no compten?”

“Quan un empresari viu per a l’ambició, al final l’ambició se’l menja”

“Els ciutadans hem fet deixadesa de les nostres responsabilitats. L’abstenció electoral és del 60% i no ens hem preocupat a saber el currículum de la gent que accedia al poder”

Daniel Vosseler Paillisse és director i fundador de Vosseler Advocats, un bufet nascut l’any 1997, amb seu a Barcelona, però arrelat a tot Catalunya, amb delegacions a Vilafranca del Penedès, Mollet, Rubí, Blanes, La Garriga, Terrassa, Sabadell, San Quirze del Vallès i Santa Coloma de Gramanet. Igualment, l’entitat també disposa, des de fa dos anys, de delegació a Sevilla. El senyor Vosseler no té socis, és l’únic propietari. “El meu avi sempre em deia que les mitges eren per a les dones. No tinc bones experiències quan mana massa gent. Sóc partidari d’una estructura de poder jeràrquic; això sí, amb una jerarquia de mà estesa.”

El despatx és multidisciplinari: tracten temes de dret penal, laboral, civil… “Jo m’he especialitzat en temes penals i de responsabilitat civil: negligències mèdiques, accidents de trànsit i defectes en la construcció.”

El sector de les assegurances és l’àrea d’activitat que els procura més feina. “Ens encarreguem de molts assumptes de danys i d’assegurances. Enfrontar-se a una companyia asseguradora és una matèria molt específica. El 90% dels nostres clients són particulars. La resta, empresaris de molt alt nivell.”

Malgrat el camp del dret que més tracten, Vosseler Advocats no ha treballat mai per a una asseguradora. “Hem rebut ofertes per fer-ho, però la nostra filosofia no és representar els interessos de les asseguradores, sinó els de la gent del carrer.”

Aquesta opció els fa ser respectats per les entitats d’assegurances. “Quan reben una instància nostra, ja saben que s’han acabat les excuses. Si no paguen el que demanem, són conscients que anirem a judici. Per a nosaltres pactar i no anar al jutjat sempre és la millor resolució, però actualment tenim establerts molts plets.”

No tots els despatxos d’advocats adopten el mateix enfocament davant qüestions de responsabilitat civil. “Hi ha bufets més guerrers i bufets que ho són menys. En qualsevol cas, més important que tenir un caràcter conciliador o bel·ligerant és la capacitat de donar resposta i cobertura al perjudicat, al client. I també, és clar, a nivell psicològic.”

El ventall d’accidents sobre els quals treballa Vosseler Advocats és gairebé infinit. “Cobrim des d’accidents de bicicleta infantils fins a tetraplegies, comes vegetatius irreversibles o morts. La fatalitat no té límits.”

És sabut que un bufet guanya prestigi quan guanya casos que creen jurisprudència. “Nosaltres no hem fet mai publicitat. Si acudeixen a les nostres oficines persones de tot Espanya és perquè hem guanyat casos que abans ningú no havia pogut guanyar.”

Part de l’èxit de la firma rau també en l’estricte codi deontològic d’en Daniel Vosseler. “El que no admeto mai és el frau. Tanco la porta a qualsevol client que vulgui enganyar, perquè una actuació malèvola és com un bumerang que sempre torna. I tal faràs, tal trobaràs. Jo, des de que em llevo al matí fins que me’n vaig al llit, intento expandir la meva consciència ètica i la dels que m’envolten.”

Vosseler Advocats també porta molts casos relacionats amb negligències mèdiques. “La cirurgia estètica conforma el gran paquet de les reclamacions, perquè és una cirurgia de resultats. Si el client no queda tal i com se li ha promès, ja tenim un cas de negligència, tot i que resulta quelcom una mica abstracte i aleatori, bastant psicològic i difícil d’interpretar jurídicament.” Igualment, es dediquen en bona mida a l’assessoria empresarial.

En aquest sentit, Daniel Vosseler disposa d’una opinió de la crisi basada en la seva experiència diària. “El moment recessiu que estem vivint és molt complicat perquè no s’està fent res del que tocaria. Les situacions greus només se superen amb mesures excepcionals, i aquestes comporten renúncies a drets, un preu que cap interlocutor vol assumir.”

Explícitament, es tracta dels drets laborals. “L’important ara no és si un acomiadament es fa amb una indemnització de vint o quaranta-cinc dies per any; això en l’estat de coses actuals és gairebé un luxe. L’important és conservar la feina o trobar-ne, poder pagar la hipoteca. És imprescindible que tots plegats ens adaptem als temps que corren.”

Però aquest objectiu serà impossible sense que es generi un clima de confiança. “Mentre duri la crisi de confiança en els nostres dirigents es crearà densitat negativa i no hi haurà acció ciutadana ni empresarial. Per sortir de la recessió hem de purgar el desànim que arrosseguem com a societat. La negativitat només atrau negativitat. Patim, sobretot, una crisi de valors. Per això és bo, en part, que les coses empitjorin. La gent ha prendre consciència de la gravetat de la situació.”

El nombre real d’aturats al país és més alt del que sembla. “Diuen que no arribem als quatre milions d’aturats. La xifra real, però, voreja els cinc milions i mig. O és que els autònoms que han hagut de plegar no compten? No hi ha país que suporti tanta gent sense produir.”

D’aquí que els empresaris per als quals treballa Daniel Vosseler mostrin temor i se sentin insegurs. “El sector de la construcció quedarà reduït a la mínima expressió. Molt poques constructores podran aguantar la sacsejada. A més, la morositat bancària és espectacular. La nostra esperança gairebé es redueix al fet que la inèrcia d’Alemanya, França o els Estats Units ens treguin del forat.”

El més greu de tot és la pèrdua de capital humà. “Molta gent està marxant del país. I no se’n van, precisament, persones amb poca qualificació, sinó metges, enginyers, arquitectes… Emigren a altres països perquè aquí no els surt feina.”

Quan una economia arriba al nivell preocupant que ha arribat la de l’Estat espanyol, les responsabilitats són compartides i col·lectives. També els empresaris han comès errors. “Una empresa no pot basar el seu creixement en l’endeutament, perquè el final del camí només pot ser la fallida. Quan un empresari viu per a l’ambició, al final l’ambició se’l menja.”

La situació legislativa tampoc ajuda gaire a millorar la difícil conjuntura actual. “La Llei de Violència Domèstica, per exemple, és la pitjor llei que s’ha articulat en la història d’aquest país. S’està penalitzant en excés i, per aquesta raó, tenim la segona població penitenciària més gran d’Europa.”

La societat en pes hauria d’assumir la seva culpa en l’actual problemàtica. “Els ciutadans hem fet deixadesa de les nostres responsabilitats. El sistema hermenèutic de funcionament dels partits ha imposat que determinades persones, per afinitats personals, ocupin els llocs de més responsabilitat.”

A la ciutadania no només se li han de donar drets, sinó també exigir-li obligacions. “Com pot haver-hi en una societat suposadament civilitzada i culte un 60% d’abstenció electoral? La gent ha d’anar a votar: ha de ser responsable.”

En última instància, el senyor Vosseler voldria fer palès que arribar a on és, amb la seva joventut, li ha costat Déu i ajuda. “Els primers moments van ser molt durs: moltíssim. Ara, sortosament, el millor actiu que tinc és la meva gent. Treballem com qui diu en família. L’equip és essencial, és el nucli.”