Sr. Jordi Xargay i Congost
Sr. Jordi Xargay i Congost
PC, 20è VOLUM. Empenta i Coratge

JORDI XARGAY I CONGOST

CONSELL COMARCAL DEL PLA DE L’ESTANY / AJUNTAMENT DE PALOL DE REVARDIT

Text del 22/04/09

“El finançament de l’ens local és una assignatura pendent dels governs democràtics que caldria afrontar”

La comarca del Pla de l’Estany, creada el 1988 i composta per 11 municipis, gaudeix d’un entorn natural, cultural i històric privilegiat. El seu peculiar sistema lacustre dota el paisatge d’una flora i una fauna rica i diversa, mentre que el seu llegat cultural atreu cada any milers de visitants. Els responsables locals han intentat preservar tots aquests valors i, en aquests temps de crisi, han emprès diverses iniciatives per alleugerir-ne els efectes. Les paraules de Jordi Xargay i Congost, president del Consell Comarcal del Pla de l’Estany i alcalde de Palol de Revardit, són prou clares: “Ens hem conscienciat molt del problema que tenim sobre la taula per poder ajudar els nostres ciutadans a superar aquesta conjuntura de la millor manera possible.”

Des de les institucions que representa el senyor Xargay s’han endegat diverses iniciatives anticrisi. “A l’Ajuntament de Palol de Revardit hem congelat tots els impostos i procurarem no aplicar contribucions per les obres que s’iniciïn, així com mirarem de trobar-hi subvencions. A més, paguem els llibres dels escolars per evitar als pares aquesta despesa. I el Consell Comarcal del Pla de l’Estany ha destinat un fons als serveis socials per ajudar les famílies de la nostra comarca que estiguin passant per una situació crítica. Vivim moments difícils a escala mundial, però crec que des de les institucions hem de fer alguna cosa. No disposem de cap panacea, però podem llançar propostes per pal·liar els efectes de la recessió o, si més no, animar la gent, fer-li veure que estem al seu costat.”

Opina que “el teixit econòmic principal de Catalunya són les PIME. Està bé que intentem salvar la Seat perquè representa un col·lectiu de milers de treballadors, però també cal recordar l’altre sector d’empresaris i autònoms que cada dia surt al carrer a guanyar-se la vida. Estaria bé donar-los facilitats en, per exemple, temes tributaris o de gestió burocràtica.”

Fa temps que els responsables de la comarca vetllen per no quedar-se al marge d’un creixement positiu. I ho han fet promovent bàsicament dos temes: el sòl industrial i el teixit empresarial. “Al nostre poble vam tenir clar que havíem d’apostar per impulsar una zona industrial. I la veritat és que ha funcionat molt bé i ha beneficiat el nostre municipi i la comarca. Com estem molt ben comunicats, al costat de l’autopista, a 5 km de Girona i a 7 km de Banyoles, hi ha hagut empreses procedents d’aquestes dues ciutats que han decidit traslladar-s’hi.”

Com a alcalde de Palol de Revardit, Jordi Xargay fa palès el seu interès per ajudar els empresaris que decideixen instal·lar-s’hi. “El treball dóna benestar i qualitat de vida. Així que, si un senyor que ha muntat una empresa a la nostra vila té cap problema, sempre l’intentem ajudar.”

L’altre punt important és la creació d’un viver d’empreses a la comarca. “Des de fa vuit anys, i per mitjà del Consell Comarcal, hem ajudat els emprenedors que volien crear una empresa. Se’ls ha fet un estudi de viabilitat, se’ls ha ofert orientació i, per tal que poguessin tirar endavant la seva idea, se’ls ha deixat un petit mòdul de 6 m2, amb lloguers que estan per sota del mercat. En aquest espai poden compartir amb les altres societats el telèfon, el fax, les sales de reunions o els serveis de neteja. S’hi poden estar durant un període de tres anys, després del qual es considera que ja poden començar a caminar soles. Aquest viver el duem a terme en conveni amb la Universitat de Girona. Això ens ha permès fer un consorci de vivers de tot Catalunya.”

L’èxit de la proposta ha estat tal que “hem presentat un projecte al Fons Estatal Europeu perquè aquestes empreses del viver puguin connectar-se amb la resta de vivers que hi ha a Europa. L’objectiu és conèixer què fan, intercanviar experiències i donar-se a conèixer a l’exterior, tot oferint els serveis d’aquestes companyies a les grans zones d’activitat econòmica del continent. És més fàcil projectar-se si estàs dins un viver que no pas fent sols el teu web en solitari.”

La promoció del turisme a la zona és una altra prioritat del Consell Comarcal. El seu president destaca la importància de preservar els atractius de la comarca: “Dins la nostra àrea geogràfica és fàcil desplaçar-se d’un lloc a l’altre. Gaudim d’una oferta en turisme rural molt important. I les propostes gastronòmiques també són molt atractives. Igualment, disposem d’un paisatge extraordinari; hem dissenyat rutes històriques, com la que reconstrueix el periple de Sánchez Mazas a Soldados de Salamina o la ruta del francès, que rememora l’ocupació de la zona pel país veí. Tenim també jaciments prehistòrics, com el Parc de les Coves de Serinyà o el Parc Neolític de la Draga, així com un important llegat en art romànic.”

L’alcalde de Palol de Revardit es mostra crític amb l’anomenat Plan Zapatero. “Els ajuts són sempre molt benvinguts, però s’ha fet molt ràpid; hi ha ajuntaments que no han tingut temps de programar projectes interessants i han optat per invertir en obres que no eren necessàries o que podien esperar. A més, l’ajuda no s’ha repartit de manera equitativa, no s’han contemplat les peculiaritats de cada territori: només s’ha tingut en compte el nombre d’habitants. I és injust, perquè així no s’atenen les necessitats de l’altra Catalunya, la que no és central ni urbana, sinó que té molt territori i poca població.”

Per al senyor Xargay, “el finançament de l’ens local és una assignatura pendent dels governs democràtics que caldria afrontar. Els ajuntaments i els consells comarcals no poden continuar finançant temes que han assumit però que en realitat no són de la seva competència. Sovint no comptem amb els recursos adequats, però acabem donant resposta a moltes demandes populars, ja que tenim l’esperit d’oferir servei i qualitat de vida al ciutadà. Actualment hi ha molts ajuntaments deficientment finançats, que van pidolant tot el dia a les diferents administracions per tal d’aconseguir subvencions. No hauria de ser així: un bon finançament per a tots és la clau.”