Text del 13-03-2014

Esforç constant i esperit d’excel·lència defineixen el doctor Andreu i la doctora Duch, al capdavant d’un centre d’oftalmologia amb 25 anys d’experiència, avui referent europeu de la salut ocular. El seu doble vessant mèdic i empresarial fa que sàpiga que, en medicina, la gestió òptima dels recursos és essencial per poder garantir el tractament del pacient i la pràctica dels professionals del sector, avui víctimes de la racionalització de la despesa pública sanitària.

Clínica oftalmologia en una ciutat d’elevada qualitat en aquest àmbit

L’Institut Comtal d’Oftalmologia és resultat de l’esforç continuat d’un equip de professionals al servei de les persones. Durant els darrers vint-i-cinc anys no hem deixat de vetllar pel pacient i la salut dels seus ulls. Actualment, estem vivint una etapa de maduresa: tenim un centre quirúrgic propi i acabem d’inaugurar una nova clínica oftalmològica (ICO). Barcelona no és només una ciutat turística: és una capital amb una elevada qualitat sanitària, sobretot en l’oftalmologia. Nosaltres hem hagut de créixer al costat de grans professionals i de clíniques de renom internacional. Això, lluny de ser un impediment, ens ha ajudat a evolucionar. Avui esperem continuar contribuint a exportar el prestigi de Barcelona com a ciutat referent de la cirurgia ocular.

Compaginar la bata blanca amb l’americana i la corbata

El 1996 em vaig incorporar a l’equip de l’Institut Comtal d’Oftalmologia ICO, que funcionava des del 1989, quan tres metges van decidir posar en comú els seus coneixements. Al principi col·laborava amb ells mentre treballava en la medicina pública. No vam trigar a adonar-nos que, si volíem avançar i pujar al tren de la tecnologia –que en oftalmologia és molt sofisticada i cara– havíem d’invertir de manera intel·ligent i acurada els beneficis. És per això que vaig cursar l’any 2000 el màster en Gestió de Serveis Integrals de Salut a ESADE. L’any següent decidírem que podia assolir tasques de direcció i ajudar l’equip a créixer. Quan domines les eines de gestió, disposes de més coneixements per decidir com has de portar el teu equip i en quin material has d’invertir per tal que aquella tecnologia es pugui incorporar a la pràctica mèdica en benefici del pacient. Des d’aleshores, compagino la bata blanca d’oftalmòleg amb l’americana i la corbata de gestor.

D’oftalmòlegs d’una mútua laboral a la creació d’una clínica pròpia

Com moltes empreses, els nostres inicis foren modestos. Vam començar a funcionar en una segona planta d’un edifici d’oficines, dins de l’estructura d’una gran mútua laboral, una experiència que fou un gran aprenentatge, ja que operàvem pacients de tot Espanya que havien patit accidents oculars. Va ser un gran repte demostrar, com a cirurgians, que érem capaços de restaurar un òrgan tan delicat que ha estat alterat en la seva estructura. Posteriorment, vam començar a operar en altres clíniques per a altres asseguradores. Tanmateix, no assolírem la satisfacció plena en aquesta activitat perquè, com la tecnologia no sempre era la més adient, en variar segons l’entitat, sovint no aconseguíem estar al nivell que volíem. Per això, decidírem crear el nostre propi quiròfan i inaugurar CEM, una clínica especialitzada en cirurgia ocular.

En un entorn a l’alçada dels serveis mèdics que oferim

Amb el temps, ens adonàrem que havíem de fer un pas endavant, que havíem de cercar més visibilitat, accessibilitat i amplitud. ICO, la denominació des de 1989, i la nova clínica, ubicada al districte de Gràcia, són competitives a nivell d’imatge, en un entorn a l’alçada del servei mèdic que oferim. D’aquesta manera, hem aconseguit un equilibri i podem arribar a ser aviat una marca coneguda per tothom que creix pas a pas. Tant la doctora Susana Duch, responsable de la direcció científica, com jo mateix, potenciem el nostre equip, que el conformen actualment vint-i-vuit professionals. Defugim els protagonismes, ja que l’objectiu que ens mou és comú i col·lectiu: aportar el nostre saber per millorar la salut ocular dels pacients.

Un model de gestió innovador

Ara controlem a fons la tecnologia i coordinem el nostre equip de professionals: sabem que res no pot fallar. El nostre model de gestió és innovador en la mesura que són quiròfans d’ús compartit, és a dir, la meitat de la seva activitat prové d’oftalmòlegs d’altres clíniques i consultoris. Aquest model ens ha permès créixer en tots sentits, perquè s’ha creat una comunitat de facultatius independents que col·laborem en un mateix espai en benefici del pacient.

Referents en traumatologia ocular, glaucoma i implants

Estem en la primera línia de la traumatologia ocular; tractem casos d’extrema complexitat. I som també un referent europeu pel que fa al tractament del glaucoma, una malaltia de gran impacte en la salut pública. Així mateix, estem ben posicionats en el tractament de les afeccions de la retina i en la cirurgia refrectiva LASIK i lents intraoculars.

L’ètica sempre ha d’anar per davant dels beneficis

Una persona que, per exemple, vol guarir la seva miopia, ha de rebre sobretot sinceritat per part de l’oftalmòleg, que l’ha d’informar sobre el tractament que més li convé. La nostra ètica ha d’estar sempre per davant dels interessos econòmics. A més, hi ha serveis que no es paguen amb diners, com és l’acompanyament del pacient fins al final de tot el procés, incloent-hi també les possibles complicacions. El metge sempre ha de lluitar per defensar la salut dels ulls del pacient, que ha de ser considerat com algú que necessita el nostre ajut i no com una font d’ingressos.

Racionalitzar la despesa no vol dir ofegar els professionals dels hospitals públics

En sanitat, igual que en altres àrees, hi ha hagut malbaratament de recursos. Les retallades han demostrat que podem treballar amb menys dotació. És per això que ara els hospitals tenen més cura de la seva despesa. Tanmateix, les retallades no poden afectar serveis cabdals per a la salut de la població. Una cosa és la millora de la gestió, que ha de ser portada a terme des de criteris empresarials, i una altra de ben diferent són les persones i els professionals. Sovint s’està oblidant que, si els hospitals públics funcionen, és gràcies a la feina, la vocació, la il·lusió i l’esforç dels professionals de la sanitat que donen més que no reben. I a aquest col·lectiu no se’l pot ofegar, un límit que crec que ja s’ha sobrepassat.

Per una sanitat pública gestionada amb criteris empresarials

Avui el desenvolupament tecnològic en oftalmologia ens permet gaudir d’una salut visual impensable temps enrere. Tots aquests avenços, però, costen diners. La medicina pública ha contribuït que la gent cregui que l’assistència sanitària és gratuïta, que tots tenim dret a rebre una atenció mèdica immediata i molt qualificada. Tanmateix, la despesa en tecnologia és cada cop més elevada. Per tant, caldria que la salut pública tingués uns criteris empresarials que regulessin aquesta situació. Seria tan senzill com incorporar aquelles tècniques o aquells aparells que aportin un valor afegit i desestimar, per contra, tot allò que no sigui tant necessari.

La medicina no hauria de ser mai un luxe

La política econòmica ens ha portat a l’increment de les llistes d’espera i a una dificultat creixent d’accedir a la medicina a aquelles persones que no poden pagar la sanitat privada. És a més molt preocupant que l’Agència Tributària pretengui aplicar l’IVA a determinades partides mèdiques.

No és fàcil modificar la condició humana

La crisi ens ha ensenyat que hem de saber prevenir i fugir dels excessos. No m’estranyaria, però, que tornéssim a ensopegar amb la mateixa pedra; i és que la condició humana no és fàcil de canviar. En època de vaques grasses sovint es perd la perspectiva, mentre que un excés de liquiditat sol acabar en sobreconsum. Fins i tot ara, no tothom ha pres consciència de la necessitat de canviar de mentalitat i d’apropar-se a criteris més sostenibles i justos. Personalment, no faig servir el cotxe perquè em moc per tot arreu amb bicicleta. Sóc conscient que hi deu haver gent que no ho entén, perquè pensa que em puc permetre un vehicle més luxós. Tanmateix, prefereixo invertir en l’avenç tecnològic de la nostra empresa.

Obrir ponts de cooperació amb el continent africà

Hem decidit cooperar amb professionals de l’oftalmologia del continent africà en tot allò que fa referència al seu accés a la formació clínica i a la tecnologia ja que, des de la seva condició de països en desenvolupament, no tenen possibilitat de disposar-ne.

Patim una manca de visió global

Podem especular sobre els avantatges o els inconvenients d’una Catalunya independent; però les teories –condicionades pels interessos– només es proven empíricament. Per tant, allò que cal tenir en compte en les relacions presents entre Catalunya i Espanya és el component emocional. En aquesta qüestió, hi ha dos sentiments, contraposats però ambdós lícits. Si els continuem ignorant, veurem que s’aniran reproduint periòdicament com aquella febre que mai no remet. En aquest sentit, patim una manca de visió global. A Catalunya no tenim cap trastorn psicològic ni cap malaltia col·lectiva; simplement hi ha gent que veu les coses des d’una òptica diferent, cosa que hauria de poder ser entesa des de Madrid.

Satisfacció professional

L’òptica, l’enginyeria, el làser i la informàtica s’han fusionat per crear un compendi de coneixements que han permès als oftalmòlegs tenir el privilegi de viure una revolució tecnològica que ha beneficiat enormement els pacients. Personalment, em considero satisfet professionalment: he vist acomplerta la meva vocació com a metge i també com a empresari.