Text del 2007
Tenim un deure amb la societat: volem demostrar que veritablement la nostra feina s’està fent bé.
Conscient i compromès amb la problemàtica del sector que representa, David Miralles i Carbonell ha dedicat gran part del seu temps a la representació estudiantil universitària en l’àmbit de les enginyeries tècniques. “He estat delegat dels estudiants i com a tal vaig coordinar a Espanya les famoses manifestacions de les enginyeries tècniques que succeïren el 1993. Aleshores ja m’adonava de les dificultats que hi havia en el desenvolupament a la societat d’aquesta ciència que és la topografia. De llavors ençà, la meva vida professional ha estat plena de canvis. Vaig crear una societat d’enginyeria i actualment estic a punt de vendre-la, ja que he optat per treballar en una empresa privada. Des de l’any 2003, exerceixo com a Enginyer Tècnic en Topografia.”
Presideix des del 2005 el Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics en Topografia de Catalunya, el qual aplega al voltant de 400 col·legiats: “És una entitat amb capacitat jurídica, civil i administrativa per regular el desenvolupament de la professió dels enginyers tècnics en topografia adscrits. La col·legiació en la corporació és un requisit indispensable per exercir una professió que abasta, entre d’altres, els camps de la topografia, la cartografia, la fotogrametria i la geodèsia. Tenim un deure amb la societat: volem demostrar que, veritablement, la nostra feina es fa bé.”
Per això, l’entitat se centra a oferir garanties de professionalitat: “Defensem el col·legiat de les agressions i injustícies i alhora protegim els usuaris dels possibles abusos i irregularitats dels qui exerceixen la professió.”
Amb seu central a Madrid, el Colegio Oficial de Ingenieros Técnicos en Topografía s’estructura mitjançant les diferents delegacions territorials, les quals coincideixen geogràficament amb les comunitats autònomes. “Tot i que la distància és curta, la regulació des d’un col·legi central que es divideix en delegacions territorials sempre genera certes diferències i contrarietats. El meu desig és dirigir el Col·legi des d’aquí i no haver de dependre d’un organisme centralitzat.”
La Junta de Govern presidida pel senyor Miralles reclama més reconeixement per part dels organismes i entitats pertinents. “Un dels nostres propòsits és donar-nos a conèixer en el màxim de llocs possibles. Sé que això és complicat, sobretot quan es tracta d’un col·lectiu tan petit com el nostre. Per fer-nos sentir als àmbits on creiem que hauríem de participar, el primer que fem és preguntar per què no ens criden. Així, sovint sacsegem les consciències i aconseguim que se’ns tingui en compte.”
La Junta també reclama més consideració envers la figura i la tasca dels E.T. en Topografia. “En el nostre Estat, els informes i els plànols dels enginyers tècnics en topografia de grans obres no es consideren projectes de topografia per visar en el nostre col·legi, sinó documents que formen part d’un conjunt que ha de verificar el Col·legi d’Enginyers de Camins o d’altres. Així, el nostre informe serà al dossier, però no ens demanaran la signatura. També voldríem que els notaris entenguessin que dintre d’una escriptura ha d’anar-hi un plànol fidedigne de la realitat.”
S’observen, però, certs canvis: “D’un temps ençà, les empreses s’adonen que necessiten la figura de l’E.T. en Topografia col·legiat, sobretot quan coneixen la realitat d’altres països europeus on la nostra professió és plenament reconeguda. Per tant, cada vegada en contracten més. Tanmateix, portem molts anys de retard i cal recuperar-los.”
Comença a ser habitual, doncs, que les companyies de gran envergadura tinguin un cap de topografia que pugui interpretar i verificar les dades que es prenen sobre el terreny. “Se’ns comença a tenir en compte també a conseqüència dels fracassos experimentats. Pel que fa a la construcció del túnel del Carmel, per exemple, no se’ns féu cap consulta i crec que, a més dels controls geotècnics, haurien d’haver-se fet verificacions geomètriques molt rigoroses. Si es fa un control geomètric per observar si una volta s’està descalçant o bellugant, i totes les dades les treballa correctament una persona que les sàpiga interpretar, pot arribar a intuir qualsevol incidència. A les obres hi ha errors que són inqüestionables per nosaltres. El metro que s’està construint a Sevilla s’ha desviat dos metres. No sé qui serà el responsable d’aquesta incidència, però probablement no hi ha la persona adequada controlant les dades.”
Sobre la construcció del túnel que es preveu passarà pel costat de la Sagrada Família, el senyor Miralles manifesta la seva queixa pel fet que el Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics en Topografia de Catalunya no hagi rebut cap consulta. “Almenys, ens haurien d’haver informat sobre la metodologia que volen utilitzar a fi de conèixer la nostra opinió, ja que ni tan sols hem vist l’informe. Per tant, només em puc pronunciar basant-me en el que he llegit en un diari, igual que qualsevol persona, però no puc fer una valoració seriosa, ja que una opinió fonamentada requereix un estudi previ. Ens hauria agradat que ens consultessin, és la nostra responsabilitat davant de la societat, és el que reivindiquem i el que dóna sentit al Col·legi.”
Gràcies a les noves tecnologies, el públic en general pot accedir a les dades del cadastre i consultar la informació relativa a les seves propietats, cosa que ha posat al descobert nombrosos errors. “L’accés a l’Oficina Virtual, que és la finestra telemàtica que la Dirección General del Catastro posa a disposició dels usuaris, ha revelat nombrosos errors, ja que abans tothom era capaç de lliurar un plànol topogràfic a aquesta oficina. Arran d’aquest enrenou, i com que la Dirección General reconeix que les nostres dades són fidedignes, hem signat un conveni amb aquest organisme per tal de fer les modificacions oportunes.”
La inquietud del Col·legi d’Enginyers Tècnics en Topografia, amb el senyor Miralles al capdavant, és que en el futur immediat les coses es facin bé. “És un fet evident que la propietat no està garantida a Espanya. De vegades, en fer mesuraments de terrenys sorgeixen nombrosos conflictes, perquè les noves dades contradiuen les anteriors. Propietaris que tenien unes llindes marcades fa anys de sobte es troben que canvien. Això provoca litigis entre les parts afectades. S’estalviarien aquests problemes si les coses es fessin correctament des del primer dia, amb un aixecament topogràfic fet per un enginyer tècnic en topografia col·legiat i amb unes coordenades adequades. No és lògic trobar tants desfasaments entre la superfície que marquen els plànols i la realitat. L’únic que demanem és que tinguin tant en compte el nostre col·lectiu com l’hi tenen dels Pirineus enllà.”
De les paraules del senyor Miralles es desprèn l’optimisme propi d’una persona jove i ben informada. Respiren energia, voluntat i desig de fer les coses ben fetes. Amb aquesta base articula la seva crítica punyent, però constructiva, amb l’objectiu de remarcar la importància dels E.T. en Topografia en les obres per evitar possibles conflictes i accidents.
