Text del 09-01-2014

El propietari i gerent d’aquesta entitat, dedicada a la venda de màquines de confecció i, sobretot, a l’assessorament d’empreses tèxtils perquè optimitzin la maquinària que ja posseeixen, té molt clar que la prudència, la professionalitat i la capacitat d’adaptació són les vies per sortir de la crisi. Creu que també contribuirien a aquesta fi la reducció de la pressió fiscal que pateixen les pimes, l’obertura a nous mercats i la reactivació del consum intern. 

Més de tres dècades dedicats a l’optimització de la maquinària del sector tèxtil

Sóc gerent i propietari de Torrentbò Maquinària, S.L., una entitat dedicada tant a la venda de maquinària de confecció com, sobretot, a l’assessorament dels empresaris del sector tèxtil per tal que coneguin les possibilitats de la seva pròpia maquinària i la facin funcionar al més alt rendiment. La companyia està constituïda amb una estructura familiar que va néixer fa més de tres dècades. Bàsicament, la nostra feina consisteix a observar com treballen aquestes empreses i les seves màquines; després dissenyem i instal·lem els ajustos o les peces que necessiten per optimitzar-se. Malgrat la crisi, el nostre negoci se segueix mantenint, potser pel fet que sempre hem cregut que la clau per trampejar els mals moments és esforçar-se i treballar sense defallir.

Àmplia experiència laboral i tècnica que propicia una comunicació fluida amb els clients

La meva experiència perllongada en el sector, on vaig començar a treballar als 14 anys, m’ha donat uns coneixements tècnics que després he ampliat amb estudis diversos. Poc a poc, vaig anar aprenent quin era el funcionament de les màquines en tots els processos de fabricació, fins que arribà el dia en què vaig poder ser capaç de dissenyar-les i muntar-les jo mateix. En aquest sentit, es pot dir que he estat un autodidacte, un home fet a sí mateix, un emprenedor nat. Aquesta trajectòria ha influït positivament en la meva tasca actual, perquè assessoro les empreses sobre la potencialitat de la seva maquinària amb plantejaments pràctics i entenedors, nascuts de la meva mateixa experiència prèvia.

El nostre servei és fer més rendible la maquinària antiga

Malgrat que la nostra empresa va arribar a tenir presència a diversos llocs del món, com Rumania, Bulgària o el Marroc, a causa de la crisi hem acabat acotant el nostre camp d’acció a Catalunya, on mai no ens han faltat clients. Com que hem fet bé la nostra feina, no hem hagut de recórrer a grans campanyes de publicitat: els nostres clients ja ens en fan gratuïtament en recomanar-nos a altres entitats del sector. En general, les empreses que acudeixen a nosaltres queden gratament sorpreses per la nostra professionalitat i el nostre rigor; si bé sovint arriben amb cert escepticisme, pensant que el que farem és dir-los que canviïn la seva maquinària per vendre’ls de nova, ben aviat s’adonen que no és així. I és que el nostre objectiu és aconseguir que els clients produeixin el màxim amb la tecnologia que ja tenen, només fent-hi algunes modificacions i afegint-hi algunes peces que ens encarreguem de fabricar.

Capacitat d’adaptació

No és la primera gran crisi que he viscut al llarg de la meva trajectòria (la de l’any 1992 la vaig patir plenament), però sí que puc dir que la que estem sofrint en aquests moments ha estat la més punyent, tenint en compte que els seus orígens són més complexos que totes les anteriors. Per això ja està comportant grans canvis en l’economia, en la política, en la manera de viure… i també en la forma de concebre els negocis i la feina. Fins fa ben poc, una empresa anava subsistint si era eficient i no assumia grans riscos. Avui, en canvi, cap companyia funcionarà si els que la dirigeixen no són hàbils i no tenen capacitat d’adaptació. És bàsic tenir agilitat a l’hora de modificar sistemes i maneres de treballar; tinguem en compte que, allò que funcionava fa sis anys, no té per què donar bons resultats ara o d’aquí dotze mesos.

Créixer mantenint la qualitat del servei i el control de l’empresa

Altres valors per superar la conjuntura present són l’esforç i la professionalitat; si demostrem als nostres clients amb fets que la màxima prioritat són ells i les seves necessitats, sens dubte quedaran satisfets de la nostra feina i en parlaran bé a altres empresaris. D’altra banda, també és important que hom sigui conscient de les seves possibilitats. Créixer és positiu, però mai oblidant que no es pot perdre el control de les regnes del negoci i que s’ha de continuar oferint un servei de qualitat. Tota expansió s’hauria d’aturar en el moment en què ambdós paràmetres no es puguin garantir. Nosaltres, per exemple, sempre hem estat una empresa familiar, i apostem per continuar essent-ho.

Sense crèdit no hi ha consum

En l’actualitat, els problemes que més afecten els empresaris del país són l’absència total de crèdit per part dels bancs i, com a conseqüència, la davallada del consum intern del mercat espanyol. Val a dir que a la nostra empresa, per decisió pròpia i personal, ja fa anys que hem après a funcionar sense ajuda financera externa.

Per la reactivació de l’economia productiva

El que ara caldria és estimular les indústries del país perquè, sense elles, no hi ha economia productiva i, per tant, no hi ha riquesa perdurable i autèntica. A l’Estat espanyol, aquest àmbit sobretot es troba en mans de petites i mitjanes empreses; hem, doncs, de facilitar-los l’activitat en lloc de posar-hi trabes.

Excessiva pressió fiscal de les pimes catalanes

En aquest sentit, considero que avui les petites i mitjanes empreses es troben excessivament pressionades des del punt de vista fiscal. Com a exemple trobem el tema de l’IVA, que hem de liquidar obligatòriament tant si ja hem cobrat ja el servei donat com si no. Aquesta és una injustícia de la qual portem anys queixant-nos, i la resposta de les autoritats al respecte ha estat, sempre, que intentarien trobar-hi una solució; però a l’hora de la veritat tot segueix igual. D’altra banda, tinc la sensació que les empreses catalanes encara estan més pressionades en aquest sentit que les de la resta d’Espanya, ja sigui per l’existència d’una duplicitat d’administracions o com pel fet que, tradicionalment, Catalunya és tractada com una terra conquerida que es pot explotar.

Una justa distribució dels recursos comuns

Val a dir que estic totalment d’acord amb el fet de pagar impostos, i que òbviament els nostres governants han de recaptar per tal d’oferir serveis públics a la ciutadania. Però és cada cop més palès que, ara com ara, no hi ha una distribució justa dels recursos comuns.

La lògica aposta per l’exportació dins d’un món globalitzat

Davant l’escleròtica situació del consum intern, moltes empreses s’han decidit a exportar els seus productes o serveis, i sembla ser que comencen a rebre’n els fruits. És una opció que, a la llarga, pot donar l’empenta definitiva a la nostra economia, a més d’esdevenir molt lògica dins un món progressivament més globalitzat.

Reduir l’atur i augmentar la capacitat econòmica del treballador

Està clar que no s’aconseguirà reactivar el consum intern si abans no es redueixen els alts índexs d’atur actuals; això per no mencionar el baix nivell dels sous que en aquests moments cobren els que sí treballen, una realitat que tampoc facilita gens la reactivació del mercat interior, al contrari. Consegüentment, cal generar ocupació i propiciar que els treballadors tinguin prou capacitat econòmica per adquirir nous hàbits de consum que vagin més enllà de cobrir les seves necessitats bàsiques.

L’activitat econòmica i empresarial no admet fronteres

Estic convençut que la política i l’activitat empresarial segueixen camins diferents: si mai Catalunya esdevé independent, l’economia no se’n ressentirà. Evidentment, en aquest tipus de situacions sempre hi ha persones amb idees radicals que es negaran a tractar amb els empresaris catalans, però seran una minoria. En general, les companyies de la resta de l’Estat seguiran tenint les mateixes necessitats; això vol dir que, si han de recórrer a un negoci català per adquirir un o altre producte, ho continuaran fent en base al servei rebut en anteriors ocasions. I és que, de fet, l’activitat econòmica i empresarial no admet fronteres. L’empresari, sigui d’on sigui, el que busca són solucions, no conflictes.

En cas que Catalunya fos independent

Si arribés el dia en què, per decisió democràtica consensuada i majoritària, finalment Catalunya assolís la condició d’Estat independent, no hi ha dubte que l’empresariat català es veuria obligat a destinar més esforços i més recursos en l’àmbit de l’exportació. De fet, mirar a l’exterior seria la sortida més lògica perquè les nostres empreses poguessin compensar la inevitable caiguda –o, fins i tot, el boicot– del mercat espanyol. En tot cas, dins el marc d’un hipotètic Estat català, el teixit empresarial d’aquesta nova realitat hauria d’obrir-se i consolidar-se no només a nivell europeu i mundial, sinó també en el nou mercat interior del mateix país. Tot i això, no està de més assenyalar que, per a la indústria, com menys fronteres hi hagi, millor. Per tant, si volem mirar el futur amb bones perspectives, el que importa, amb independència del que succeeixi, és seguir oferint un producte de qualitat.

Orgull familiar

Vull retre homenatge a la meva esposa, Isabel Torrent, que sempre ha estat al meu costat i m’ha donat el seu suport, i no només personalment sinó també laboralment, en gestionar amb mi l’empresa. A més, actualment també comptem amb la implicació de la nostra filla, Gisela; un fet que ens omple d’orgull.