Text del 2008
“Aportem un treball de fusteria de qualitat al sector de la construcció”
.
L’ofici de fuster, dels més antics de la història, encara té plena vigència. En l’actualitat, hi ha artesans de la fusta que s’han adaptat als nous temps i combinen el vessant més tradicional amb maquinàries modernes i sofisticades. Al segle xxi encara en trobem que fabriquen estris de fusta amb les seves mans, mentre que d’altres han incorporat les noves tecnologies, que han aportat precisió, rapidesa i, especialment, seguretat a la feina. Demetri Pérez Altirriba és fuster, un mestre d’un art que aprengué del seu pare, Demetri Pérez Massot, fundador de Pérez Massot, S.L. el 1946. Des dels 15 anys ha viscut l’ofici amb veritable passió. Malgrat que les tasques gerencials no el deixen olorar i tocar la fusta com ha fet durant molts anys, respira amb orgull l’ofici.
La versatilitat per realitzar un gran ventall de treballs ha estat un tret distintiu del fuster de poble. Avui no és fàcil de trobar-ne perquè l’ofici costa de transmetre a les noves generacions i la fusteria ha eixamplat les seves possibilitats. “Encara ara hem de tenir l’habilitat per saber fer una mica de tot: portes, finestres, cadires, taules i multitud de coses que poden demanar-nos els clients. A la nostra empresa fem fusteria i decoració, mobiliari especial d’encàrrec i d’obra per a habitatges i equipaments diversos. Les comandes que rebem tenen l’assessorament de professionals del disseny i de delineants que ens guien a l’hora de realitzar-les. Aportem un treball de fusteria de qualitat al sector de la construcció, la qual cosa exigeix comptar amb operaris que dominin molt bé l’ofici. La figura de l’aprenent ha desaparegut i no és fàcil trobar bons fusters. Les escoles professionals han de potenciar un ofici que sovint no ha estat prou valorat. Cal que canviï la mentalitat de la societat actual, en què sembla que només tenen futur les carreres universitàries. Els oficis són tan dignes i respectables com les professions liberals. Jo sóc fuster i n’estic molt orgullós.”
Un equip de 20 persones s’encarrega d’assumir els encàrrecs que arriben de dins i de fora de Catalunya. Al costat de Demetri Pérez hi ha Jordi Tejedor, un tècnic amb més de 20 anys a l’empresa, i Víctor Royo, economista de formació que s’ha sentit atret per l’ofici que aprèn dia a dia al taller d’Esparreguera. “I no és fàcil, perquè per conèixer bé la professió de fuster calen molts anys d’experiència. A mi em va costar molt, i avui em sento agraït i orgullós de disposar d’aquest coneixement i bagatge professional. És llarg d’aprendre i avui hi ha poques persones que s’hi vulguin formar. La fusta és una matèria viva, que es belluga, la qual cosa genera inconvenients en el nostre treball. S’han de conèixer molts trucs per ser un bon professional. La humitat, les condicions d’assecatge, el tipus de fusta, la situació dels nusos… hi ha moltes coses que el bon ebenista ha de saber per crear productes de qualitat.”
Si bé durant anys el senyor Pérez ha treballat al taller, el creixement del negoci l’obligà a adoptar un vessant més empresarial. “No estava preparat, però m’he anat adaptant a la nova situació, a les noves tecnologies, a l’existència d’un equip de comercials, tot amb l’objectiu de millorar en qualitat i productivitat.”
La seguretat en l’ofici de fuster és actualment molt elevada. “L’alta sinistralitat que havia afectat aquesta professió durant molts anys ha disminuït molt gràcies a la introducció de màquines segures i còmodes d’utilitzar. Avui, fer de fuster no implica cap perill si s’actua amb sentit comú i precaució.”
La fusteria s’integra completament en el sector de la construcció. Pérez Massot participa especialment en rehabilitacions d’edificis, un camp que s’ha desenvolupament notablement en els darrers anys. “Hem participat en la rehabilitació d’edificis vells, com ara hospitals, escoles, habitatges o hotels. En la majoria de casos són treballs especials que requereixen un treball fet a mida. Treballem per tot el territori català i puntualment hem proporcionat la fusteria d’un restaurant a Nova York, de dos aeroport hondurenys, d’habitatges del sud de l’Estat espanyol i d’un hotel a Madrid, on reconstruírem les antigues finestres exteriors de punt rodó i barretes a partir d’unes fotografies.”
Han fet obres de fusteria a l’Hospital del Vendrell, a l’Hospital Vall d’Hebron, a l’Hospital Clínic de Barcelona, a l’Hospital Sagrat Cor i a la Maternitat, entre d’altres. “Són feines que s’adjudiquen a constructores que ens vénen a buscar perquè confien en la nostra labor.”
Avui treballar fora de la comarca no és cap problema. “Si les peces estan ben preparades al taller, després muntar-les no és difícil. L’avantatge és un estalvi econòmic per al client i més qualitat en els materials i els acabats. Cadascuna d’aquestes feines té un perfil i un estil diferents. Els hospitals es caracteritzen per la fredor dels materials i dels dissenys, amb la utilització de folrats sintètics, mentre que en altres obres com un hotel o un restaurant es pot treballar amb fustes massisses i xapes, que són més agradables de tractar. Tot i que qui determina els dissenys és el promotor o el propietari, hi ha molts arquitectes i dissenyadors que escolten el nostre punt de vista. Aquesta interacció és positiva, perquè permet descobrir incoherències de disseny.”
Cada tronc és diferent i permet fer combinacions i jocs visuals per a diferents usos. “Per desgràcia, cada vegada es treballa menys amb fusta massissa. El pare em va inculcar l’amor per aquest material noble. Quan anava al magatzem a comprar una fusta concreta, podia sortir-ne amb quatre de diferents que tenien unes característiques i qualitats especials.”
L’aposta per la qualitat és un compromís permanent per a aquests ebenistes catalans. “La qualitat ha de saltar a la vista. El contraxapat ha de tenir una qualitat tan bona com la fusta massissa. Un bona elecció de material és fonamental per obtenir uns resultats estètics satisfactoris.”
A més de l’estètica, en el cas d’unes finestres cal tenir un bon coneixement de la tècnica i de les necessitats d’uns tancaments exteriors. “Durant anys els fusters vam fer molt malament les finestres de fusta. Nosaltres treballem amb fustes bones, amb doble junta de goma i tancaments hermètics. Poden competir amb finestres d’altres materials perquè les fustes que utilitzem són resistents al foc i a la humitat. Són tan eficaces com les d’alumini i més estètiques, sobretot per a cases de muntanya.”
Són moltes les persones que se senten atretes pels treballs artesans que es realitzen en fusta. El senyor Pérez té dues filles, la Montserrat i la Marta, que tot i no seguir de moment el negoci familiar, sí que se’l senten proper. “He intentat transmetre a la família l’amor per l’ofici com ho va fer el meu pare, una gran persona, un brillant operari i un home de món.” Sens dubte, la professió ha sobreviscut als temps i encara molts fusters com Demetri Pérez Altirriba potencien la part més artesana de la feina, l’amor per l’ofici i la passió per la fusta.
