Text del 2008
“La nostra feina és molt enriquidora perquè podem contribuir que el nostre país conservi les senyes d’identitat patrimonials i històriques”
L’Estat espanyol destaca com un dels indrets del món, juntament amb Itàlia i França, amb més patrimoni històric i artístic. Per desgràcia, aquesta riquesa no sempre gaudeix de les mesures de conservació necessàries. Afortunadament, aquesta situació no es dóna a Catalunya, on les administracions i la ciutadania tenen una consciència clara de la importància de la conservació d’aquests béns culturals. Josep Peraire Estruch és el responsable de Josep Peraire, S.A., empresa dedicada a la fabricació de pedra artificial pel que fa, d’una banda, a la construcció d’obra nova, i, de l’altra, a la restauració del nostre patrimoni cultural. “En general, podem parlar d’un bon estat de conservació i d’una bona rehabilitació dels edificis històrics del nostre país. Aquesta tendència nasqué, majoritàriament, arran de les obres de condicionament de la capital catalana de cara a la celebració dels Jocs Olímpics de 1992.”
És un error associar la rehabilitació i la restauració únicament amb els edificis històrics o emblemàtics. “Tant la conservació com la restauració són una constant inherent als edificis de totes les èpoques, perquè necessiten un manteniment continu i una tasca de rehabilitació periòdica per tal de garantir-ne la durabilitat en bones condicions. Per sort, en l’actualitat la societat té assumida aquesta realitat i en general no deixa que els edificis arribin al grau de deteriorament d’altres èpoques, fet que ha millorat i facilitat la nostra tasca.”
La limitació temporal dels immobles i la seva necessitat de conservació permanent contrasten amb la mentalitat generalitzada de la població, que els considera com a béns sòlids que constitueixen la millor inversió a llarg termini: “Es tendeix a creure que els edificis tenen un període de vida indefinit, però això no és pas veritat. Com qualsevol producció humana, són obres limitades en el temps, que, a més, requereixen un manteniment constant per tal de perllongar aquest termini.”
Josep Peraire es dedica a la construcció i la restauració de façanes i elements escultòrics i artístics urbans, amb una certa especialització en els estils neoclàssic i modernista, sempre fent servir com a matèria primera el formigó, un element que permet imitar qualsevol tipus de material i acabat natural. “En el cas de la restauració d’escultures o elements decoratius arquitectònics molt malmesos, actuem sempre de la manera següent: en primer lloc, restaurem tant com és possible la peça original; en segon lloc, elaborem un motlle a partir de l’original. En aquesta fase és molt important conèixer bé les característiques i l’aspecte original de l’obra, perquè el nostre objectiu és aconseguir una còpia tan fidel com sigui possible al monument en el seu moment de creació, per la qual cosa és clau documentar-se i conèixer els trets diferenciadors del moviment artístic al qual se circumscriu l’obra. En tercer lloc, amb el motlle fet, confeccionem la còpia que ha de substituir, quan el seu estat de conservació ho determini, l’original.”
Aquest procediment l’han portat a terme amb obres d’artistes tan coneguts com Manolo Hugué, Eusebi Arnau, Clarà, Gargallo o Llimona, i a indrets tan destacats com la plaça Catalunya de Barcelona. “Per qüestions ètiques, els motlles són sempre destruïts després que la còpia hagi estat col·locada en la seva destinació final. La nostra missió és reproduir fidelment l’original per tal que la còpia pugui suplantar-lo in situ, però no pas divulgar-ne imitacions.” En el camp de la restauració, Josep Peraire se sent especialment satisfet de les feines portades a terme en alguns edificis singulars com el Monument del Doctor Robert, el Palau de la Música, el Palau Episcopal de la Seu d’Urgell, la Casa Lleó Morera, la Casa Gustavino o l’Hospital de Sant Pau.
En aquest complex procés d’emulació s’hi ha d’implicar un conjunt heterogeni de professionals: “Primerament, jo mateix m’encarrego de l’elaboració gràfica del projecte partint de l’anàlisi, la documentació i el coneixement dels materials originals emprats en les obres per tal de poder reconstruir-los de la manera més precisa possible. Posteriorment, intervenen diversos escultors, seleccionats segons les característiques de l’obra. A continuació, els guixaires modelistes s’encarreguen d’elaborar els motlles, que els emmotlladors converteixen en les peces que han de ser retocades finalment pels picapedrers. La nostra feina és apassionant i molt enriquidora perquè podem contribuir que el nostre país conservi les seves senyes d’identitat patrimonials i històriques.”
La dificultat i l’especificitat d’aquest procés s’agreuja pel fet que es perden els oficis tradicionals. “La mà d’obra que es dedica a la construcció en l’actualitat està cada vegada menys formada. D’altra banda, però, l’entrada de les noves tecnologies ha facilitat la producció de peces prefabricades.”
L’empresa Josep Peraire, S.A. fou creada pel pare del seu actual responsable. “L’any 1929, fruit del seu coneixement dels avantatges del treball amb formigó, el meu pare obrí el taller Josep Peraire a l’antiga Carretera de Sarrià. Vaig poder apreciar durant la meva infantesa i joventut la seva estimació per l’ofici, i segurament per aquest motiu vaig desitjar de continuar-lo després de cursar primer d’Arquitectura i estudiar Belles arts. Aquesta formació m’ha permès disposar d’una bona base teòrica per desenvolupar la meva feina. Posteriorment vam haver de traslladar-nos, per necessitats d’espai, al Papiol. És un indret ideal perquè es troba molt ben comunicat i disposem de força espai per desenvolupar la nostra tasca. La meva activitat, però, inclou trajectes diaris a la ciutat de Barcelona per tal de revisar les obres i establir contactes amb els possibles clients.”
