Text del 2007
Partim de les millors qualitats. No fonem escòries ni encenalls, només fonem la flor del mercat.
Funalter, S.L. va ser creada l’any 1993 i es troba ubicada a la població de Canovelles, al Vallès Oriental. És una empresa hereva de l’experiència de més de quaranta anys del senyor Dionisio Guillén Montoliu en la fosa d’alumini. Al costat, ha tingut sempre el seu fill Josep Guillén León. “El món de la foneria i l’alumini sempre m’ha encantat. Als 18 anys ja vaig posar-m’hi a treballar amb el pare.”
En l’actualitat, el senyor Josep Guillén León és el responsable de Funalter. “L’empresa té una plantilla integrada per 14 treballadors i està associada al Gremi de Recuperació de Catalunya, entitat que agrupa més de 250 empreses dedicades al reciclatge de materials diversos. A partir de la ferralla, i amb una òptima adequació dels processos de producció, obtenim aliatges similars als de l’alumini procedent de la mina. Disposem d’unes instal·lacions dividides entre una nau de 1.800 m2, destinada al procés de fosa, i uns altres 1.800 m2 de terreny dedicat a la selecció de la ferralla. El nostre àmbit d’actuació abasta tot el territori nacional.”
El senyor Dionisio Guillén relata els seus inicis en el món de la ferralla. “Vaig començar l’any 1947 a treballar l’alumini del no-res, com ho van fer molts industrials d’Espanya als anys de la postguerra, quan el nivell industrial del país era molt baix. Al principi, tenia pocs coneixements, però amb constància i ganes de lluitar i de superar-me, fa molts anys que vaig aconseguir produir amb la màxima garantia i guanyar-me una clientela fidel. Ara, la nostra producció és similar en qualitat a la de qualsevol refineria del món.”
L’activitat desenvolupada per Funalter, des de la compra de la ferralla, passant per l’emmagatzematge i la selecció del material fins a arribar a la fosa, té com a producte final un lingot d’alumini de segona fusió. “Partim de les millors qualitats. No fonem escòries ni encenalls, només fonem la flor del mercat. Com que coneixem la ferralla, fem aliatges perfectes i el resultat són uns lingots amb la mateixa forma, però de diversa composició. Els lingots que venem no poden tornar a ser una altra vegada el que eren, per exemple una finestra, però sí que poden transformar-se en els ancoratges dels tendals.”
En aquest sector de l’alumini es recupera tot el que té valor, no es llença res a l’abocador. “Costa molts diners comprar tot això, hi ha un preu de mercat. Nosaltres ens proveïm dels ferrovellers, els quals fan la selecció prèvia dels metalls. Hi ha mesos que comprem 1.000 tones de ferralla de diversos tipus.”
Pel que fa al percentatge de material procedent de la construcció, se situa entorn el 30%. “Bona part de les deixalles provenen de l’edificació i de les rehabilitacions. Cada mes comprem unes 200 tones de perfils. Un quilo d’alumini vell costa quasi un euro. Les mampares del bany, per exemple, poden pesar 50 quilos, per tant, amb la venda, és fàcil obtenir 50 euros. Per això, sempre hi ha algú molt interessat que passa a recollir aquesta ferralla.”
I, encara, després de la fosa, hi ha el rebuig. “Les escòries resultants del procés de fosa tenen restes d’alumini que, mitjançant un procés de moldre i extracció de pols, esdevenen un granet, el qual es torna a fondre.”
El senyor Josep Guillén explica quins són els clients i els usos habituals de l’alumini. “Els compradors són bàsicament injectors d’alumini, els quals pertanyen a diversos sectors, des de la construcció o l’alimentació fins a l’automoció o la nàutica. L’alumini té múltiples aplicacions i, segons els aliatges, pot abastar des de les planxes fins als perfils de la fusteria d’alumini. Les màquines talladores d’embotits, tan brillants i maques, es fan amb l’aliatge d’alumini anticorrosiu L-2341. Aquest aliatge es fa servir sovint en la indústria de l’alimentació i en aplicacions que requereixen molta resistència als agents atmosfèrics.”
Un altre exemple és l’aliatge 6063, el qual es caracteritza per la gran facilitat d’extrusió. S’utilitza, generalment, per fer perfils de fusteria metàl·lica, portes, finestres, carcasses per a motors elèctrics, sistemes d’encaix i elements decoratius. “A cavall entre l’època del pare i la meva, vam desenvolupar un aliatge conegut amb la referència L-2644, per a la marca Derbi.”
El sector es regeix per la Borsa dels Metalls de Londres (LME). “Des de l’entrada d’Espanya a la Unió Europea, ens fixem en l’evolució de la Borsa dels Metalls de Londres, on fluctuen mensualment els metalls de primera i segona fusió. Aquest indicador no és determinant, ja que el mercat nacional es basa en la llei de l’oferta i la demanda, circumstància que també condiciona els preus de compra i venda. Amb tot, és una tasca complexa i cada mes arrisquem en la compra de la ferralla i després en la venda de la producció.”
Pare i fill es troben plenament convençuts que les ajudes per part de l’Administració són del tot imprescindibles per a la subsistència del sector. “Som un sector discriminat per l’Administració. És una contradicció el fet que durant un llarg període de la nostra vida industrial hàgim dedicat més esforç econòmic a depurar fums que a muntar forns. Si la meva tasca és fondre, he de basar la meva principal força econòmica en la fosa i no en treure el fum. Evidentment, no hem de contaminar, però l’Administració hauria d’implicar-se i ajudar-nos més.”
El senyor Dionisio Guillén es queixa que solament vénen a fer inspeccions per sancionar-los. “Ningú no ens visita amb la intenció d’assessorar-nos. L’Administració, a la gent que realment treballem dia a dia i any rere any en aquest sector, no ens té reconeguts. Fas un pelegrinatge de finestreta en finestreta i al final sempre n’hi ha alguna que et diu que no o et posa tantes traves que acabes desistint. L’Administració, en comptes d’oferir-nos assessorament i ajuda, solament ens avisa que tal cosa s’ha de fer en un termini i si no la fem l’única alternativa és tancar l’empresa. En canvi, les ajudes a la resta de països europeus són esplèndides, i això dóna a l’empresari una tranquil·litat moral i econòmica molt gran.”
Finalment, el senyor Josep Guillén vol recordar tota una lliçó d’humilitat que un dia li va donar el pare. “Fa molts anys, el pare em va dir: ‘Tot i que en la vida de l’empresari hi ha moments crus, quan les coses vagin maldades, per una crisi econòmica, per un impagat important, etc., has de tirar endavant i treballar dia a dia i, quan te’n recordis, miraràs enrere i diràs: potser he fet camí i he fet coses. I no oblidis mai llevar-te cada dia pensant que has de guanyar encara la primera pesseta.’ Sempre he tingut presents aquestes paraules.”
Tirar endavant i treballar dia a dia és el que fa el senyor Josep Guillén, malgrat tots els imponderables que es troba al camí. “Els projectes de la nostra societat familiar s’encaminen a consolidar tota la maquinària i la tecnologia adquirida per al tractament dels fums i residus. Hem realitzat una gran inversió per garantir la qualitat en tots els processos de la nostra feina, amb vista a l’obtenció del certificat ISO 9002.”
