Sr. Jaume Guix Dies
Sr. Jaume Guix Dies
PC, 19è VOLUM. Impuls immobiliari

JAUME GUIX DIES

FINQUES BORRELL

Text del 2007

L’administració de finques de lloguer ha d’estar a càrrec dels professionals del sector, que són els que realment coneixen el mercat i les lleis.

.

El senyor Jaume Guix Dies és Advocat i especialista en el vessant legal i jurídic de la gestió immobiliària, a més de director de Finques Borrell, empresa nascuda l’any 1976 per iniciativa del seu pare, Jaume Guix Borrell. “Vaig estudiar Dret amb la perspectiva de continuar al capdavant de l’empresa familiar. Em sento molt content d’haver pres el relleu del despatx de mans del meu pare.”

D’ell, en recorda fonamentalment l’honradesa. “Ens ensenyà a actuar d’una manera ètica, a comportar-nos de forma correcta i a evitar entrar en assumptes que no veiéssim clars. Tot i que era Agent de la Propietat Immobiliària, el vessant administratiu li resultava carregós. El pare era, sobretot, Advocat Generalista, tasca a la qual es dedicava en cos i ànima. En canvi jo, com a Advocat i Administrador de Finques, m’he especialitzat fonamentalment en la gestió dels lloguers, perquè crec que és el negoci principal del despatx i una feina estable, a la qual hem de dedicar molta atenció i recursos.”

El senyor Guix explica amb satisfacció que la majoria dels clients del despatx són fidels des de fa més de 30 anys. “Molts dels nostres clients ho són des del principi, des del mateix any en què obrírem la primera oficina al carrer Aragó. Després, ens vam instal·lar al carrer del Bruc, en una finca de nova construcció. Aquí continuem la nostra tasca, amb una clientela nova i l’antiga, la qual comença a canviar, ja que els hereus van fent-se càrrec de les finques.”

El mercat del lloguer, tot i que també té els seus cicles, acostuma a mantenir una certa estabilitat. “El preu del lloguer pot oscil·lar i ser més baix o més alt, però és una activitat que proporciona molta seguretat. Actualment, hi ha una situació de poca oferta i preus molt elevats. Això és positiu, tant per als propietaris com per als administradors de finques, ja que podem demanar més garanties i, per tant, tenir més tranquil·litat. Per contra, certes empreses del sector de la compravenda, més sotmès a les fluctuacions del mercat, comencen a trobar serioses dificultats per mantenir-se.”

Qui vol llogar un habitatge ha de saber que el preu mitjà d’un pis de 65-75 m2 oscil·la entre els 700 i els 800 euros. “En termes generals, un pis d’aquest preu, si està en unes condicions acceptables, es lloga de seguida. S’ha de tenir en compte que els pisos més grans són més cars, però la proporció preu per metre quadrat és més baixa que en els petits.”

El senyor Guix reclama més professionalitat en el sector immobiliari, en general. “El Col·legi d’Administradors de Finques fa campanyes de sensibilització, perquè l’administració de finques de lloguer estigui a càrrec dels professionals del sector, que són els que realment coneixen el mercat i les lleis. Pel que fa a les vendes, també cal més rigor. Hi ha particulars que volen vendre un pis sense exclusiva i el donen alhora a diverses agències, amb la qual cosa l’habitatge pot tenir nombrosos cartells penjats. D’aquesta manera, s’inicia una guerra entre els possibles venedors, en lluita per reduir al màxim els marges i captar així el client.”

El senyor Guix coneix a fons la problemàtica derivada dels incompliments en els contractes de lloguer. “Com a advocat, a l’oficina generalment m’encarrego dels assumptes dels morosos i dels desnonaments, i estic al corrent de tot el que succeeix en aquest àmbit. Molts clients, quan és la primera vegada que es decideixen a llogar un pis, volen saber què pot passar en cas que el llogater es negui a pagar. Els explico que, si hi ha sort i tot funciona bé, el desnonament pot anar molt ràpid, però si es complica, i hi ha moltes formes de complicar-se, pot arribar a trigar més d’un any. Davant la por a tenir problemes, moltes persones opten per mantenir els pisos buits, any rere any, abans de llogar-los.”

Sobre la proposta per crear jutjats específics per resoldre els desnonaments, el senyor Guix es mostra escèptic i a l’expectativa. “Hem de veure com ho faran finalment i quines mesures adoptaran. No sé fins a quin punt totes aquestes propostes podrien arribar a vulnerar els drets dels llogaters. Es parla de judicis sumaríssims, amb els quals es preveu que en dos mesos els morosos estiguin al carrer, però, com passa sovint, poden acabar pagant justos per pecadors. Certament, hi ha el problema dels morosos, de poder desnonar els llogaters que no paguen, però en fer-ho tan ràpidament, no sé en quina situació poden deixar els inquilins que no estiguin en una situació de demora permanent. Crec que s’han d’agilitzar els mecanismes, però s’ha d’anar amb molt de compte. Realment, els mecanismes ja estan previstos per la llei, però, probablement per falta de mitjans, no arriben a funcionar. Potser hi ha alguns petits detalls que s’haurien de corregir, com l’agilització en les notificacions, i que, generalment, són els que fan que es dilatin els processos.”

Així mateix, el senyor Guix creu que un hipotètic intervencionisme de l’Estat per obligar a llogar els pisos buits seria un error. “Tot i que l’objectiu de posar més pisos en circulació és raonable, la forma com es pretén fer és errònia i espero que retirin aquesta proposta. El que s’hauria de fer és crear mesures per incentivar els propietaris i donar-los seguretat, a fi que no els destrossin els pisos i que es pugui actuar d’una forma eficaç davant els morosos que no paguen els lloguers. Totes aquestes idees les veig amb escepticisme, ja que són mesures de caire populista, ideades més per cridar l’atenció que per resoldre els problemes de manera efectiva.”

Un altre problema del sector és l’allargament del termini de les hipoteques. “Vivint en un món en el qual no saps què faràs d’aquí a cinc anys, em sembla paradoxal el fet de signar hipoteques a 40 o 50 anys. És un problema sobretot psicològic, perquè tampoc no et lligues del tot, ja que si has de vendre, cancel·les la hipoteca i compres o llogues en un altre lloc més barat. Però el fet és que a la gent, tot i que vagi justa de diners, li costa molt prendre la decisió de vendre un pis del qual està pagant una hipoteca i que considera seu. De vegades, la gent estira més la mà que la màniga i arriba a punts insostenibles, econòmicament parlant. El fet realment preocupant és el progressiu nivell d’endeutament de les famílies espanyoles, el qual pot provocar un daltabaix en el sector immobiliari.”

De la llarga experiència tractant amb propietaris, el senyor Guix n’ha après la complexitat d’aquest món. “Com que tenim molts anys al darrere i als propietaris els coneixem de tota la vida, sabem que hi ha diferents formes de tractar els mateixos temes. Hi ha propietaris que són molt sensibles a la situació del llogater, i d’altres que se centren exclusivament en el rendiment econòmic. Nosaltres hem de complir les ordres del client principal, que és el propietari. Sempre mirem d’actuar amb una mica de mà esquerra, però de vegades, per molt tacte que vulguis posar-hi, no pots solucionar res, perquè es plantegen situacions específiques molt personals i complexes, en les quals no podem entrar.”