Text del 2007
L’arquitectura del segle XXI ha de ser més intel·ligent; ha de generar hàbitats complets, complexes i autosuficients.
Vicente Guallart i Furió, valencià resident a Barcelona, es defineix com un Arquitecte de mena. “Sóc estructuralment arquitecte, la millor olor del món és la de la soldadura que percebo en una visita d’obra.”
Des de l’any 2003, compagina la direcció de la seva empresa d’arquitectura Guallart Architects amb la de l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC), vinculat a la Fundació de la Universitat Politècnica de Catalunya. “Treballem estretament connectats per impulsar projectes que fomentin el desenvolupament autosuficient a diverses escales, des dels bits fins a la geografia.”
Guallart Arquitectes realitza projectes en l’àmbit internacional, que inclouen l’escala territorial i urbana, així com el desenvolupament d’edificis, elements urbans i programari. Entre les obres més destacables cal citar el disseny del projecte urbanístic Sociópolis, un barri d’habitatge social situat al sud de la ciutat de València, i tres ports a Taiwan. “El projecte Sociópolis és una iniciativa concebuda amb una arquitectura d’avantguarda per desenvolupar un nou barri de 2.800 habitatges protegits en un sector de 350.000 m2, en el qual participen 15 arquitectes nacionals i internacionals. Es tracta de l’edificació de sòl urbà més gran d’Espanya i implica la conservació de 5 km de sèquies àrabs històriques. Paral·lelament, apostem pel desenvolupament de projectes a països emergents, als quals transferim, d’alguna manera, la nostra qualitat urbana del disseny de l’espai urbà. A Taiwan, concretament, reformem els ports de Keelung, Batoutz i Fugee.”
L’any 2000, el senyor Guallart liderà, juntament amb altres professionals, el projecte Media House, juntament amb el Media Lab del Massachusetts Institute of Technology (MIT) i la Universitat Politècnica, tasca per la qual va ser distingit amb el Premi Ciutat de Barcelona. “L’objectiu més preuat de l’arquitectura és construir edificis que cristal·litzin les veritables aspiracions de les persones, les ciutats i les societats de cada època. Per tant, és evident que la societat de la informació ha de generar unes edificacions coherents amb les noves tecnologies, capaces d’incorporar la programabilitat del món digital. En aquest sentit, proposàrem la realització del prototipus d’un habitatge intel·ligent al Media Lab, del MIT. La iniciativa va generar el projecte Media House, que es va construir al Mercat de les Flors i desenvolupà la tecnologia anomenada Internet 0. Mitjançant aquest conjunt de coneixements es poden generar espais intel·ligents, a partir de l’existència de milers de cèl·lules que es comuniquen en un procés anomenat intel·ligència distribuïda. D’acord amb aquest principi, qualsevol aplicació elèctrica de la casa disposa d’un petit ordinador, de tal manera que permet fer diferents configuracions amb gran facilitat i rapidesa.”
Els edificis que més interessen el senyor Guallart són els que s’apropen més a la natura que no pas a l’artifici. “Un dels conceptes que més m’atreu del món de l’arquitectura és la idea de la hibridació. Nosaltres diem: si l’arquitectura és paisatge, els edificis són muntanyes. A partir d’aquest concepte, l’alcalde de Dénia ens va trucar per demanar-nos una muntanya. Per tant, estem desenvolupant aquest projecte, al costat del castell, a la part nord de la pedrera. Es tracta de regenerar aquesta zona, construint un edifici que, finalment, tindrà la forma d’una muntanya.”
Les icones urbanes són importants, però cal que s’edifiquin segons sistemes coherents. “Les icones aïllades, és a dir, els edificis creats només segons el màrqueting urbà, sense una ciutat interessant que els suporti, reflecteixen situacions tercermundistes. És desitjable que al mateix temps que es produeix un desenvolupament cohesionat de les ciutats, també es generin edificis singulars de qualitat. És el que s’ha fet a Europa i a Espanya, i aquest és el camí que cal seguir.”
Finalment, el senyor Guallart remarca que la forma de l’arquitectura respon al moment social i tecnològic en el qual es desenvolupa. “Els castells eren edificis pensats per a la guerra. Avui en dia ja no fem edificis per a la lluita, sinó per a la cultura i el coneixement. Per tant, el segle xxi ens permetrà contemplar noves configuracions arquitectòniques i urbanes capaces de generar recursos per si mateixes.”
L’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya té com a element central el Màster en Arquitectura Avançada, dirigit pels senyors Vicente Guallart i Willy Müller i la senyora Marta Male-Alemany, en col·laboració amb la Fundació de la Universitat Politècnica de Catalunya. “El màster té una durada d’un any i es presenta amb l’objectiu de desenvolupar el concepte d’hàbitat autosuficient. També volem conèixer i estudiar la realitat de diversos països emergents, dels quals podem aprendre certes condicions d’urbanisme que potser en el nostre entorn ens semblen estranyes, però que poden ajudar-nos a renovar la ciutat europea. Emprem les últimes tècniques de fabricació digital per construir edificis més personalitzats, dintre d’un procés intel·ligent i sostenible en conjunt.”
La procedència dels estudiants del màster és diversa. “Són principalment estrangers, procedents de l’Índia, Austràlia, els Estats Units, Anglaterra, Grècia, Alemanya, etc. Molts d’aquests arquitectes seran en el futur els líders urbanístics al seu país.”
El senyor Guallart advoca perquè la recerca surti de l’àmbit exclusiu de la universitat i arribi d’una forma oberta a tota la societat. Amb aquest criteri, l’IAAC posa el BCN Fab Lab a disposició de professionals, empreses, investigadors, estudiants, joves i infants. “El BCN Fab Lab és un centre de producció, investigació i educació que forma part de una xarxa mundial liderada pel Center for Bits and Atoms del MIT, que fa servir màquines avançades per crear prototipus i maquetes per a l’àmbit de l’arquitectura, la construcció, el disseny industrial i qualsevol altra activitat que necessiti la connexió d’un ordinador amb una màquina manipuladora de materials basada en instruccions digitals. Tenim molt clar que, en l’anomenada societat del coneixement, hem d’afavorir que gent de totes les edats i condicions puguin acostar-se al nostre sector amb un tarannà investigador.”
La frontera de la recerca és el biomimetisme, la imitació de la natura i la seva eficàcia. “Si parem atenció, veurem que l’evolució de la natura ha generat matèries molt més intel·ligents que les que utilitzem nosaltres actualment.”
Autor de diverses publicacions, com Sociópolis i Media House Project, i coautor del Diccionari Metàpolis d’Arquitectura Avançada, considerat un llibre de referència en moltes universitats del món, el senyor Guallart subratlla el valor del coneixement en la societat actual. “Les ciutats que aspiren a ser líders han de ser-ho pels projectes realitzats, però també per la seva capacitat de consolidar conceptes, teories i ideologies capaços de dirigir els processos urbanístics a escala mundial. En la societat del segle xxi, la construcció del territori només es pot produir a partir de la unió de coneixements.”
