TH, 6è VOLUM. Crisi i Perspectiva

Domènec Espadalé i Vergés – President de la Cambra de Comerç de Girona

27-11-2013

 

La situació econòmica que assetja el nostre país des de l’any 2008, i que d’una manera tan clara i seriosa s’exposa i s’afronta des d’aquesta obra a partir de les mirades de diferents empresaris, consultors i especialistes en economia, és una de les més dures que ens ha tocat de viure en els últims trenta anys. Tot i així, l’experiència m’ha demostrat que, finalment, ens en sortirem, ja que, com deia Albert Einstein, davant una crisi el que convé fer és aprendre’n i eixir-ne reforçats. Ara com ara es tracta de resistir i, a la llarga, el mercat i el consum es reactivaran, i tornarem a créixer.

Tanmateix, perquè això passi, en aquests moments ens hem de preparar i treballar dur amb l’objectiu de propiciar que els indicadors econòmics ens tornin a ser favorables. En aquest propòsit juga un paper bàsic la labor de les cambres de comerç catalanes; jo formo part de la de Girona des de fa trenta-dos anys i la presideixo des de fa set.

En un país en què el nivell de consum interior és molt menor al desitjable i en què el PIB es mou en paràmetres negatius, és de vital importància que les nostres empreses apostin per l’exportació dels seus productes. Si s’assoleix aquesta fita, aconseguirem no només la recuperació i el creixement de les nostres firmes, sinó també, de retruc, la creació d’ocupació, l’augment del consum i, en definitiva, la reactivació de la nostra economia.

Tenint en compte que el nostre teixit empresarial és conformat sobretot per pimes, la seva internacionalització és un dels propòsits de la Cambra de Comerç de Girona, juntament amb l’estímul de la formació i de l’emprenedoria, que apreciem com a indispensables si volem acabar amb els alts índexs d’atur del nostre país. Tanmateix, per lluitar contra aquesta xacra, es fa necessari que tinguem les eines oportunes, és a dir, els recursos que permetin les nostres empreses, majoritàriament amb una estructura petita, donar el salt a l’exterior; i no només a Europa, sinó també a altres mercats més llunyans, com Àsia, o noves realitats emergents com, en un futur proper, Àfrica.

Per començar, el nostre país requereix unes infraestructures viàries, ferroviàries i portuàries consolidades i eficaces, que ens lliguin a la resta del món. En aquest sentit, fer realitat el Corredor Mediterrani és vital perquè, no només ens connectarà amb les principals ciutats europees, sinó que, a més, pot esdevenir l’instrument que ens porti a introduir els nostres productes en terres africanes, un mercat que no podem desestimar de cap de les maneres per la seva proximitat geogràfica. Cal tenir en compte que el 60% de les exportacions de l’Estat espanyol s’originen a la franja mediterrània. Brusel·les ho ha entès des del primer dia; en canvi Madrid, com ja és habitual, primer s’inclinava per un projecte centralitzador.

Això és il·lustrador d’un dels grans problemes del nostre Estat: que les decisions econòmiques sovint no es prenen amb criteris tècnics, sinó ideològics. Paradoxalment, la conjuntura actual està servint per reconèixer aquesta mena de desajustos. Mirant d’aprendre dels nostres errors i potenciant encara més les nostres virtuts, estic segur que aconseguirem reeixir. No podem defallir ara; confio plenament en els nostres empresaris.