02-12-13
Volums com el present propicien l’oportunitat de difondre i reivindicar la tasca d’institucions com la Cambra de Comerç de Lleida, un organisme amb 126 anys d’història molt arrelat en el territori lleidatà, com ho palesa el fet de disposar d’onze delegacions comarcals, i que tinc l’honor de presidir des de l’any 1991. Malgrat el seu egregi passat, el futur de les cambres de comerç espanyoles es troba a l’expectativa i pendent d’una possible reconversió per la promulgació d’una nova legislació que restringirà el finançament i centralitzarà les atribucions d’unes entitats dedicades a la promoció del teixit empresarial, i que presten una atenció i suport especials a les petites i mitjanes empreses del país.
Les cambres de comerç han realitzat tradicionalment una funció formativa, representativa i dinamitzadora. En el nostre cas concret, desenvolupem una important tasca formativa destinada als empresaris i que no rep cap mena de subvenció governamental; es tracta de cursos de nivells i matèries heterogenis que intenten satisfer les necessitats formatives diverses dels empresaris de la província. A més, difonem i ajudem a desenvolupar, tant indirectament –a través de viatges, contactes amb les autoritats locals, etc.– com directament –assessorant, actuant com a mediadors amb les autoritats i empresaris locals, etc.–, la tasca emprenedora en l’exterior. En aquest sentit, ens sentim orgullosos d’haver contribuït al creixement de moltes empreses lleidatanes, pimes en els seus orígens, que ara són corporacions amb tarannà, mides i expansió internacionals.
El teixit empresarial de la nostra província està constituït fonamentalment per corporacions agroalimentàries, la fortalesa i perspectives de futur de les quals és indiscutible, com ho demostra l’exemple d’algunes cooperatives. Tanmateix, la manca d’una bona xarxa de comunicacions viària i aèria –esperem en aquest sentit que la potenciació de l’aeroport d’Alguaire sigui part de la solució– i d’un teixit industrial que transformi i doni valor afegit a les nostres matèries primeres –disposar, per exemple, d’escorxadors i de fàbriques d’embotits– ens resta molta competitivitat. És necessari que les autoritats s’ocupin de la millora de les infraestructures viàries per potenciar l’establiment d’indústries transformadores de les nostres múltiples matèries primeres d’indiscutible qualitat. Aquest repte, però, sembla avui més difícil que mai, perquè Espanya ha viscut un intens procés de desindustrialització que l’ha convertit en un Estat de serveis. Per això, és indispensable treballar en la recuperació de l’esperit industrial, i emprenedor en general, perquè a la nostra societat s’ha difós i establert un immobilisme i un desig d’estabilitat molt perniciós per al futur i la prosperitat del territori.
Per acabar, cal abordar la qüestió identitària de la qual hom parla des de fa dos anys. El sentiment dels empresaris, petits i mitjans majoritàriament, que representem és que, malgrat les dificultats inicials, Catalunya és prou forta per superar els entrebancs d’origen i per mantenir –i incrementar– la seva competitivitat i esdevenir un Estat independent, sobretot perquè l’esperit dinàmic, comercial, innovador i emprenedor dels catalans és molt superior al de la resta de ciutadans de l’Estat espanyol.
