Sr. Domènec Xicota Pericas
Sr. Domènec Xicota Pericas
PC, 19è VOLUM. Impuls immobiliari

DOMÈNEC XICOTA PERICAS

Text del 2008

“Nosaltres hem de ser capaços d’aportar idees i/o alternatives que l’empresari no pugui trobar tot sol”

Domènec Xicota Pericas creà, cap al 1987, l’empresa Domènec Xicota, S.L., ubicada a Vic i dedicada a l’assessoria, consultoria i auditoria d’empreses, on treballen actualment deu persones. “A l’hora de tenir feina i de treballar, no hem tingut mai cap problema. L’únic problema ha estat trobar com i en quin moment poder fer-la.”

El senyor Xicota es llicencià en Ciències Empresarials per la UNED, compaginant treball i estudis per necessitats econòmiques i familiars. “Després vaig fer oposicions per a Auditor-Censor Jurat de Comptes, l’any anterior de la creació de l’ICAC i de l’entrada en vigor de la Llei d’Auditoria. Ja fa 19 anys que m’hi dedico.”

El senyor Xicota és un home emprenedor que creà el seu despatx amb 37 anys, després d’haver passat unes oposicions i deixant de banda una feina de molts anys com a director d’una entitat financera. “Vaig prendre la decisió de deixar la seguretat de treballar en una entitat financera on era director d’oficina perquè la meva voluntat era ser consultor-auditor de comptes. Així doncs, vaig començar fent assessoria i consultoria i, tot seguit, a mesura que m’anava implantant en el sector, vaig començar a fer auditories. En cap cas volia ser gestor sinó consultor, que són coses diferents. La meva filosofia era que, quan l’empresari es trobés davant la necessitat de prendre decisions difícils, sempre tingués al costat el número de telèfon d’una persona de confiança a qui pogués explicar la seva inquietud, el seu problema, i trobés la resposta adequada o la pantalla per rebatre les seves incerteses. Nosaltres hem de ser capaços d’aportar idees i/o alternatives que l’empresari no pugui trobar tot sol. Això és consultoria, és fer costat a l’empresari i proporcionar-li una assessoria personalitzada.”

El despatx del senyor Xicota compta amb una plantilla formada per llicenciats en Econòmiques i en Dret, i els seus serveis abasten un ampli territori. Moltes empreses que pertanyen al sector de la construcció els sol·liciten perquè les ajudin a desenvolupar el seu projecte empresarial. “La persona que ha començat a treballar com a obrer en aquest sector, si ha tingut una mica d’impuls emprenedor, al final es veu capacitada per a convertir-se’n en empresari. Després, el mercat s’encarrega que aquesta persona progressi i consolidi un projecte empresarial al llarg del temps, o bé que es quedi en una fase inicial.”

Aquests empresaris agraeixen l’empenta que aquest professional els pot oferir en determinats moments de l’evolució de la seva empresa. “Una persona que vulgui arribar lluny ha d’aprendre contínuament i ha de tenir prou humilitat per saber quins són els seus punts forts i febles; els forts es cuidarà ell de desenvolupar-los i, quant als febles, simplement ha de tenir l’habilitat per escollir l’equip humà o de professionals que li complementin aquestes mancances. Crec que la nostra aportació, en concret en el sector immobiliari i constructiu, és vital.”

El senyor Xicota alerta que s’ha de tenir molt clara la diferència entre un industrial, entès com algú que fabrica, i un empresari del món de la construcció. “Qui té indústria és un empresari en tots els sentits. No pot fer mai una entrada i una sortida aprofitant un cicle. Ha de tenir un projecte més consolidat que en d’altres sectors. És evident que un empresari del món de la construcció també ha de tenir habilitats, intuïcions i capacitat per definir un projecte empresarial i aprofitar els cicles econòmics. Tot i així, jo diria que en aquest sector hi ha una proporció molt elevada de gent que simplement hi és per aprofitar una conjuntura cíclica: tant aviat apareixen com desapareixen; són empresaris que fan la seva funció però, des del meu punt de vista, no responen al perfil que defineix l’empresari del sector constructor. Per definir el concepte d’empresari cal pensar en un professional amb voluntat de permanència en el temps, que sàpiga estructurar la seva empresa i prendre les decisions estratègiques necessàries per començar, créixer, mantenir-se i estar en el lloc adequat en el moment oportú. Un empresari, sigui del sector que sigui, ho és quan té una visió a llarg termini del seu negoci.”

Pel que fa a l’estesa idea que els promotors són empresaris de riscos, el senyor Xicota remarca que no n’és una característica específica: “Tot empresari ho és perquè ha optat per treballar en un entorn de riscos. Un empresari ha de prendre decisions constantment en situacions d’incertesa. El que passa és que, si s’equivoca en els moments de bonança, hi ha més o menys facilitat per compensar els seus possibles errors. La presa de decisions en moments crítics, en uns cicles a la baixa, provoca que els marges d’error siguin molt petits, i una decisió equivocada pot arribar a suposar la fi del projecte empresarial. Aleshores és quan es demostra qui és un veritable empresari.”

L’experiència professional del senyor Xicota li ha permès constatar que dins del món empresarial espanyol existeix un malestar creixent per l’excés d’intervencionisme de l’administració pel que fa a la regulació i al control de les empreses en general. “No és que no n’hi hagi d’haver; cal regular l’activitat, però l’excés d’intervencionisme ofega la capacitat de les empreses per adaptar-se ràpidament a l’entorn. Tothom es veu amb capacitat de normativitzar sempre a càrrec de l’empresa, regulant obligacions del que pot i no pot fer, d’obligar a col·laborar amb les administracions, de mantenir i preservar drets dels treballadors, etc. Tot molt lícit, però quasi el 90% de la normativa que es genera utilitza l’empresari com a mitjà obligat; lleis en matèries de prevenció de riscos, d’igualtat, d’acomiadaments, de temes de medi ambient, de seguretat en les edificacions… En aquest sector, un exemple il·lustratiu són les aportacions gratuïtes de sòl a l’Administració per a zones verdes, promocions públiques, etc.; un sòl que les empreses han pagat a preu de mercat i que han de revertir en la resta de sòl privat que els queda. Això provoca un encariment de l’habitatge, i llavors la gent es queixa que el sòl s’encareix.”

El senyor Xicota creu que aquests últims anys la labor dels assessors no ha estat prou reconeguda per part de l’administració fiscal, encara que sí per part dels empresaris. “Cada vegada més veuen l’assessor com un soci invisible que està constantment al seu costat. Amb el temps, l’administració fiscal ha estat decisiva per aconseguir i forçar que l’empresari es formés i acceptés la necessitat de portar una administració. A nosaltres l’administració no ens compensarà mai la col·laboració i ajuda que els hem donat per traduir a paraules entenedores tot el que legislativament ha anat requerint. Hem estat els interlocutors de l’empresariat davant seu. Nosaltres hem lluitat moltíssim davant l’empresari, especialment del petit, perquè entengui que ha de portar una administració, perquè comprengui què vol dir una administració econòmica i els efectes que té per a la fiscalitat. Els consultors-assessors hem estat una peça clau implantant aquesta cultura d’administració i compliment.”