Text del 2008
“Als anys 70 i 80 es va construir sense tenir gaire en compte l’entorn”
.
Als darrers anys, les comarques catalanes han viscut l’embranzida del sector constructor i han hagut de redissenyar el seu entorn urbà amb l’objectiu d’adequar-lo a les necessitats de la població. Les ciutats tendeixen a un creixement intensiu, però les localitats més petites també s’han convertit en espais d’absorció de ciutadans que prefereixen la tranquil·litat de les zones rurals, on troben el contacte amb la natura i un espai de relacions socials més pròxim i familiar. Aquest és el cas de la Batllòria, una localitat del Vallès Oriental que ha passat per una important transformació urbana. Josep Viñas Alsina és un promotor de cases unifamiliars que, des de Finques La Batllòria, empresa participada pels seus germans Francesc i Antoni, desenvolupa la tasca de gestió d’habitatges i de compravenda, tant de terrenys com d’edificacions. L’empresa va començar el 1999 com a gestora de vendes, però la progressiva consolidació de l’entitat ha permès que s’iniciés en la promoció d’habitatges. “Quan els meus germans van confiar en la iniciativa de començar el negoci, es va obrir una etapa de la meva vida que em portaria a ajudar moltes persones de la zona a trobar casa. Al principi només gestionàvem algunes vendes, però els darrers quatre anys hem iniciat la tasca promotora.” La Batllòria, Riells, Hostalric, Arbúcies i Gualba són algunes de les localitats en les quals actua Finques La Batllòria.
Josep Viñas analitza la realitat del sector en aquests darrers anys. El fet que l’hagi viscut com a empresari, li atorga una perspectiva específica i moltes dades per interpretar la història i l’evolució de la construcció a Catalunya. “El nostre és un negoci molt local, centrat en una zona que ha mostrat molta activitat de vendes i promocions en els darrers temps. Fins avui, el sector ha viscut un etapa de feina abundant que ha evitat que haguéssim d’ampliar el radi geogràfic d’actuació. El boom immobiliari a la nostra zona ha estat molt rellevant, especialment a Riells i Brea. Hem construït habitatges unifamiliars aïllats i unifamiliars adossats, encara que el primer és el que més ens agrada per la seva òptima adaptació al territori.” Un control exhaustiu de les vendes en tot el procés fins que s’escripturen forma part de les tasques d’aquest promotor català.
Fa cinc anys, els promotors de la zona posaven a la venda una casa en fase d’avantprojecte i la venien sobre plànol. “Estàvem acostumats a fer-ho així, tot i que no ens semblava la manera més adequada. Ens vam adonar que amb la pujada incessant dels preus no ens compensava vendre en fase d’avantprojecte. Vam decidir canviar el sistema, acabar les cases, augmentar-ne la qualitat i vendre-les quan estiguessin enllestides. L’increment dels preus també fou condicionat en gran part per les facilitats amb què es comprava un pis i s’obtenia una hipoteca amb un interès baix. Els que assenyalen els promotors com a culpables de la pujada no tenen raó. El preu del sòl s’ha incrementat per diferents motius. Un gran nombre de parcel·les abandonades s’han venut per xifres molt elevades. Els anys 1999 i 2000, les nostres primeres cases es venien per 19 milions de pessetes. Avui, en canvi, els preus són al voltant dels 400.000 euros. Ha estat un ascens que ha anat bé a tothom, també als ajuntaments, que han vist incrementar els seus ingressos.”
Això no obstant, es comença a detectar un cert retrocés de vendes en el sector: “Crec que a la nostra comarca aquesta davallada serà notable. A més, al municipi patirem els efectes d’algunes construccions incorrectes i de la mala integració en una zona de gran bellesa natural situada ben a prop del Parc Natural del Montseny. Som molts els que ens queixen de la forma desordenada amb què s’ha construït, sense respectar la natura i l’entorn paisatgístic. S’han fet les coses massa de pressa i sembla que les administracions comencen a prendre’n consciència. Els promotors només actuem seguint unes normatives i unes directrius urbanístiques establertes pels ajuntaments.”
Fa dues dècades, en aquesta àrea es patien les conseqüències de la creació d’urbanitzacions sovint de forma desordenada i amb edificacions provisionals. “Als anys 70 i 80 es va construir sense tenir gaire en compte l’entorn. Aquelles persones que van comprar la parcel·la per construir-s’hi una casa, ho van fer amb la intenció que es convertís en segona residència. Tanmateix, les coses han canviat, i també l’aspecte d’aquestes urbanitzacions. S’han venut moltes torres que s’han convertit en primera residència de gent de Barcelona que ha decidit traslladar-s’hi per millorar la seva qualitat de vida.”
Tot i així, si es volen millorar les comunicacions amb les grans capitals catalanes, calen noves inversions: “Avui la gent no fa gaires quilòmetres amb cotxe perquè hi ha molt de trànsit i obres arreu. Caldria revisar i millorar aquelles connexions entre pobles i comarques que més s’utilitzen.”
El tipus d’habitatge que s’ha construït a la zona és de gamma mitjana. Es tracta, sobretot, de cases aïllades que exigeixen una certa qualitat. “Utilitzem aquells materials que, gràcies a l’experiència i al coneixement, sabem que funcionen; productes, d’altra banda, que s’utilitzen arreu de Catalunya. Fem estudis del sòl i del finançament abans de comprar un terreny, i quan veiem la viabilitat del projecte el donem a una constructora perquè realitzi l’obra. Pel que fa al disseny arquitectònic, treballem amb professionals que coneixen les necessitats i les preferències del públic i que les adapten a l’entorn. Els arquitectes actuals demostren clarament una preocupació pel patrimoni artístic i urbà.” Són les paraules de Josep Viñas Alsina qui, al costat dels seus germans, continuarà treballant per portar endavant l’empresa, mantenir el seu bon nom a la comarca i consolidar el seu projecte dia rere dia.
