Text del 2006
Els farmacèutics del futur no només han de dominar els coneixements, sinó que també han d’adquirir una sèrie d’habilitats i, sobretot, la capacitat i les ganes per reciclar-se contínuament.
El conegut i reconegut catedràtic de nutrició i bromatologia de la Universitat de Barcelona Abel Mariné Font no té cap precedent farmacèutic a la seva família: “La meva mare era professora d’educació musical de la Generalitat de Catalunya, però l’any 1939 va ser retirada de l’exercici de la seva activitat laboral pel règim dictatorial. El meu pare no va poder tenir accés a una formació universitària però era un gran lector, per la qual cosa la seva base cultural era força sòlida. Suposo que aquest ambient cultural fou determinant perquè des de ben jove m’interessessin molts àmbits de coneixement.”
En aquest context, el Dr. Mariné es va inclinar pels estudis de farmàcia atès el seu interès per les matèries científiques com ara la química i la biologia, en la seva vessant sanitària, tot i que “mai no m’han deixat d’interessar les humanitats i les ciències socials. En l’àmbit científic també he sentit sempre una gran afecció per les qüestions historiogràfiques, especialment al voltant de la història de la ciència i de la farmàcia. Podem concloure, doncs, que les meves inquietuds sempre han estat força àmplies.”
La seva veritable vocació, però, la va descobrir durant els anys de formació universitària com a futur farmacèutic: “Des de la primera presa de contacte em va interessar la bromatologia, la ciència que estudia els aliments i llurs components. Per aquesta raó, vaig optar per centrar la meva investigació de doctorat en un tema alimentari suggerit pel professor Moreno Martín. Per portar-la a terme vaig fer una estada a França, amb el professor Costes al laboratori de bioquímica agrícola de l’École Nationale Supérieure d’Agriculture de Grignon, ja que el tema triat va ser la recerca cromatogràfica i espectrofotomètrica del sègol banyut en farines. El sègol banyut és un fong paràsit que, afortunadament, avui dia té molt poca incidència, però que històricament ha tingut una importància considerable. La seva ingestió, sobretot en èpoques de grans fams, provocava trastorns greus en l’organisme, els més importants dels quals eren la gangrena i els trastorns nerviosos. El suggeriment de recerca del doctor Moreno havia estat determinat per una intoxicació que s’havia produït a França uns anys abans i el culpable de la qual es creia que era el sègol banyut.”
El doctor Mariné va llegir la seva tesi doctoral a la Universitat de Barcelona el 1970. Un any després obtenia el títol de tècnic bromatòleg a la Universitat Complutense de Madrid. Des de la perspectiva laboral, en un primer moment es va decantar per l’exercici professional dins del sector privat (indústria farmacèutica). A partir de 1967, no obstant això, ha estat vinculat exclusivament amb el món universitari: “En un principi, vaig creure que el meu pas per l’ensenyament universitari era temporal. Estava convençut que tornaria a reincorporar-me al sector privat. Els esdeveniments, però, em van anar conduint més i més cap a l’ensenyament universitari.”
Va treballar com a professor de la Universitat de Barcelona entre 1969 i 1973, quan es va traslladar a la de Salamanca: “La Universitat de Salamanca va instaurar els estudis de farmàcia i hi calia un professor de bromatologia i toxicologia. Per suggeriment del professor Casares de la Universitat Complutense de Madrid, m’ho van proposar. Vaig arribar a aquella Universitat de professor no numerari, i hi vaig obtenir, al cap d’uns anys, la condició de catedràtic. També vaig desenvolupar càrrecs de responsabilitat, com ara el deganat de la Facultat de Farmàcia entre els anys 1980 i 1982.”
Finalment el 1982 va obtenir el trasllat a la Universitat de Barcelona: “Des de la perspectiva personal va ser molt interessant viure els anys de la transició a una ciutat com Salamanca, i he de dir que guardo un bon record de la seva universitat, ja que en estar en una facultat de dimensions reduïdes i que tot just començava, va ser possible engegar un gran nombre de projectes, com el grup d’investigació de nutrició i bromatologia.”
El Dr. Mariné reconeix que “els mitjans disponibles per a la recerca han millorat substancialment durant els meus anys d’exercici professional. En aquest sentit, encara recordo la impressió que em va causar observar tots els recursos de què disposaven els investigadors francesos a finals dels anys 60. D’altra banda, també s’ha de reconèixer que en l’actualitat la recerca en el nostre país disposa de més recursos i té bon nivell, tant en la recerca bàsica com en la que té una aplicació pràctica immediata, i també hi està entrant, encara no tant com seria desitjable, el sector privat.” “Malgrat que la nutrició és un factor essencial per contribuir a garantir la qualitat de vida, l’estat de salut i la longevitat de la població, el cert és que encara no és objecte de l’atenció acadèmica suficient a les facultats de farmàcia i, menys, a les de medicina. Per això considero que la formació en nutrició i bromatologia és un dels grans reptes de futur de les professions sanitàries, dins d’un context en què les exigències formatives passen per una sòlida i àmplia formació en què es combini, d’una banda, generalisme amb especialització i, d’una altra, les habilitats pràctiques amb les teòriques. Els farmacèutics, i tots els professionals del futur en general, no només han de tenir coneixements, sinó que també han d’adquirir una sèrie d’habilitats i, sobretot, la capacitat i les ganes per reciclar-se contínuament.”
A més de la seva trajectòria com a professor universitari i investigador, el doctor Mariné ha col·laborat, entre d’altres, en la redacció de títols com Manual de interacciones alimentos-medicamentos o Saber popular i alimentació i ha publicat més de 200 articles com a fruit de les seves investigacions, centrades principalment en les amines biògenes i poliamines en aliments, estabilitat i durabilitat en aliments, interaccions entre aliments i medicaments, additius alimentaris, dret alimentari, propietats funcionals dels aliments i nutrició comunitària, a revistes de difusió nacional i internacional. També ha col·laborat amb mitjans de comunicació com COM Ràdio, Ona Catalana i La Vanguardia. Actualment participa com a col·laborador del programa Els matins de TV3 i a Ona Catalana i és un dels especialistes que escriuen a El Periódico. Aquesta completíssima trajectòria professional s’arrodoneix amb l’exercici d’una sèrie de responsabilitats públiques. A més del deganat de la Facultat de Farmàcia a la Universitat de Salamanca (1980-1982) i a la Universitat de Barcelona (1983-1986), el professor Mariné ha estat director general d’universitats del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya entre 1986 i 1990; vicepresident de la Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica de la Generalitat de Catalunya entre 1991 i 1993; gestor del Programa Nacional de Tecnología de Alimentos de la Comisión Interministerial de Ciencia y Tecnología entre 1994 i 1998; membre del quadre d’experts en seguretat dels aliments de l’OMS (1984-1987), i president de l’Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació entre 1984 i 1988.
