Sra.Rosa Maria March Puigoriol
Sra.Rosa Maria March Puigoriol
PC, 18è VOLUM. Recerca Científica

ROSA MARIA MARCH PUIGORIOL

FARMÀCIA PUIGORIOL

 Text del 2006

 A la gent li agrada trobar sempre la mateixa persona darrere el taulell.

.

Fa vint-i-cinc anys que la Sra. Rosa Maria March Puigoriol atén els veïns i els ciutadans que entren a la seva farmàcia, creada al a l’any 1913 i d’estil modernista, situada a la dreta de l’Eixample, entre els carrers de Mallorca i Girona, un barri que conserva encara el tarannà de barri antic que propiciava la relació entre els veïns. “No em considero només farmacèutica, sinó també responsable de les persones del barri. Tinc la sort que la meva clientela té una cultura sanitària bastant elevada. Gràcies a això ,és més fàcil incidir en la medicina preventiva i l’educació sanitària integral.”

Li agradava la química, però quan feia quart el seu pare va morir i va haver de posar-se al capdavant de la farmàcia. D’aquesta manera, va continuar la nissaga de farmacèutics que havia inaugurat el seu avi, Andreu Puigoriol. “Després de l’avi, hi van treballar el meu pare, Salvador March Goday, la meva tia, Irene Puigoriol, i la meva mare, Mercedes Puigoriol. La mare va treballar-hi quaranta anys. De moment, sóc el darrer membre de la família que continua la tradició, ja que la meva filla Mònica, que té quinze anys, és massa jove encara per decidir la continuïtat familiar de la farmàcia.”

Des que es va fer càrrec de la farmàcia, ha viscut molts canvis: hi ha hagut d’incorporar la informàtica, hi ha introduït un munt de medicaments diferents i, fins i tot, s’ha topat amb una altra manera de formular, a la qual es resisteix. “El primer gran canvi es va produir en el relleu de l’avi al pare, perquè al principi, d’específics, n’hi havia pocs. Pràcticament tots els medicaments s’elaboraven a partir de fórmules. Ara, la transformació radica no solament en la reducció progressiva de la formulació sinó també en la manera de formular mitjançant els programes informàtics adients. Personalment, continuo fent formulació, però la faig manualment i principalment perquè és una tasca que m’agrada. Si no disposes de les infraestructures adequades, surt més a compte encarregar-la a altres farmàcies especialitzades.”

Conscient de l’evolució constant que experimenta la seva àrea professional, ha dedicat part del seu temps a la formació continuada. “El farmacèutic que vol estar actualitzat disposa de les eines necessàries per aconseguir-ho. Al llarg de la meva vida professional he participat en nombrosos cursos formatius que organitza la Federació Farmacèutica, una cooperativa que ens presta tot tipus de serveis. He fet cursos molt diversos: de formulació, d’informàtica, sobre hipertensió, estudis de medicaments per grups, interaccions entre els fàrmacs, etc.”

Al seu establiment compta amb la col·laboració de dos auxiliars, Marta i Jordi, que l’ajuden des de fa molts anys a l’hora de transmetre confiança als clients. “A la gent li agrada trobar sempre la mateixa persona darrere el taulell. D’altra banda, per a nosaltres, és més fàcil atendre bé les persones quan les coneixem i quan sabem quins són els seus trastorns habituals.”

A una oficina de farmàcia, la gent hi va no solament per comprar els medicaments que li ha prescrit el metge, sinó que n’hi entra també molta per fer-se la prova de la glucosa, la del colesterol, la de l’embaràs, etc. Durant els seus anys d’experiència, ha après a detectar els possibles errors. “Davant de qualsevol cas dubtós truquem al metge per resoldre el problema.”

Pel que fa a les receptes d’origen dubtós, la tàctica que cal seguir és similar. “La picaresca de la falsificació de receptes ha baixat força, però quan ens presenten una recepta que no veiem clara, truquem al metge.”

Considera que el fet d’escoltar els ciutadans que entren al seu establiment és una part més de la seva tasca com a farmacèutica. “Quan les visites d’algunes persones s’intensifiquen, m’ho prenc com una part més de la meva feina, una part trista, perquè significa que al seu estat de salut està empitjorant. Vénen a la farmàcia amb més freqüència del que és habitual a explicar les seves malalties, però arriba un moment que ja no hi vénen més. Aquest fet cada cop m’afligeix més, perquè amb el tracte, les persones que atenc acaben sent alguna cosa més que clients.”

Com a la majoria de farmàcies, hi ha incorporat productes relatius a l’homeopatia, un mètode terapèutic defensat per alguns i recollit amb un cert escepticisme per d’altres, entre els quals la Sra. March Puigoriol. “Em podria definir com a agnòstica pel que fa a aquest mètode. No m’hi tanco, però encara no m’ha convençut. Sé que és una realitat, que hi ha persones que la saben utilitzar, que la recepten bé, però no l’acabo d’entendre del tot.”

Aposta, però, per la medicina natural i critica amb fermesa el fet que no s’hi investigui prou. “Crec en les herbes medicinals, que tenen tres mil anys d’història, i no està bé que no s’investigui aquest camp perquè no és rendible des del punt de vista econòmic. S’hauria de tenir en compte que en aquest terreny també hi ha interaccions amb altres substàncies i es poden produir determinats efectes. Hi ha pocs països que facin recerca en el camp de la medicina natural. Alemanya n’és un.”

Ha sofert catorze atracaments al llarg de la seva etapa com a farmacèutica, però això no és el que més la preocupa. “Algunes farmàcies es van blindar, però sempre he considerat aquesta mesura com un disbarat. Ara totes aquestes  farmàcies que van optar per el blindatge han hagut de retrocedir, perquè sortosament no hi ha tants assalts.”