Text del 27-12-2010
Sense equilibri emocional, el cos emmalalteix. I amb el cos emmalaltit, no hi pot haver equilibri emocional.
Em sento orgullós d’ajudar a molta gent arreu del món a tractar l’obesitat i a recuperar un estat saludable, tot difonent la Dieta Proteïnada entre els meus companys.
L’obesitat és una malaltia i com a tal s’ha de tractar, per això en qualsevol pèrdua de pes cal un estricte control mèdic, ajudat d’un equip multidisciplinari.
La nostra principal activitat són els règims d’aprimament mitjançant la Dieta Proteïnada, que dóna uns resultats molt satisfactoris per a metges i pacients.
Es pot ser obès per un problema hormonal o de tiroides, però els casos més comuns són persones sanes que mengen sense control. Tenen, per tant, un problema psicològic amb el qual no s’ha de ser indulgent i que cal tractar.
El doctor Agustí Molins i Olmos fa medicina estètica des del 1988. “Vaig triar aquesta especialitat per vocació: sempre he cregut que la feina d’un metge era ajudar les persones a sentir-se millor des de el punt de vista físic i psíquic.”
Actualment, el Centre Mèdic Doctor Molins, dirigit i fundat per ell mateix, està obrint noves vies de tractament al nostre país. “Fins fa sis anys fèiem només medicina estètica. Ara, la nostra principal activitat són els règims d’aprimament mitjançant la Dieta Proteïnada, que satisfà metge i pacient. Aquesta dieta neix a partir de la tesi doctoral del doctor Blackburn, feta el 1975 a Harvard. Ell en deia dieta de dejuni modificat. Jo la vaig desenvolupar 30 anys després, adaptada a la idiosincràsia alimentària d’aquí. Les persones que l’han fet a tot l’Estat ja coneixen les virtuts d’aquest règim. El fet d’arribar al pes saludable ens dóna un estat de salut física i una possibilitat de millora emocional, ja que són moltes les malalties relacionades amb el sobrepès o l’obesitat.”
Qualsevol dieta ha de ser sempre controlada per un metge. “Quan es perd pes, hi ha molts processos bioquímics implicats i, si no es controla mèdicament, es pot posar en perill la salut del pacient. Una dieta equilibrada manté el pes; per perdre’n, s’ha de desequilibrar temporalment de forma controlada.”
La salut és un estat de benestar físic, però també emocional. “Sense equilibri emocional, el cos emmalalteix. I amb el cos emmalaltit, no hi pot haver equilibri emocional. Més que parlar d’una relació bidireccional de cos a ment i de ment a cos, diria que es tracta gairebé sempre d’una relació unidireccional de ment a cos. El pacient s’ha de contemplar de manera integrada, sense separar cos i ment.”
D’aquí la necessitat d’aprofundir en el caràcter i les circumstàncies dels pacients. “Necessito saber què hi ha més enllà del sobrepès. Si no aconsegueixo saber com respira emocionalment el pacient, se’m fa molt difícil ajudar-lo, perquè la gran majoria de problemes d’obesitat són emocionals. Per això fem molt de psicòlegs.”
Avui hi ha quatre pilars per tractar l’obesitat: el metge, el nutricionista, el preparador físic i el psicòleg. “Al Centre Mèdic Doctor Molins tenim cura d’aquests quatre pilars. Quan ens arriba un pacient nou, ens passem la primera visita xerrant durant una hora, per conèixer-lo i saber què l’ha causat el sobrepès i què vol venint a la nostra consulta. Es tracta que la nostra dieta no només li serveixi per perdre pes, sinó, sobretot, que li mantingui el pes ideal la resta de la seva vida. El nostre procés terapèutic és un procés de canvi vital. Després de la primera visita, el pacient ve cada 15 dies a passar un control. Un cop ha assolit el pes estipulat, el pacient ve cada mes; i una vegada el pes ja s’ha estabilitzat, ja el fem venir només cada mig any.”
La dieta implica un procés que requereix disciplina. “La nostra dieta, que es divideix en tres parts, es basa en un producte, una proteïna elaborada en un laboratori que oferim en forma de diversos menjars (batuts, truites, sopes, etc.). A la primera part, la que aprima, aquesta proteïna va acompanyada de verdures. Quan ja s’han perdut uns quants quilos, es comença a substituir la proteïna per carn, peix o ous. La segona part, la que educa, comença quan ja s’està assolint el pes saludable. Llavors anem introduint cada vegada més menjars: pa, arròs, pasta, cereals, etc. La tercera part final, la que consolida, comença quan ja s’ha assolit el pes. S’ha de deixar clar, però, que el metge només és un guia i un suport, que el tractament l’ha de fer veritablement el pacient. La llargada del tractament depèn dels quilos a perdre. Però hi ha molts casos de gent que n’ha de perdre de 70 a 120; i abunden més que no sembla. Val a dir que altres pacients vénen per aspectes menys dramàtics i més estètics, com ara gastar dues talles menys per lluir primesa en un esdeveniment social. No tenim cap problema a atendre aquestes necessitats, però, això sí, sense que perdin de vista que nosaltres ens regim per allò que és sa i saludable, no per cànons estètics disbarats.”
És habitual que perdre 30 o 40 quilos “faci recuperar l’autoestima i impliqui canvis importants en la vida dels pacients. Se senten més atractius, segurs i feliços.”
L’autoestima i la seguretat personal depenen molt de l’estètica. “Una barra de llavis, una bossa de mà, un pentinat diferent, una liposucció poden episòdicament fer pujar l’autoestima i la seguretat en la vida social. Tanmateix, l’obesitat és molt més que una pèrdua d’autoestima estètica: suposa un problema mèdic. Una persona obesa es troba pesada, té dificultats per posar-se els mitjons, li costa entrar i sortir del cotxe, pujar escales, passa molta calor… Per molt satisfactòria que sigui la vida d’un obès, aquestes incomoditats van sumant-se al pas del temps i acaben sent fatals per a la salut. I no només per a la salut; als Estats Units, per exemple, cada vegada és més difícil ser obès i trobar feina. Pot semblar dràstic, però té la seva justificació. Tothom és lliure de decidir quin ha de ser el seu pes, però és indiscutible que l’obesitat és un handicap: d’una banda, implica més despesa social, perquè hi ha més números per desenvolupar diabetis, hipertensió, etc., i, de l’altra, en tenir més manca de mobilitat, l’obès disposa de menys possibilitats de fer coses dins una empresa. És cert que un pot ser obès perquè tingui un problema hormonal o de tiroides, però no són els casos més comuns. En general, algú sa comença a menjar sense control i a engreixar-se també sense límit. Aquesta persona, doncs, s’està castigant a ella mateixa, als seus familiars i a la resta de la societat. Té, per tant, un problema psicològic amb el qual no s’ha de ser indulgent i que cal tractar. Potser per això estic en contra de les reduccions d’estómac, perquè són solucions molt agressives i que, de fet, no curen el problema de fons, que és la incapacitat del pacient per mantenir una disciplina alimentària. Crec que aquestes intervencions estan destinades a una minoria de pacients anomenats mòrbids, i només quan han fracassat intentant aprimar-se repetidament en equips multidisciplinaris ben estructurats. Rebutjo el mercantilisme que envolta l’obesitat.”
En sis anys, el Centre Mèdic Doctor Molins ja ha tractat directament 12.000 pacients i, indirectament, 180.000 a tot el país, gràcies a un equip de 15 metges formadors. “Sóc una enamorat de la docència; ja abans vaig formar més de 600 metges en medicina estètica quan era a l’Escola Espanyola de Medicina Estètica. Ara en porto formats més de 1.500 en la Dieta ProteÏnada.”
President i fundador de l’Associació Mèdica Espanyola de la Dieta Proteïnada, “cada cop més, aquesta dieta s’està estenent i internacionalitzant. Ja s’ha implantat a Argentina, Mèxic, Portugal, Bèlgica, Quebec, Londres… Me’n sento orgullós.”
Però l’orgull constant li proporciona, sobretot, la feina quotidiana. “Ja que estem obligats a treballar, no hi ha privilegi més gran que fer-ho en allò que cada dia ens fa gaudir.”
