Text del 2006
En una facultat on hi ha experimentació es viu la dualitat de ser investigador i professor.
“Un virus és un agent infecciós molt senzill des del punt de vista estructural. Sol tenir només un àcid nucleic i una coberta proteica. Sabem que ens causa malalties, algunes de molt greus, d’altres no tant, algunes de rares, pròpies de països llunyans, d’altres de comunes. Els virus, amb els quals treballa el nostre grup Virus Entèrics, són molt coneguts, ja que tothom pateix una gastroenteritis en alguna etapa de la vida. Cal dir, però, que no tots els virus causen malalties i que també tenen la finalitat d’intercanviar material genètic, ja que han estat amb nosaltres des del principi de la humanitat.” Així defineix el doctor Albert Bosch Navarro l’essència d’aquests agents infecciosos, els organismes d’estructura simple anomenats virus, als quals dedica la seva labor investigadora dins del grup de Virus Entèrics, que dirigeix com a catedràtic del Departament de Microbiologia de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona.
Virus Entèrics el formen un equip de 12 persones, entre professors, becaris i tècnics. Analitza els virus del sistema digestiu des de dues vessants: d’una banda, estudia el cicle biològic i la patogènesi d’aquests microorganismes i, de l’altra, es fa càrrec de desenvolupar les tècniques moleculars de diagnosi per analitzar mostres clíniques i ambientals. “Ens centrem en la recerca de variants genètiques i antigèniques del virus de l’hepatitis A, ja que els indicis suggereixen l’existència d’hepatitis entèriques no diagnosticades, causades per variants del virus de l’hepatitis A, que s’escapen a la diagnosi serològica convencional. També estudiem la funció dels astrovirus, com a agents causants de la gastroenteritis. Per poder desenvolupar aquests estudis és imprescindible que hi hagi una estreta col·laboració entre els equips que fan recerca clínica i els que s’ocupen d’aspectes més bàsics de la biologia molecular d’aquests virus, per la qual cosa s’han incorporat al grup nous membres que provenen del sector hospitalari. Igualment, estudiem els virus entèrics com a contaminants, en mostres ambientals com aigües, o en marisc o bé altres tipus d’aliments. En el cas del virus de l’hepatitis A, també analitzem mostres d’hemoderivats.”
Es va llicenciar en Ciències, secció Biologia, l’any 1975. “Era una època en la qual, per fer recerca sobre els virus, s’havia de sortir a l’estranger. Me’n vaig anar a l’Albert Einstein College of Medecine, al Bronx, Nova York, on m’hi vaig quedar dos anys. Allà, hi vaig desenvolupar la meva tesi entorn els virus que causaven leucèmies en ratolins. Posteriorment, vaig fer estades a diverses universitats i centres sanitaris, com la Universitat de Carolina del Nord; la Universitat d’Arizona, a Tucson; la Universitat de Pretòria, a Sud-àfrica; l’Institut de Salut Infantil, del Great Ormond Street Hospital de Londres, Regne Unit; i l’Hospital d’Alexandria, a Egipte. En tornar a Barcelona, vaig entrar al Departament de Microbiologia, de la Facultat de Biologia, hi vaig llegir el doctorat i m’hi vaig quedar fins ara.”
Explica que, des del principi de la humanitat, hi ha hagut infeccions víriques, però el moment en el qual es va començar a parlar de virus es remunta a una època relativament recent. “Hem vist restes d’infeccions víriques en mòmies egípcies, per exemple hi ha mòmies amb restes de poliomielitis. No obstant això, l’interès científic per la virologia va començar quan, en estudiar els bacteris, hom s’adonà de l’existència de partícules més senzilles a les quals va denominar virus.”
Creu el doctor Bosch que encara queden aspectes desconeguts de determinats virus que han estat força estudiats. “Hi ha virus dels quals coneixem molt bé els símptomes de la malaltia, com per exemple la gastroenteritis causada per norovirus, però en canvi no tenim gaires detalls del cicle biològic d’aquests virus. La dificultat que planteja l’estudi dels virus la causa una manca d’infraestructura i d’instal·lacions adequades, mancances que han frenat en certa mesura el desenvolupament d’aquesta disciplina.”
Quan un virus causa una infecció important, cal combatre’l amb les armes que tinguem a l’abast, entre les quals destaca la prevenció en forma de vacuna. “En alguns casos hi podem aplicar una teràpia antivírica, similar a la que s’utilitzaria per eliminar un bacteri amb un antibiòtic, però en molts pocs casos tenim aquest tipus de medicament i cal recórrer a l’ús de vacunes.”
Constata que certs virus no es poden eradicar, si més no ara per ara. “Hi ha una sèrie de requisits per tal que un virus pugui ser eradicat, i són que sigui poc variable o invariable, que només afecti una espècie, que presenti una simptomatologia clara i, evidentment, i que hi hagi una vacuna efectiva. Però, malauradament, quasi mai no es reuneixen totes aquestes condicions. El virus de la grip clàssica humana, com també el de la grip aviària, és molt variable, per això és pràcticament impossible eradicar-lo. Però, gràcies a tots els estudis que s’han dut a terme, sabem quins són els factors de virulència, és a dir, què és el que fa que determinats virus tinguin capacitat per provocar una malaltia més greu.”
El doctor Bosch matisa que el virus de la grip és extraordinàriament variable i per això la vacuna es sol preparar cada any d’una manera específica. “Cada any varia la composició de la vacuna de la grip, la qual es fa a partir d’estudis prospectius que fa l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i el Centre de Malalties Infeccioses d’Atlanta.”
Se sent abatut quan explica que els virus amb els quals treballa causen milions de morts anualment a l’Àfrica. “Veig periòdicament l’alta taxa de mortalitat que aquests virus causen a l’Àfrica i sento un gran neguit, perquè m’adono que tot el que faig serveix per publicar, però no per evitar que mori gent allà on els resultats de la recerca són més necessaris.”
Pel que fa a la recerca, el doctor Bosch considera que a Espanya i a Catalunya hi ha grups d’un gran nivell, però que costa molt competir amb els Estats Units. “Nosaltres podem tractar d’estar al seu nivell, però és una competència deslleial, ja que l’esforç que hem de fer per mantenir el llistó ben alt és molt gran i no sempre es pot sostenir. També hi ha diferències respecte al nombre, perquè aquí sempre hi ha algun grup bo en alguna especialitat, però a fora n’hi ha molts més.”
El doctor Bosch es considera un professor universitari dedicat a la recerca. “En una facultat on hi ha experimentació es viu la dualitat de ser investigador i professor. M’agraden totes dues facetes de la meva activitat; per tant, voldria fer un nombre de classes que no m’impedís poder dedicar-me bé a la recerca, i intentar fer-ho tot de la millor manera possible. El científic és un ésser estrany que troba plaer en la seva tasca diària, i això és el que l’omple més que qualsevol altra cosa.”
