Text del 2006
La nostra finalitat és millorar els productes ja existents i transferir-los a la societat.
Albert Cornet Calveras, després d’haver-se llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat de Barcelona, va obtenir una beca del govern francès l’any 1977 per tal de desenvolupar la seva tesi doctoral a les veïnes terres gal·les. “Durant cinc anys vaig realitzar la meva recerca de doctorat a l’Institut Nacional de Ciències Aplicades. En acabar els primers tres anys, vaig redactar una primera tesi doctoral, que va ser llegida a la Universitat de Barcelona i em va valer el títol espanyol de doctorat. No obstant això, vaig continuar la meva investigació durant dos anys més a França, després dels quals vaig esdevenir doctorat en grau, un títol inexistent aquí i superior al doctorat de l’Estat espanyol.”
El tema del seu treball va versar “sobre les tècniques de fotoluminescència, és a dir, sobre una tècnica per percebre les propietats òptiques de la matèria.”
L’any 1982, el doctor Cornet retornà a la capital catalana i s’incorporà al grup de recerca del Departament d’Electrònica de la Universitat de Barcelona. Aquest grup aleshores “estava format únicament per quatre investigadors.”
Si tenim en compte que en l’actualitat el conformen 150 professionals, podem apreciar la progressió geomètrica que ha viscut aquest organisme: “El nostre departament és el que més ha crescut en tota la Universitat de Barcelona durant aquests anys, i també un dels que disposa de més finançament per als seus projectes d’investigació en l’actualitat. Aquests fets poden explicar en part l’enorme prestigi de què gaudeixen els nostres grups i projectes de recerca, que són de referència mundial, tant empresarial com acadèmica, en l’àmbit de la nostra especialitat.”
En aquests moments, el Departament d’Electrònica s’estructura en dos grans grups de recerca; d’una banda, el d’enginyeria de materials electrònics, dirigit pel doctor Joan Ramon Morante; de l’altra, el de sistemes d’instrumentació i control, dirigit pel doctor Josep Samitier. En tornar de la seva experiència francesa, el doctor Cornet va optar per “treballar de cara a la caracterització òptica dels materials usats en la tecnologia electrònica. A partir d’aquí, he seguit diferents línies d’acord amb l’evolució de l’electrònica, l’enorme progrés de la qual no ha permès en cap moment que els investigadors ens encaselléssim en una línia específica.”
Fins al moment, els projectes de recerca del Departament d’Electrònica sempre “s’han trobat a la frontera entre la física i la biologia, perquè analitzem les característiques de la matèria a nivell microscòpic, la qual cosa implica la utilització d’un instrumental altament sofisticat, que, a més a més, s’ha hagut d’anar adaptant en cadascun dels projectes investigadors concrets que hem anat desenvolupant. Aquest fet explica que, com que s’han anat reduint les dimensions dels aparells i dels components electrònics, també ho hagin hagut de fer la resolució de l’instrumental, de manera que en aquest moment poguem parlar ja de nanotecnologia.”
En aquests moments, l’objectiu del Departament d’Electrònica “és el de servir de pont entre les empreses electròniques i les institucions que porten a terme recerca bàsica. La nostra finalitat no és tan sols construir tecnologia puntera, sinó millorar els productes ja existents i transferir-los a la societat.”
Aquest objectiu a mig camí entre el sector públic i el privat explica que “els nostres projectes puguin ser finançats tant per empreses privades, que ens encarreguen un desenvolupament molt concret, com per institucions públiques a través de la presentació de projectes als diferents organismes subvencionadors. Pel que fa a les col·laboracions amb el sector privat, es tracta molt sovint de detectar i corregir errades en dispositius ja comercialitzats, o de fer nous desenvolupaments. I, en aquest sentit, hem participat en projectes de la NASA, per exemple, o en altres del sector automobilístic, com ara el sensor Lambda que permet controlar la combustió dels motors amb un major aprofitament de les seves prestacions. Pel que fa als treballs amb finançament públic, consisteixen en projectes que pretenen millorar tots els dispositius electrònics en algun aspecte en concret. Per exemple, fa 15 anys treballàrem en un projecte europeu per tal de perfeccionar els transistors d’alta velocitat, amb la finalitat d’aconseguir unes majors
velocitat i capacitat de memòria. Aquesta implementació va incidir, anys més tard, en aplicacions tals com el desenvolupament de la tecnologia de la telefonia mòbil.”
Atesos el dinamisme, la importància i la connexió amb el món comercial dels projectes que porten a terme, al voltant del Departament d’Electrònica de la Universitat de Barcelona han nascut les anomenades spin off, empreses sorgides dels grups de recerca que patenten i comercialitzen els productes ideats: “En el nostre cas, hem comercialitzat uns sensors olfatius, amb aplicacions alimentàries i sanitàries, que van merèixer el Premi Joves Emprenedors, i uns altres d’ambientals que permeten fer mesures controlades a distància.”
La trajectòria del doctor Cornet com a investigador i professor universitari es plasma en les 8 tesis doctorals que ha dirigit des de la seva data d’incorporació a la Universitat de Barcelona, els 180 articles que ha publicat en revistes de difusió internacional i els dos registres de patents que ha efectuat, un d’ells relacionat amb el sensor Lambda: “Estem parlant d’un grup extraordinàriament dinàmic i competitiu que motiva i força a investigar i a millorar cada dia qualsevol investigador.”
Malgrat que ell mateix ha publicat un elevat nombre d’articles científics com a prova de les investigacions realitzades, el doctor Cornet és escèptic a l’hora de valorar la sapiència i excel·lència d’un investigador pel nombre de publicacions editades: “La quantitat no sempre és sinònim de la qualitat. Certament, cal que l’Administració prengui algun patró objectiu per tal de valorar la nostra implicació i els nostres resultats com a investigadors, però crec que en el futur es tindran més en compte altres aspectes, com ara la nostra missió de transmissors de tecnologia i coneixement, que es mesura tant amb la formació de nous professionals de la recerca com amb la creació i millora de nous estris i procediments tecnològics que puguin incidir en el desenvolupament general de la societat.”
El doctor Cornet considera que la seva implicació en el món universitari és vocacional. Per això mai no ha estat temptat per les ofertes del sector privat, possiblement molt més lucratives en una ocupació tan especialitzada com la seva: “El treball universitari es basa en la tríada docència, recerca, gestió. Per aquesta raó, part de la meva tasca es vincula amb la meva responsabilitat com a director del Departament d’Electrònica. Aquesta responsabilitat em lleva molt de temps per a la investigació, però em permet estar en contacte amb les necessitats reals de coneixement i tecnologia de la societat, que són les que ha d’intentar satisfer sempre l’estament científic universitari.”
