Sra. Júlia Esteve Reig
Sra. Júlia Esteve Reig
PC, 18è VOLUM. Recerca Científica

JÚLIA ESTEVE REIG

ESCOLA UNIVERSITÀRIA D’INFERMERIA – HOSPITAL DE LA SANTA CREU I SANT PAU

Text del 2006

La correcta formació de les infermeres contribueix molt a millorar la qualitat de vida de les persones.

L’Escola Universitària d’Infermeria de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, amb estudis universitaris des de l’any 1977 com a centre d’ensenyament superior adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona, “té com a eix central d’actuació la persona, l’alumne.”

Així ho explica la directora d’aquesta entitat des del 1989, Júlia Esteve Reig, diplomada en infermeria per aquesta entitat, on va descobrir una professió i se li desvetllaren inquietuds diverses. “La correcta formació de les infermeres contribueix molt a millorar la qualitat de vida de les persones.”

La seva dilatada trajectòria dins del camp de la docència i de la gestió, amb una especial atenció a l’assessorament en temes de formació continuada en hospitals i centres privats, ha estat marcada per la voluntat de situar els estudis d’infermeria en el lloc que els correspon i fer possible la realització de cursos de postgrau i doctorat que permetin la participació del col·lectiu en el camp de la recerca. No sempre les decisions sobre la formació d’un mateix estan ben clares. L’orientació professional de la Júlia Esteve va sorgir de forma progressiva. “Per un impediment, no vaig poder  realitzar les proves d’accés a la universitat, i com que la meva voluntat era formar-me, vaig decidir començar uns estudis, i van ser els d’ajudant tècnic sanitari a l’Escola Universitària d’Infermeria de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona. Vaig adonar-me que aquella professió m’interessava. L’entenia i assimilava el que representava la infermeria i quin havia de ser el seu futur. Adela Simó, directora de l’Escola d’Infermeria, va ser la meva mestra i un referent. Va introduir els alumnes en quelcom més important que només coneixements, l’orgull de pertinença a un col·lectiu i una visió de globalitat sobre la professió amb plantejament de futur. Va despertar-me l’interès per valors com la responsabilitat i un desig de continuïtat.”

Júlia Esteve va seguir la formació en una unitat coronària que la va portar a incorporar-se a l’Hospital de Sant Pau. “Va ser una presa de contacte amb la realitat de la professió. Un temps després, l’equip de la Unitat coronària de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau vam traslladar-nos a la Clínica Quirón per posar-hi en marxa la seva unitat. Uns anys més tard, vaig rebre la proposta de col·laborar com a professora a l’Escola d’Infermeria de Sant Pau, amb la gran sort de formar part d’un equip jove ple d’il·lusions i amb un suport extraordinari per portar endavant els objectius docents.”

La formació continuada és una exigència per als professionals del món de la salut. La docència exigeix estar al dia sobre nous coneixements. “L’activitat docent comporta una necessitat de formació permanent en un món canviant, el de la salut, en què s’intenta donar cada vegada més respostes curatives i pal·liatives. L’inici de l’activitat docent va significar també l’entrada al que posteriorment ha estat la meva màxima dedicació, compaginar l’àmbit de la gestió (de programes de formació continuada per a altres institucions) i el de la docència. Tot i que he col·laborat com a assessora en molts centres sanitaris, sempre he estat vinculada a l’Hospital de Sant Pau. Vaig estar cinc anys com a assessora externa de l’Institut Dexeus i de la Clínica Quirón, així com d’hospitals comarcals en temes de formació continuada i gestió de plans de formació.”

La formació permanent del col·lectiu d’infermeria ha estat un repte i una necessitat. No ha estat fàcil assolir uns nivells elevats de reciclatge, ja que el sistema universitari ho ha limitat acotant la carrera al rang de diplomatura. “Aquesta limitació evident no ha frenat la voluntat d’actualització de coneixements del món de la infermeria. Els hospitals fa anys que han tingut interès que aquest professionals s’acollissin a una formació continuada. Infermeres i infermers han estat un grup molt motivat per a la formació i són dels col·lectius que més en fan.”

En el marc de l’estreta col·laboració entre metge i infermer, la formació d’ambdós esdevé fonamental. “Sens dubte, el metge ha d’estar al dia de la seva disciplina, però la infermera també, perquè desenvolupa un rol propi de gran responsabilitat.”

Infermeria es va convertir en estudi universitari de primer cicle el 1977. Va ser un primer pas en la construcció d’una carrera que pretenia convertir-se més endavant en llicenciatura. “En aquell moment, les persones que vam estar lluitant per aconseguir que els estudis fossin universitaris no coneixíem les implicacions d’una carrera de primer cicle terminal sense accés a la llicenciatura i al doctorat. Com s’explica que es posi límit al desenvolupament d’una disciplina? L’espai europeu d’educació superior preveu convertir Infermeria en una llicenciatura, un somni i un acte de justícia amb el qual els més beneficiats seran els ciutadans. L’eix central de la sanitat, igual que el de l’educació, és la persona.”

L’actual carrera d’infermeria inclou un vessant pràctic, un d’humanístic i teòric i un tercer dedicat a la tecnologia i la recerca. “Són àmbits molt ben equilibrats. La bona formació que es rep a totes les escoles de Catalunya preveu el salt a la professió i la necessitat de saber treballar en equip. Els models organitzatius no sempre ens són favorables. No és positiu per al professionalisme que es consideri que una infermera pugui estar variant d’àrea de treball de forma constant; sovint hi ha incoherència entre el model teòric de la institució i el model organitzatiu en què ha de portar a la pràctica la professió.”

La formació continuada institucional en infermeria no sempre ha estat prou profitosa, a causa d’uns plans que no han estudiat les necessitats del sector. “La qüestió és si hem de comptar amb un grup de professionals preparats a partir d’unes anàlisis d’objectius de cada institució i així preparar l’equip per aportar-hi beneficis, o bé, per contra, si hem de comptar amb uns plans genèrics. Sovint no s’analitza l’efecte de la formació en la millora de la realitat perquè no es parteix de l’anàlisi dels problemes de l’entitat. Els gestors tenim la funció de facilitar als professionals fer bé la seva feina, i per això cal un exercici de coherència permanent.”

Els infermers participen i lideren projectes d’investigació. La seva labor és fonamental en el camp de la salut, però també tenen un vessant destacat en el de la recerca. “Una part de l’activitat s’ha centrat en la col·laboració amb equips d’investigació mèdica per a la recol·lecció de dades. Una actuació més desconeguda és la recerca pròpia en infermeria que diferents institucions han començat a potenciar. En aquest sentit, a l’Escola d’Infermeria de Sant Pau s’han definit unes línies i s’ha introduït formació de grau i de postgrau en aquest camp. Actualment, s’imparteixen dos postgraus, Mètodes i Tècniques d’investigació en Infermeria. A més, es dona suport a infermeres que tenen iniciatives i volen fer treballs d’investigació.”