Text del 2004
La quimioteràpia no és pas l’enemic, sinó un aliat per tal de lluitar contra el veritable enemic: el tumor.
La vocació del doctor Albert Font pel món de la medicina no va ser pas precoç: “M’hi vaig decantar quan ja estava estudiant COU perquè desitjava tenir una feina en què el factor humà, el tracte amb les persones, fos primordial. Vaig començar els estudis de medicina l’any 1981 a la Universitat de Barcelona.”
Els seus records d’aquell període coincideixen amb els de la majoria d’estudiants de la seva generació: “La universitat era massa teòrica i ens mancava tracte amb el pacient. Vaig tenir la sort de ser alumne en pràctiques en el servei d’urgències i poder tenir un accés més directe a la tasca assistencial.”
Va ser a quart de carrera quan es va decidir per “l’oncologia. Aquesta és una especialitat mèdica que ha avançat de manera espectacular en els darrers anys, i ho farà encara més en els propers anys. Això fa que sigui necessari sempre estar al corrent dels nous avenços. Un dels nostres grans reptes actuals és aconseguir trencar l’assimilació del càncer amb un desenllaç tràgic i ràpid. Actualment a prop del 50% dels malalts afectats es poden curar, fins i tot en les fases més avançades hem aconseguit multiplicar l’esperança de vida quatre o cinc vegades, de manera que un malalt que fa només uns anys tenia una esperança mitjana de tres mesos ara pot aconseguir viure més de dos anys, i fer-ho gaudint d’una bona qualitat de vida. Per tant estem aconseguint cronificar aquesta patologia. Tot i que hem avançat força en les teràpies antitumorals continua sent funamental millorar la prevenció i el diagnòstic precoç per tal d’assolir uns resultats satisfactoris en el tractament del càncer .”
Pel que fa a la quimioteràpia, l’aplicació de la qual és l’àrea d’especialització terapèutica dels oncòlegs, s’han d’evitar els tòpics i falses informacions que circulen entre la població: “La quimioteràpia s’associa amb la caiguda dels cabells, amb l’aparició de vòmits, diarrea, infeccions i d’altres efectes secundaris. Tot i que és veritat que es poden produir aquests efectes secundaris, sempre dependrà del tipus de tractament i de cada pacient i, ara per ara, és una teràpia eficaç per lluitar contra aquesta malaltia. A més a més, cada cop disposem de millors mitjans farmacològics per tal d’alleugerir aquestes molèsties i, paral·lelament, els nous fàrmacs cada vegada són menys tòxics. En qualsevol cas, hem de tenir present que la quimioteràpia no és pas l’enemic, sinó un aliat per tal de lluitar contra el veritable enemic: el tumor.”
Després de graduar-se en medicina, el doctor Font va haver de superar el concurs-oposició MIR, del qual té una opinió ambivalent: “D’una banda, és indiscutible que ha permès de millorar el nivell general de la medicina al nostre país. D’altra banda, suposa un dur entrebanc personal per als aspirants. No tots els examinands que el superen poden escollir lliurement ni l’especialitat ni el lloc on la desenvoluparan, la qual cosa, òbviament, té conseqüències personals importants. Per sort, vaig superar la oposició i el nombre aconseguit em va permetre escollir especialització, oncologia, i hospital, Germans Trias i Pujol.”
Els quatre anys de residència van significar “un període de treball i d’aprenentatge accelerat. Vaig passar per diverses àrees del servei i de mica en mica em vaig anar especialitzant en el tractament dels càncers de pulmó, esòfag i urològics. Quan em vaig incorporar al Servei d’Oncologia de l’Hospital Germans Trias i Pujol en qualitat de metge adjunt, vaig començar a treballar plenament en aquestes patologies.”
En general, el mètode de treball dels serveis d’oncologia és el següent: “Generalment els pacients són remesos amb el diagnòstic histològic. Tot i que a vegades l’estudi s’ha de completar amb diverses proves per determinar l’extensió de la malaltia, per exemple exploracions que es realitzen en medicina nuclear, escàner, ressonància magnètica, etc. A continuació uns comitès que apleguen, entre altres, cirurgians, oncòlegs i radioterapeutes, procedeixen a consensuar quin és el tractament més adequat per a cada pacient. El paper de l’oncòleg és funamental per a coordinar el tractament del malalt i el seu posterior seguiment.”
Tot i que la seva tasca principal és assistencial, el doctor Albert Font també es dedica a la docència a la recerca mèdica: “Pel que fa a la docència, impartim una assignatura optativa d’oncologia de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma; de forma paral·lela, formem els residents que passen pel nostre servei. Aquesta preparació és teòrica, mitjançant sessions monogràfiques, i sobretot pràctica. És l’observació i la implicació en el dia a dia el que els va ensenyant com hauran de desenvolupar la seva tasca en el futur. Quant a la investigació, el Laboratori de Biologia Molecular del nostre servei desenvolupa estudis en dues direccions: en primer lloc, l’estudi de les alteracions genètiques implicades en el desenvolupament dels processos tumorals i, en segon, l’aplicació de l’anàlisi d’aquestes alteracions com a marcadors predictius de resposta a la quimioteràpia, per tal de poder dissenyar uns tractaments específics per cada malalt que permetin millorar els resultats. També s’està treballant en nous fàrmacs que actuen directament sobre les alteracions genètiques que desenvolupen els tumors i per tant no afecten les cèl·lules sanes, de manera que presenten menys efectes secundaris.”
