Text del 2004
En nefrologia s’ha passat en pocs anys d’uns processos artesans a uns sistemes basats en la tecnologia amb un alt grau de sofisticació.
Va descobrir que volia ser metge de ben petit i ningú de la seva família va dubtar que ho portaria endavant. La il·lusió i força amb què va emprendre aquell projecte feia preveure que tindria un futur intens dins del món de la medicina. Andreu Foraster Roselló és avui un destacat representant de la nefrologia catalana que desenvolupa una important tasca assistencial en el camp de la insuficiència renal. El seu primer contacte amb la medicina es remunta a la infantesa. “De la medicina m’atreia tant el vessant científic com l’humanista. Sempre he intentat ajudar les persones que ho necessitaven. Per altra banda, el funcionament del cos humà i els seus misteris ocults m’entusiasmaven des de petit. Vaig entrar a la Universitat de Barcelona per estudiar medicina en uns anys de gran inestabilitat política i social. Els catedràtics dels primers cursos encara pertanyien a una pedagogia força antiquada que es va veure superada amb l’entrada de professors més joves i amb una major capacitat de transferir coneixements. La universitat va aportar-me una pila d’idees noves i d’opinions diferents.”
Va descobrir l’especialitat nefrològica els dos últims anys de carrera; encara no era una especialitat reconeguda oficialment, però ja eren molts els professionals mèdics que s’hi interessaven. “Amb el professor Rozman vaig interessar-me per la medicina interna. La seva qualitat humana i docent i la seva capacitat de transmetre coneixement em van fer decantar cap a l’àrea mèdica i no la quirúrgica. La nefrologia era una alternativa nova i desconeguda que el professor Revert explicava amb detall als estudiants, constatant la diversitat de funcions que el ronyó controla i regula; així com el desenvolupament de noves tècniques com la implantació del ronyó artificial i la possibilitat de fer tractaments als malalts amb insuficiència renal. L’any 1978, es va reconèixer oficialment l’especialitat.”
Aquells metges dedicats a la nefrologia van ser els primers especialistes que van exercir el nou vessant de la medicina a Catalunya.. “El primer contacte professional amb l’especialitat va venir a través del Dr. Rotellar, el primer metge de l’Estat espanyol que va realitzar una diàlisi mentre estava d’adjunt a la càtedra del Dr. Pere Pons. El Dr. Rotellar em va proposar d’incorporar-me a un projecte de creació d’una clínica nefrològica. Vaig poder formar-me exhaustivament en tot allò referent a les malalties del ronyó i veure una manera de treballar molt propera al malalt. Un temps després em va sorgir l’oportunitat d’iniciar una unitat de diàlisi a l’Hospital de la Creu Roja de Tarragona en uns moments en què aquest servei començava a introduir-se a diferents punts de Catalunya. Posteriorment vaig involucrar-me en l’obertura del servei de nefrologia a l’Hospital de Vic al costat del Dr. Rodà. Va ser una experiència molt interessant que vaig compartir amb un brillant equip de treball. Després d’aquest periple per diferents punts del principat marcat per la voluntat de portar la nefrologia arreu, vaig tornar a Barcelona per dirigir el Centre de Diàlisis del Baix Llobregat. Allà desenvolupo la meva tasca principal junt amb la consulta que tinc a la Clínica Sant Jordi de Sant Andreu, on treballo bàsicament en el diagnòstic i tractament dels problemes renals. He estat secretari de la Societat Espanyola de Diàlisi i Trasplantament; actualment és vocal de la junta directiva i el secretari de la Fundació Espanyola de Diàlisi i membre de societats científiques catalanes, espanyoles i europees.”
El ronyó és un òrgan vital que desenvolupa funcions complexes i bàsiques. “Té més funcions a banda del filtratge de toxines i l’eliminació de líquids. La regulació de l’anèmia (fabricació de glòbuls vermells), el metabolisme dels ossos i de la pressió arterial, el sistema de regulació electrolític de l’organisme i una part de les secrecions de tipus endocrí, són funcions pròpies d’aquest òrgan. A la unitat de diàlisis fem només hemodiàlisis tot i que existeixen altres opcions per al malalt amb insuficiència renal, com la diàlisi peritoneal i el trasplantament de ronyó.”
La insuficiència renal es detecta sovint quan la malaltia es troba massa avançada per poder-la frenar: “A vegades el malalt s’adona que té un problema de ronyó en una fase massa avançada, llavors els metges sols fem de testimonis d’una situació establerta i impossible d’arreglar. En d’altres casos, la malaltia es detecta de forma casual, a través d’una analítica de sang o d’orina. Aquelles persones que tenen antecedents amb patologies del ronyó, és aconsellable que vagin comprovant si han pogut adquirir algun problema de tipus renal. Els malalts hipertensos i els diabètics també tenen més possibilitats d’acabar desenvolupant una insuficiència renal.”
No totes les persones malgrat tenir un problema d’insuficiència renal, arriben a tenir la necessitat de realitzar un tractament substitutiu de les funcions del ronyó. En canvi, aquells pacients que necessiten passar per un servei d’hemodiàlisis han de rebre una atenció molt personalitzada i conèixer la realitat de la seva malaltia: “Quan un malalt arriba a la unitat intento atendre’l personalment per apaivagar els temors sobre la malaltia i intentar explicar-li en què consisteix el tractament, la seva evolució i la seva realitat. Metges i infermeres ens encarreguem d’atendre molt de prop els pacients. Per la seva situació han de venir tres dies per setmana a fer diàlisis, estones que hem de mirar que se sentin còmodes i acompanyats. El servei d’infermeria realitza un paper bàsic fonamentat en la comunicació amb el pacient. La qualitat de vida de l’insuficient renal ha millorat notablement en els darrers anys, i també les seves expectatives de vida. No cal fer una vida sedentària sinó que pot portar una vida normal, treballar i viatjar arreu del món on pugui trobar llocs de diàlisis. Ha de sentir-se útil fins allà on pugui. I és que moltes vegades la limitació és aquella que un mateix s’imposa. Sempre estimulem el malalt perquè si les condicions són les adequades porti endavant el trasplantament de ronyó.”
En el Centre de Diàlisis del Baix Llobregat es treballa amb les tecnologies més avançades. “La diàlisi i el trasplantament són les àrees de la nefrologia que més han avançat en els darrers anys gràcies a l’evolució de les eines i fàrmacs de que disposem per tractar les patologies. En diàlisi s’ha passat en pocs anys d’uns processos artesans a uns sistemes basats en la tecnologia amb un alt grau de sofisticació que permeten tenir controlats la majoria dels paràmetres. El control i perfecció dels processos dóna tranquil·litat al pacient i més seguretat en els tractaments. En els propers anys viurem canvis encara més destacats.” L’actualització de coneixements i l’adaptació a noves tècniques i tractaments exigeix molta dedicació i un gran esforç personal que el Dr. Foraster ha portat endavant amb el suport de la seva família i especialment de la seva esposa Montserrat, qui sempre ha aceptat l’àmplia dedicació del Dr. Foraster a la tasca assistencial per millorar la qualitat de vida dels insuficients renals.
