Text del 2003
Tenim la confiança objectivable que el model és una via per modificar la prestació sanitària a Catalunya.
Actualment a Catalunya coexisteixen tres models de gestió de la sanitat pública. Fins l’any 1991 la fórmula exclusiva en l’atenció primària era la gestió pública dependent de l’Institut Català de la Salut. Amb l’aprovació, per part del govern de la Generalitat, de la Llei d’ordenació sanitària, es va facilitar que empreses diferents de la pública hi participessin, i a partir d’aquí es va plantejar el tercer sistema, que posa èmfasi en “la importància que els metges siguin propietaris d’aquestes empreses, per tal que puguin exercir la medicina com ho han de fer des del seu lloc de treball”, explica el doctor Albert Ledesma, president de l’Associació Catalana d’Entitats de Base Associativa.
El funcionament de l’Associació, que es coordina des de Vic, es coneix com a model Vic. La direcció la detenen cinc persones i en total en formen part unes quinze, i la seva forma de gestió s’ha acabat exportant, com ara a la regió italiana de la Llombardia. “Aspirem que la filosofia del model, o el model, s’estengui, i tenim fundades esperances que sigui una via per modificar la prestació.”
La idea va sorgir del Departament de Sanitat de la Generalitat, que pretenia crear un model en què participessin els professionals, i basant-se en això va plantejar aquest repte a uns quants facultatius, tots metges de família. “En acceptar-ho vaig buscar la complicitat del Col·legi de Metges de Barcelona. Vam començar a negociar i a modelar una proposta que servís per salvar el sistema sanitari públic de Catalunya i fer-lo viable en el futur”, diu el Dr. Ledesma, per a qui no hi ha cap altre model que pugui donar resposta a les necessitats dels professionals i els ciutadans. “El secret és que cada treballador sigui autònom i responsable de la seva feina.”
Cada centre és una societat limitada, amb un gerent i uns estatuts propis, i alhora respecta les normes previstes per la llei i que els són aplicables. “Ha estat sempre la meva il·lusió resituar el metge de família en el centre de la vida de les persones, i també els aspectes de preservació de la salut”, assegura del doctor.
En aquest sentit, fa deu anys que està implicat en el fet que els professionals sanitaris tornin a tenir un rol important en el sistema sanitari públic català, i en promou la implicació en la titularitat de les entitats que gestionen els serveis públics de Catalunya. Aquest nou model de provisió es va aprovar en una modificació de la Llei d’ordenació sanitària a Catalunya, el setembre de 1995, per la qual va ser possible que el personal sanitari, bàsicament metges i infermers, integrats en entitats, proveïssin serveis sanitaris públics. “Va ser difícil, hi havia moltes forces polítiques, professionals i sindicals que no volien trencar la forma de gestió pública, l’Institut Català de la Salut. Els semblava que aquest no era un model adequat.”
Després que la legislació hi donés el vistiplau, el primer centre autogestionat sota la forma jurídica de societat limitada, com es va anomenar d’entrada, va néixer a Vic, i posterioment es van designar com a entitats de base associaciativa. La gestió de l’àrea de Vic s’ha fet sempre a partir d’un pressupost global i amb el pagament directe de les despeses, de què cadascú és responsable, incloses les de proves complementàries. Després de comprovar que era una experiència positiva, aquest concepte de pressupostos es va traspassar a tots els proveïdors de Catalunya, incloent-hi l’Institut Català de la Salut. Igualment, el centre de la capital d’Osona va ser pioner en la coresponsabilització amb la despesa farmacèutica i va oferir, per primera vegada a Catalunya, la possibilitat de triar entre les dues àrees bàsiques d’atenció primària que hi ha a Vic. En canvi, fins a començament d’octubre del 2003 no s’ha posat en marxa la lliure elecció de metge i centre a la resta de Catalunya. Tres o quatre anys després de l’aparició del centre d’Osona van sorgir noves entitats que també es van presentar a concurs i se’ls va adjudicar la gestió d’altres àrees bàsiques de salut, formades per entre vuit i dotze persones, i que gestionen els CAP i els consultoris municipals que els pertoquen territorialment. És aleshores que es va considerar important crear una agrupació que afavorís aquest model de gestió i es va formar l’Associació, amb entitats que gestionen tretze zones bàsiques –a Girona, Tarragona, a la ciutat de Barcelona, a Vic i a Centelles– que tenen un funcionament independent en l’administració del servei i en la gestió. Tanmateix, l’Associació hi aporta experiència per participar en els concursos, per dur a terme les contractacions i un codi ètic que els marca un comportament, una manera de fer. “Vam pensar que si col·laboràvem podíem posar en marxa accions per donar-nos suport entre nosaltres i per donar a conèixer aquesta forma jurídica de provisió de serveis.”
Amb la mateixa finalitat, van establir relacions amb la patronal, la Unió Catalana d’Hospitals, de la qual són socis, i també amb el Consorci Sanitari de Catalunya, perquè la base de l’Associació té cabuda en la fórmula de gestió de tots dos grups. “Creiem que el nostre model pot ser útil per renovar l’organització actual de l’Institut Català de la Salut; per crear empreses en què un soci sigui l’Institut i que s’asociï amb els professionals que treballen en les diferents àrees bàsiques.”
En aquesta línia de posicionar-se, l’Associació publica la revista mensual Fer salut, amb una tirada de 100.000 exemplars, sense publicitat i que es distribueix als domicilis de la població a la qual dóna atenció. Una part és comuna a les tretze àrees de salut i una altra serveix perquè cada àrea comuniqui als seus ciutadans els nous serveis i els canvis que hi hagi pogut haver a la zona. “És un dels mitjans amb què treballem l’educació per a la salut, un àmbit que s’hauria de treballar molt institucionalment, perquè hem passat d’una cultura mèdica molt bona a una en què no se sap solucionar res sense l’ajuda del facultatiu.”
La gent atribueix al metge de família una funció reguladora més important del que la mateixa societat reconeix. “Et vénen a demanar consell sobre qualsevol actuació mèdica que els hagin recomanat, i el fet que nosaltres tinguem un coneixement més global de la persona i la seva família, sovint ens permet recomanar el que s’ajusta més a les seves necessitats i el que és més factible en cada moment.”
Entre les tretze àrees que integren l’Associació, uns 250 professionals presten servei a unes 250.000 persones. “Promovem el model, el defensem davant l’opinió pública, els partits polítics, la patronal. Ens ha costat convèncer que el que volem no és treure’n un benefici, sinó rendibilitzar els recursos.”
I subratlla que se senten satisfets perquè no tenen problemes d’equipament ni de recursos. “És una qüestió objectivable que amb els mateixos recursos invertits per habitant i any que els altres CAP, en traiem molt més profit. El nostre equipament és superior al de la mitjana, i la capacitat per afrontar i resoldre problemes de salut també és més elevada.”
