Entrevistat el 2004
No tracto res si veig que algú ho pot fer millor.
.
Alguna vegada a la vida tots hem estat pacients d’algun metge. El doctor Alejandro Colls va viure una experiència traumàtica als disset anys arran d’un greu accident de moto que el va obligar a passar diverses vegades pel quiròfan i a estar ingressat en un centre hospitalari durant llargs períodes de temps. El fet de conèixer i viure la medicina des de l’altra banda va afiançar la vocació mèdica del doctor, que des de ben jove ja col.laborava en la consulta del seu pare, el doctor Miquel Colls, especialitzat en otorinolaringologia. En l’àmbit familiar va trobar l’ambient propici per desenvolupar la seva vocació i la vivència com a pacient el va fer adonar de la importància del tracte humà per part dels professionals mèdics. “És molt important escoltar els pacients, donar-lis suport i explicar-lis les coses de la millor manera possible perquè tinguin confiança en el metge. Tot això ho vaig aprendre del meu pare, que ha estat un dels meus grans mestres.”
El doctor Colls va estudiar la carrera de medicina a la Universitat de Barcelona, a la unitat docent de l’Hospital Clínic. Des que va entrar a la facultat ja havia decidit que l’otorinolaringologia seria la seva especialitat. La coneixia bé i li agradava. “Estudiar la carrera en un hospital de tercer nivell és molt formatiu perquè pots veure patologies molt diverses, difícils de trobar en una consulta privada o en un centre hospitalari petit.” Actualment el doctor Colls desenvolupa la seva activitat professional a l’Hospital de Nens de Barcelona i a la Clínica Sagrada Família. Tot i que tracta pacients adults, s’ha especialitzat en el tractament de pacients infantils. Amb sensibilitat i tendresa sap com guanyar-se’ls i tenir la seva confiança.
L’otorinolaringòleg tracta els trastorns d’oïde, laringe i nas però sovint les fronteres de l’especialitat es desdibuixen i es comparteixen patologies amb professionals d’altres àmbits. “Compartim alguns aspectes amb els cirurgians maxil.lofacials i amb els cirurgians que intervenen la tiroide i les glàndules salivars. També amb els especialistes en medicina digestiva i amb els oftalmòlegs.”
A vegades un metge es pot trobar davant d’una situació que no sap resoldre, no només perquè el cas requereixi coneixements que van més enllà de la seva especialitat sinó també perquè les limitacions del centre on treballa no permeten el tractament de totes les patologies. En aquests casos l’actitud més honesta és derivar el pacient a un altre especialista o centre hospitalari. “No tracto res si veig que algú ho pot fer millor. Sé què puc assumir i fins a on puc arribar. Malauradament no tots els professionals deriven al pacient quan haurien de fer-ho perquè els costa admetre les seves limitacions; però si abans el que deia el metge no ho discutia ningú, ara s’han de donar moltes explicacions.”
El doctor Colls deriva els malalts però a ell també li arriben pacients derivats. “Rebo molts pacients que em fan arribar els pediatres i també d’altres especialistes en otorinolaringologia que no tracten nens. A més, rebem molta patologia de l’al·lergòleg. Sovint les al·lèrgies provoquen èczemes, rinitis o poliposis nasals que s’han de tractar quirúrgicament. També m’ocupo de malalts que arriben a la meva consulta gràcies a la comunicació boca-orella que practiquen altres pacients que he tractat i que n’han quedat satisfets.”
El doctor Alejandro Colls va estar immobilitzat durant un temps en una cadira de rodes per la qual cosa és molt sensible a la pèrdua d’una capacitat i a la duresa d’una limitació. En la seva especialitat la sordesa és una d’elles. “A Catalunya, a diferència d’altres comunitats espanyoles, no s’ofereixen gratuïtament unes proves per detectar la manca d’oïda en nens petits. Si abans dels sis mesos detectem una sordesa ens estalviarem molts problemes en el futur, sobretot d’aprenentatge. D’altra banda, caldria un ajut econòmic dels estaments públics per fer trasplantaments coclears i per sufragar audífons a la gent gran perquè són aparells molt cars.”
Un dels problemes més freqüents i més molestos per a les persones que ho pateixen i per al seu entorn familiar són els roncs. “Un percentatge molt elevat dels roncs es resolen amb cirurgia, sobretot si provoquen apnees del son de tipus obstructiu. Contràriament, si les apnees són d’origen central, aleshores és necessari l’ús d’un aparell.”
Si fa uns anys l’especialista en otorinolaringologia era conegut sobretot com el professional mèdic que extirpava les glàndules als nens, amb el pas del temps aquesta intervenció ja no es practica amb tanta freqüència. “Abans es treien sempre les glàndules dels infants de manera sistemàtica però avui dia no ho fem si no és necessari. La OMS ha estipulat clarament les indicacions quirúrgiques a partir de 4-6 amigdalitis anuals durant dos anys seguits. S’ha demostrat que la funció defensiva de les glàndules és poc important i que si es converteixen en el focus d’infecció poden comportar riscos de tipus reumàtic, articular, cardíac o renal però cal seguir els protocols establerts. Quan la situació no es pot solventar mèdicament i està indicat, la cirurgia és molt agraïda. A Catalunya, uns pocs otorinolaringòlegs apliquen una tècnica quirúrgica amb làser que és molt discutida perquè només fa una extracció parcial de la glàndula.”
L’otorinolaringòleg és un dels especialistes que veu més a prop els efectes negatius derivats del consum del tabac. “El càncer de laringe està provocat en gran mesura pel tabac, excepcionalment es dóna en persones no fumadores. Per evitar la duresa de la mutilació d’una traqueotomització, avui dia, quan el tumor no està molt extès, es fa servir el làser. Permet la conservació de l’òrgan i la funció fonadora.”
L’aparició de noves tècniques és molt important per al tractament de patologies de l’especialitat. “Per estar al dia de les últimes tecnologies aplicades a l’otorinolaringologia, vaig estar una temporada a l’Hospital Clínic amb el doctor Bernal Sprekelsel, cap del servei de otorinolaringologia, que és un metge molt innovador. El làser, la cirurgia endoscòpica i altres tècniques són molt menys traumàtiques i permeten una recuperació més ràpida.” El futur de l’especialitat no només està en la sofisticació de la tecnologia sinó també en els descobriments científics en el camp genètic i l’oncologia, entre d’altres. No obstant això, els resultats es veuran a llarg termini. Els fills del doctor Colls, la Lídia, l’Óscar i l’Hèctor ben segur se’n beneficiaran o potser ells seran els protagonistes que els duran a terme. Són petits encara però estan creixent en un entorn marcat per la professió mèdica, no només la del pare sinó també la de la seva mare, la doctora Immaculada Fuentes, farmacòloga clínica.
