Text del 2004
El metge de família ha de recomenar les pautes de la medicina preventiva en funció de l’edat de la persona.
“El metge de medicina de família ha de tenir coneixements generals sobre les patologies que afecten la persona i enfocar el problema de salut des d’una perspectiva integral. Dominar la patologia renal, la digestiva, la cardiovascular, la pulmonar… i tenir capacitat per captar l’estat físic i psíquic de la persona són elements bàsics per establir un diagnòstic i introduir un tractament.” Ho explica el doctor Àlex Escosa Farga, especialista en medicina de família, àrea mèdica que desenvolupa amb passió i de la qual defensa els beneficis socials i sanitaris. Assegura que malgrat la duresa de la carrera de medicina, de l’especialització i de la professió tornaria a escollir el mateix camí: ser metge. “Una decisió que vaig prendre de ben petit, quan deia als meus pares que de gran seria metge. Quan avui els joves em pregunten sobre aquesta professió els dic que ser metge implica molta dedicació i sacrifici per portar endavant la carrera professional.”
Una duresa que no ha espantat aquest metge barceloní que destaca la importància que el col·lectiu mèdic especialitzat porti a dins els valors i l’actitud del metge de família, en definitiva, una visió humanista de la medicina: “S’ha de treballar amb una visió humanista de la medicina, s’ha de tenir clar que davant tenim una persona i se l’ha de tractar com a tal. Les noves tecnologies en diagnòstic i tractament que ens arriben han de facilitar i faciliten les millores dels processos clínics en les persones. Alguns especialistes s’han convertit en tècnics que només busquen els resultats d’una tècnica específica.”
Va dur a terme la carrera de medicina a la Universitat de Barcelona i va realitzar l’especialització a l’Hospital Clínic. Després va passar dos anys fent suplències en diferents CAP i paral·lelament va estar de metge d’urgències a l’Hospital de Barcelona, fins que el 1994 va entrar com a metge de família en un CAP municipal, l’ABS Morera Pomar, de Badalona Serveis Assistencials. “És en aquest espai on he desenvolupat bona part de la meva trajectòria professional en contacte amb un important grup de població. Vaig entrar-hi quan el projecte de creació d’un equip d’assistència primària s’estava iniciant. Avui aquesta entitat disposa de tres nivells assistencials, l’atenció primària, l’hospitalària i la sociosanitària, plenament consolidats. L’any 2000 vaig convertir-me en el director d’aquest CAP, fet que va obligar-me a deixar una part de la tasca assistencial i a compaginar tasques assistencials amb tasques de planificació i gestió de serveis d’Atenció Primària.”
En l’actualitat el doctor Escosa desenvolupa una faceta complementària de l’assistencial i imprescindible dins de la xarxa sanitària, la gestió de diversos centres d’atenció primària. Una part fonamental de la seva vida professional se centra en la seva consulta privada de Barcelona. “El 1992 vaig obrir una consulta privada que, si bé va començar ocupant-me poques hores, amb els anys s’ha anat consolidant i dóna servei a un grup de pacients que confia en el paper del metge de família com a conseller de salut. En un entorn urbà com Barcelona no és fàcil tenir-hi un espai, però quan demostres la capacitat i professionalitat mèdica la gent ho reconeix.”
La medicina de família i comunitària com a especialitat mèdica és relativament recent. Nascuda el 1980, en la darrera dècada la xifra de professionals que s’hi dediquen ha augmentat progressivament, i també el seu nivell assistencial. “També s’ha produït un canvi en l’esfera política que ha revaloritzat el paper del metge de família com a porta d’entrada de qualsevol ciutadà a l’atenció de la salut. És més, el metge de família ha de marcar la pauta de la medicina preventiva en funció de l’edat de la persona i ha d’aconsellar que passi per revisions periòdiques.”
La medicina preventiva s’erigeix com una premissa bàsica en el sistema de salut del futur: “Els metges, de curar, curem poc. El que fem són tractaments simptomàtics i el control de patologies cròniques. Cal una educació en salut més forta de la població que ajudi a prevenir problemes. Hi ha mesures preventives que encara no estan prou integrades socialment. La responsabilitat de salut no ha de recaure sobre el professional mèdic sinó sobre la persona a qui s’aconsella que passi per revisions periòdiques. Amb la reforma de l’atenció primària aquesta manera de fer s’està instaurant i també s’està refermant el paper fonamental de la infermera comunitària que junt amb el metge ha de participar en les tasques de prevenció.”
El control de tres factors molt importants de risc cardiovascular com són la hipertensió, la diabetis i la hipercolesterolèmia són bàsics en la prevenció, però també cal incidir en altres aspectes preventius el primer dels quals és el tabaquisme: “I això vol dir insistir que la gent deixi de fumar; és un factor de risc molt important no només de problemes neoplàsics sinó també cardiovasculars. S’han de fer accions socials i polítiques més agressives que les actuals per fer disminuir l’índex de tabaquisme entre la població així com recomanar un consum moderat d’alcohol. S’ha de prevenir un grup de població sobre el perill de les malalties de transmissió sexual i donar informació sobre temes de planificació familiar. També cal recomanar que la dona continuï anant a la revisió ginecològica i que l’home entengui que l’uròleg li ha de fer una revisió periòdica a partir de certa edat.”
El metge ha d’estar a prop del pacient, i en el cas del metge de família, coneixedor del seus pacients, la relació propera facilita donar a conèixer la patologia amb precisió i delicadesa: “La persona ha d’estar informada d’allò que li passa, del tractament al qual s’haurà d’enfrontar i què implica. L’ésser humà, quan dubta o no sap què li passa, se sent angoixat. El metge ha de saber parlar amb cada pacient, tranquil·litzar-lo, ajudar-lo i acompanyar-lo en el tractament.”
El metge de família és sovint el primer contacte de la persona amb la sanitat i el detector de patologies latents i importants: “Moltes vegades hem de prendre decisions ràpides i efectives perquè detectem de forma sobtada una patologia. En un cas important i urgent cal trucar a l’especialista i saltar-nos la dinàmica de la llista d’espera per evitar que s’agreugi. La coordinació de nivells assistencials és fonamental per portar endavant aquests casos. Davant la problemàtica de les llistes d’espera, el professional dins de la consulta també ha de saber gestionar el temps i els pacients per alleugerir les esperes. Avui hi ha uns professionals mèdics joves motivats per trobar solucions als problemes i mancances que planteja el sistema.”
I és que queden molts temes per resoldre i millorar en la sanitat actual: “Estudiar com la població utilitza els medicaments, quin compliment terapèutic té i quines interaccions, així com definir programes preventius i assistencials per assumir l’augment de població envellida i tenir en compte les actuals i futures necessitats sociosanitàries.” Reptes als quals professionals mèdics amb una experiència dilatada dins de la sanitat pública i privada com el doctor Escosa de ben segur contribuiran a trobar respostes.
