Text del 2004
Gràcies als models experimentals de tipus animal podem conèixer el funcionament dels éssers humans.
Quan el doctor Josep Enric Esquerda, especialista en anatomia patològica i catedràtic de biologia cel·lular, va prendre la decisió d’estudiar medicina no ho va fer amb la pretensió d’acabar exercint com a metge. “Des d’un inici el meu objectiu va ser el d’assolir coneixements sobre els problemes biològics que afecten l’ésser humà. El que sempre m’ha atret de la medicina és el seu vessant científic, des del principi que m’ha interessat tot el que està relacionat amb la recerca científica.”
Per poder desenvolupar la seva formació universitària, el doctor Esquerda, que és nascut a Lleida, va haver-se de traslladar a Barcelona i incorporar-se a la unitat docent de l’Hospital Clínic i Provincial de la Universitat de Barcelona. “En l’època que jo vaig acabar el batxillerat, a Lleida només s’impartien estudis universitaris de magisteri i de perit mercantil. Per tant, els joves que ens volíem incorporar a altres àrees no teníem més solució que buscar destinacions alternatives. Els lleidatans que desitjàvem emprendre estudis de medicina generalment escollíem la Universitat de Barcelona o altres del territori espanyol.”
Per a un alumne amb aspiracions científiques aquells no eren precisament els temps més favorables per rebre una formació completament satisfactòria. “A la meitat de la dècada dels seixanta, l’estructura científica universitària era pràcticament nul·la al nostre país, i eren molt pocs els professionals que realitzaven alguna activitat relacionada amb la recerca. Recordo haver-me sentit decebut en arribar a la facultat, jo tenia unes expectatives determinades que no es corresponien en absolut amb la realitat que m’envoltava. Per altra banda, però, cal dir que guardo bon record de certs docents que tenien un ampli coneixement de la matèria que impartien i una cultura general afegida certament notable.”
Després de llicenciar-se, el doctor Josep Enric Esquerda va entrar com a metge resident a l’Hospital Clínic i Provincial a la vegada que exercia com a professor ajudant en classes pràctiques d’histologia i embriologia general a la Universitat de Barcelona. “La residència que havia iniciat a l’Hospital Clínic vaig acabar-la a l’Hospital Universitari de Bellvitge de Barcelona, on vaig obtenir una plaça de metge adjunt d’anatomia patològica, feina que vaig desenvolupar durant onze anys. Per altra banda, un cop acabada la tesi doctoral, vaig passar de treballar com a professor ajudant a fer-ho com a professor adjunt de la Universitat de Barcelona.”
L’any 1985 va renunciar al càrrec que ocupava a l’Hospital de Bellvitge, va demanar l’excedència voluntària i va tornar a Lleida. “Sempre havia tingut present la idea de tornar a la meva ciutat natal. Així doncs, en el moment que van crear-se els estudis universitaris de medicina a Lleida vaig trobar l’oportunitat de fer-ho realitat. El fet d’estar vinculat a la Universitat de Barcelona em va proporcionar la possibilitat de traslladar-me per continuar actuant com a docent i crear un equip de recerca a la recentment inaugurada facultat de medicina de Lleida. En un inici els mitjans de què disposaven eren molt limitats, però progressivament la facultat va anar creixent i es va anar ampliant.” En l’actualitat, la facultat de medicina de la Universitat de Lleida compta amb unes modernes instal·lacions, assolint un nivell destacable pel que fa a la recerca bàsica.
Actualment, el doctor Esquerda es dedica a la recerca científica dins del marc universitari i basa les seves investigacions en la neurociència, una de les àrees més actives pel que fa a la recerca. “La neurociència comprèn una àrea molt amplia. En el nostre cas tenim posat el punt de mira en el camp de la malaltia neurodegenerativa de la motoneurona espiral, concretament en l’esclerosi lateral amiotròfica, una afecció molt greu que consisteix en la degeneració progressiva i irreversible de les neurones que controlen el moviment dels músculs. Nosaltres estudiem el cervell tant des del punt de vista cel·lular com des del molecular, ens dediquem a investigar les neurones que controlen el moviment dels músculs i busquem quin és el motiu que provoca que, en determinades malalties, aquestes neurones pateixin un comportament degeneratiu. Quan a un pacient se li diagnostica esclerosi lateral amiotròfica, generalment la seva esperança de vida no supera els cinc anys. Malauradament, fins el moment actual, aquesta és una malaltia per a la qual no existeix una solució curativa. Avui en dia únicament podem aplicar un fàrmac que només aconsegueix prolongar la vida poc menys d’un any. Desgraciadament, ara per ara, en una malaltia d’aquestes característiques, ni tan sols el diagnòstic precoç pot fer res per solucionar-la.”
Quan parlem de l’esclerosi lateral amiotròfica no podem fer-ho basant-nos en l’herència genètica com és habitual en altres tipus de malalties degeneratives. “El vuitanta per cent dels casos no té cap component de caràcter genètic, en aquestes circumstàncies la malaltia s’anomena esclerosi lateral amiotròfica esporàdica. El vint per cent restant sí que té antecedents familiars, és l’anomenada esclerosi lateral amiotròfica familiar. En aquest cas coneixem alguns dels gens que hi estan implicats.”
Una tasca important en la recerca científica és saber com funciona un sistema concret en un estat de normalitat, exempt de qualsevol patologia. “Hem realitzat estudis des del punt de vista patològic i des del punt de vista del funcionament normal. En una part de la nostra recerca la patologia no hi és present, simplement estudiem el comportament habitual de la neurona. Una de les dificultats d’estudiar aquesta patologia i d’altres del sistema nerviós és que no podem extreure cap mostra humana, per aquest motiu experimentem amb animals que ens faciliten comprendre processos determinats. Gràcies als models experimentals de tipus animal podem conèixer el funcionament dels éssers humans.”
Recerca i docència es complementen, doncs, en l’exercici professional del doctor Josep Enric Esquerda Colell en el camp de la neurociència, una de les especialitats més dinàmiques pel que fa a la investigació, no en va s’ocupa d’un món tan complex i fascinant com el del cervell humà.
