Text del 2004
Molta gent se sorprèn que la patologia dermatològica pugui tenir una base psíquica i a vegades no ho accepta.
La població d’avui dia és més conscient de la prevenció per evitar afeccions de la pell. L’observació de petites alteracions i el culte a l’estètica del cos multipliquen les consultes a l’especialista. La dermatologia tracta les malalties visibles de la pell però sovint es desconeix que també poden ser l’expressió d’altres patologies internes o psíquiques. El doctor Àlex Mercadal pertany a una nissaga de dermatòlegs. Sempre ha viscut la medicina de forma quotidiana i l’ha entès com una manera d’ajudar la persona que pateix. Va estudiar medicina als anys vuitanta fins principis dels noranta a la facultad de medicina de la Universitat de Barcelona (Hospital Clínic). El sistema docent d’aleshores conferia més importància a la teoria i l’estudi memorístic que a l’organització d’un sistema de pràctiques útils. Tot i que li atreia la medicina interna, l’últim any de la carrera va optar decididament per la dermatologia. Abans d’accedir a la seva formació dermatològica als Hospitals de Sant Pere Claver i del Sagrat Cor de Barcelona, va exercir com a metge d’urgències extrahospitalàries al servei coordinador d’urgències de Barcelona, 061, del qual en té un gran record.“Per formar-te és necessari passar per un centre hospitalari perquè pots tractar molts tipus de patologies que difícilment es veuen en una consulta privada, i aprendre tècniques diagnòstiques i terapèutiques.”
En l’actualitat el Dr. Mercadal desenvolupa la seva activitat professional a l’Hospital Sant Pere Claver. Quan es va fundar era un centre de patologia exclusivament cutànea; però actualment hi ha d’altres especialitats. La consulta dermatològica és de tipus extern. El Dr. Mercadal també col·labora al servei de dermatologia de l’Hospital del Sagrat Cor, on va a les sessions clíniques semanals i és responsable de la microscopia d’epiluminiscència digitalitzada, tècnica que és empleada per l’estudi i seguiment dels pacients amb múltiples nevus. “La malaltia de la pell més greu és el càncer. El tipus de càncer que produeix una mortalitat més elevada és el melanoma maligne, el que es coneix col·loquialment com a piga dolenta. Hi ha d’altres càncers que també poden provocar la mort, però són menys freqüents. Abans la gent no tenia tanta cura de la pell i no s’adonava d’algunes alteracions dermatològiques fins que era massa tard o bé hi havia certa recança a visitar l’especialista. Normalment amb un examen visual ja podem detectar una patologia cancerosa si és prou evident, però en els casos dubtosos es fa una biòpsia per confirmar el diagnòstic.”
El fet que ara ens cuidem més ens fa estar més alerta, però encara és necessari potenciar més la consciència preventiva. “Com més precoç sigui el diagnòstic millor és el pronòstic. Per això és tan important fer un seguiment rigorós dels pacients amb pigues i fer una valoració seriosa dels criteris de risc.”
Hi ha uns problemes molt freqüents que ens porten a la consulta del dermatòleg. “Les patologies amb més incidència són les que afecten a l’unitat pilosebàcia (acne, rosàcia, dermatitis perioral…), també les malalties del cabell (alopècies), els èczemes, la psoriasi i els tumors cutanis benignes, entre d’altres.”
L’acne, molt present en pacients adolescents, pot provocar pèrdua d’autoestima, tot i que alguns pacients mostren una manifesta indiferència que obliga els progenitors a portar els seus fills fins a la consulta mèdica per buscar una solució. “L’acne és causat per un trastorn de les glàndules sebàcies. Una estimulació sobre aquestes estructures provoca una obstrucció del fol·licle, tamponament i posterior sobreinfecció. En molts casos l’estrès hi juga un paper clau, i, tot i que hi ha tractaments molt efectius, hi ha acnes que evolucionen en forma de brots persistents.”
Moltes vegades es manifesten a la pell determinades patologies no estrictament dermatològiques. És habitual que les situacions d’inestabilitat emocional repercuteixin negativament, però el pacient no sempre és capaç d’entendre-ho. “Tot i que cada dia es té més coneixement de la influència de la psique en la pell, algú encara se sorprèn que la patologia dermatològica pugui tenir una base psíquica. A vegades hi ha dificultat per acceptar-ho i fins i tot es dubta del diagnòstic del metge. En aquests casos s’ha de fer primer una valoració dels trastorns psiquiàtrics abans de tractar el problema dermatològic.”
Els dermatòlegs també s’ocupen de la demanda estètica de la població, que augmenta dia a dia considerablement. “Influïda per les modes, molta gent ve a la consulta per canviar allò que no li agrada. Els especialistes orientem i recomanem el millor segons el tipus de pell i informem dels efectes secundaris. Molts pacients saben on volen arribar, però d’altres no tenen límit i estan disposats a tot per treure’s uns anys de sobre. Els dermatòlegs hem de posar seny però a vegades el pacient no vol escoltar.”
El canvi poblacional que s’està donant al nostre país també afecta l’activitat professional del dermatòleg. No només s’han d’acostumar al tractament de pells de color sinó també de noves malalties importades de fora. Això implica un reciclatge constant per estar al dia de tot. “Les sessions clíniques, les lectures de publicacions especialitzades i la recerca a Internet són fonamentals per a la formació continuada dels especialistes.”
El Dr. Mercadal veu el seu futur professional centrat en una activitat laboral digne, que l’ompli com a persona i com a metge, però mentrestant, per evadir-se de l’estrès diari, practica l’esport, no tant com voldria, però
