Text del 2004
La cirurgia de la mà ha evolucionat gràcies a un coneixement més profund de les seves estructures internes.
Les mans tenen una funció mecànica i, com també passa amb la vista i l’oïda, a través seu adquirim informació del món exterior. Unes mans impossibilitades impedeixen la realització de moltes activitats. Si bé fins fa alguns anys no hi havia una especialitat que en tractés de forma específica les diferents problemàtiques, actualment en molts hospitals ja es desenvolupa una especialització que ajuda a trobar solucions als problemes de salut relacionats amb la mà. El doctor Àngel Ferreres Claramunt és cirurgià ortopèdic especialitzat en cirurgia de la mà. “Aquesta subespecialitat abarca una àmplia gamma de cirurgies que poden realitzar-se per motius molt diversos, per exemple traumatismes, canvis reumàtics a les estructures de la mà, deformitats congènites o infeccions.”
El doctor Ferreres reconeix haver-se sentit atret per la medicina des de ben petit. “Segurament una de les primeres referències que vaig tenir va ser aquell metge que em curava les petites malalties infantils i amb el qual establia una relació propera i humana.”
Aquesta reflexió va anar madurant fins portar-lo a estudiar medicina a Barcelona i especialitzar-se en cirurgia ortopèdica a la Fundación Jiménez Díaz de la Universidad Autónoma de Madrid. “El meu interès per la cirurgia de la mà va néixer a partir de les pràctiques d’intern que vaig realitzar al servei de traumatologia de l’Hospital Clínic amb el Dr. Carlos de Javier, mort el 1986, i després a l’Hospital de Sant Pau, i de la influència del doctor Albert Lluch, una figura en aquest àmbit. Aquesta especialitat era molt anatòmica, una assignatura que sempre em va apassionar. De seguida s’aprofitaven els coneixements de la matèria cursada durant la carrera i es podien aplicar a la praxi mèdica.”
I afirma: “El que m’atrau de l’ortopèdia de la mà és veure com està estructurada i funciona per resoldre els problemes que apareixen.”
L’especialització en cirurgia de la mà es va anar consolidant amb la formació a països com França, Anglaterra i els EUA, amb més tradició en aquest camp i unes cirurgies més reconegudes i desenvolupades. “Vaig visitar àrees mèdiques dedicades exclusivament a la cirurgia de la mà per veure com la realitzaven i l’estructuraven. Van ser uns coneixements que vaig poder aplicar a l’Hospital Clínic de Barcelona, on he portat a terme la meva tasca mèdica des que vaig començar a exercir.”
La mà desenvolupa diferents patologies i una de les més conegudes és la que afecta la sensibilitat dels dits, el canal carpià: “Implica la compressió del nervi medià i una disminució progressiva de la sensibilitat dels dits. Les patologies de la mà són molt complexes i variades: afectacions de la pell, articulars, de les ungles, dels tendons, artrosis… La mà és un òrgan molt important per a la persona, i quan es perd mobilitat disminueix la qualitat de vida. La cirurgia de la mà ha aportat solucions que encara són força desconegudes per gran part de la societat i fins i tot per part de la medicina. Un dels reptes de futur és el tractament de la patologia reumàtica i fer-la evolucionar. Calen nous fàrmacs que no perjudiquin tant els teixits.”
La investigació i l’aplicació de les noves tecnologies han comportat millores notables en els tractaments. “A l’hora de fixar les fractures (osteosíntesi) s’han desenvolupat nous materials que són més ben tolerats pel cos i permeten tractar-les millor. Abans es posaven agulles per tractar les fractures, però moltes vegades generaven rigidesa de la mà i dels dits. Avui es col·loquen unes plaquetes de titani que deixen que la mà es pugui bellugar de seguida. L’aspecte que més ha contribuït a fer evolucionar els coneixements biològics sobre la mà ha estat saber com funcionen totes les seves estructures a través de l’observació i el coneixement anatòmic. No s’ha tractat tant d’inventar com de descobrir el funcionament intern de la complexitat de la mà.”
La cirurgia plàstica i la traumatologia són les dues principals àrees que cobreixen les patologies i la cirurgia de la mà: “L’objectiu principal és restituir la integritat i recuperar la mobilitat i la funció. En aquest àmbit de la cirurgia també s’hi inclouen les amputacions i els reimplants. El reimplant és una tècnica quirúrgica que està estipulada i s’aplica. Una mà reimplantada, però, tindrà limitacions funcionals i mai assolirà totes les funcions de forma completa. Són molts els metges que prefereixen no reimplantar un dit si és un de sol (excepte el polze), perquè un dit que no funcioni pot estorbar la funció dels altres. Pel que fa al reimplant d’un membre d’una altra persona, el trasplant, s’ha estipulat que es dugui a terme en el cas d’una amputació bilateral. La controvèrsia és que sense mans es pot viure. Els tractaments farmacològics per evitar el rebuig del cos humà cap a la cosa estranya tenen molts efectes secundaris i poden escurçar la vida de la persona. La pregunta és: està justificat passar per aquest tractament agressiu per tenir una mà? La resposta sembla clara en el cas de l’amputacio de les dues mans i és afirmativa, però si només és una… El pacient sempre diu que sí. Molts metges no pensem el mateix.”
El doctor Ferreres també ha exercit la docència: “És una activitat gratificant, transmetre els coneixements propis als alumnes que seran els metges del futur.”
Aquest metge català també disposa de consulta privada a Barcelona al costat d’un equip de professionals de gran nivell. “Al nostre centre rebem metges especialitzats en la cirurgia de la mà per tal que observin les formes de tractament experimentades i els bons resultats obtinguts.” Uns resultats fruit d’una vida dedicada a l’estudi i pràctica d’aquesta especialitat mèdica i aportant nous coneixements i experiència al món de la medicina.
