Text del 2004
L’anestesiologia no consisteix a adormir i despertar el pacient, sinó que s’ocupa de controlar i mantenir el seu benestar biològic.
El doctor Mauricio Pacheco inicià els estudis de medicina sense tenir una vocació clarament definida. Es decidí per la professió mèdica perquè la seva residència habitual a Barcelona li dificultava de seguir els estudis d’enginyeria, que tenien lloc a Madrid. En qualsevol cas opina que “les vocacions neixen o es comproven molt de temps després d’estar exercint-les. Pots tenir unes aptituds per unes coses o unes altres, però difícilment tindràs una vocació si no coneixes les feines.”
Després d’haver exercit durant molts anys com a anestesiòleg ho té molt clar: tornaria a ser metge sense cap dubte. L’atrau el sentit humanitari de la medicina. “En la meva professió hi ha un aspecte fonamental que s’està perdent a causa de la tecnificació: la humanització. Els professionals hem d’actuar sabent allò que els altres esperen de nosaltres. Hem de tenir cura dels malalts de la manera com ells desitgen ser cuidats, guarits i informats i no com ho volem nosaltres. La humanització de la medicina significa donar respostes a l’altre i és el gran repte de la medicina del segle xxi.”
El doctor Pacheco començà la carrera de medicina compaginant-la amb diversos treballs fins que entrà a treballar d’intern amb el doctor Rotzman. El contacte amb especialistes mèdics de diverses branques i la varietat de les tasques que li van ser encomanades van ampliar els seus coneixements i la seva pràctica quirúrgica i, a poc a poc, es va anar integrant en la professió mèdica veient les seves aptituds i preferències fins que va arribar el moment de triar una especialitat. Entre les diverses propostes de fer cirurgia que li van oferir es decidí per l’anestèsia. Era l’any 1972. “Ha escollit una especialitat fàcil, em va dir el doctor Rotzman. No, li vaig replicar. He triat una cosa en la qual puc aprofundir molt. Vaig escollir l’anestèsia perquè era una especialitat jove que havia de descendir a nivells biològics per arribar a la majoria d’edat. A més, la investigació en aquest camp encara era pràcticament inexistent.”
Per dur a terme aquesta especialitat va entrar de resident a l’Hospital Clínic de Barcelona sota les ordres del doctor Planella. Aviat va començar a donar classes d’anestesiologia i uns anys després inicià la seva tesi doctoral definitiva amb el doctor Nalda Felipe, catedràtic de Barcelona. Un temps abans l’havia començada amb el doctor García Valdecasas, però quedà avortada per l’amplitud dels seus objectius. L’estudi de la influència dels morfínics sobre l’estat immunitari apassionà el doctor Pacheco. Al mateix temps acomplia la seva vocació de contribuir al desenvolupament de la seva especialitat mitjançant la recerca. “Fa vint-i-cinc anys els especialistes europeus i americans parlàvem de pressió arterial i de freqüència, però a poc a poc vam començar a parlar d’anticossos, histamina, receptors opiacis o de vies del dolor. És a dir, havíem entrat en el fons de la biologia per explicar part dels efectes dels anestèsics.”
Amb els coneixements biològics l’anestesiologia arribava a la majoria d’edat. “L’anestesiologia no consisteix a adormir i despertar el pacient, sinó que s’ocupa de controlar i mantenir el seu benestar biològic mentre està anestesiat.”
Malgrat la importància de la seva actuació, “l’anestesiòleg encara no gaudeix del prestigi professional adequat.”
Sense ell no es pot començar una intervenció quirúrgica, però malauradament moltes vegades no és considerat amb l’equitat, justícia i respecte que es mereix. “Els professionals de la cirurgia consideren l’anestesiòleg com un individu que està al seu servei. Molts cirurgians han reclamat els meus serveis en grans intervencions, però al llarg de la meva vida professional m’he adonat que m’han considerat millor anestesiòleg per ser simpàtic i útil que per ser bon professional o per la meva experiència.”
Sovint són qüestionades les seves decisions i els seus honoraris i qualsevol petit error de temps o humà és sobredimensionat. “Diàriament m’haig d’enfrontar amb situacions en les quals és contestada qualsevol actuació anestèsica que no sigui d’utilitat.”
Aquesta situació provoca un cert descontentament entre els professionals anestesistes. Per això fa catorze anys el doctor Pacheco va decidir no dependre dels cirurgians i optà per muntar dos equips d’anestesiologia en dues clíniques privades (Delfos i el Remei). Els 34 professionals que integren els dos grups segueixen una filosofia de treball molt clara que anteposa el tracte humà a qualsevol altre aspecte. La sensibilitat és una qualitat especialment indicada en l’anestesiòleg perquè tracta amb malalts que estan a punt de ser intervinguts, alguns molt greus, la qual cosa provoca certa por i incertesa. “La meva especialitat només es coneix pel pànic que es té a perdre el món de vista. El que vol el pacient que està a la taula del quiròfan és tenir algú proper que el tracti amb molt d’afecte. El malalt ha de saber que durant la intervenció m’ocuparé d’ell tota l’estona, que el vigilaré i que el despertaré carinyosament. Són molt importants tots els aspectes humans, com saber parlar, dir una paraula amable, tranquil·litzar o agafar la mà.”
El treball de l’anestesiòleg sembla fàcil des del punt de vista assistencial perquè la praxi és sistemàtica i normalitzada. “L’art de l’anestesiologia ha de semblar senzill. S’ha de treballar amb naturalitat fent fàcil allò que és difícil, perquè les complicacions vénen soles. A més, les virtuts de l’anestesiòleg, com les de qualsevol altre professional mèdic, han de ser la humilitat, la prudència i el sentit comú.”
Avui dia es parla de la medicina del dolor tot i que hi ha especialistes que hi treballen des de fa més de vint anys. No obstant això, no tots els metges són receptius a aquest concepte. “Totes les persones pateixen el dolor, el qual s’ha de vèncer amb coneixement.”
El doctor Pacheco va assistir als anys setanta a la primera comissió que tractava aquest tema a l’hospital Clínic de Barcelona, on el doctor García Valdecasas defensava l’ús de la morfina per atacar el dolor. L’OMS va definir tres nivells de tractament del dolor: amb analgèsics convencionals, amb opiacis o derivats de la morfina i amb morfina, per als dolors molt aguts. “Caldria afegir a les teories de l’OMS sobre el dolor, els tractaments no farmacològics sinó quirúrgics d’ablació de les connexions nervioses que el produeixen.”
Tradicionalment les unitats del dolor les han creades i gestionades els anestesiòlegs pel seu coneixement profund de les drogues fortes, morfines i derivats, però, de fet, hi ha altres especialitats molt relacionades. “Les unitats del dolor haurien de ser multidisciplinàries i acollir anestesiòlegs, psicòlegs i neurocirurgians.”
El doctor Pacheco veu el seu futur professional dedicat a l’estudi del vessant ètic de la seva professió, cosa que ja fa com membre del Centre d’Estudis de Bioètica, i també a la docència, no de l’anestèsia sinó d’aquesta disciplina filosòfica, a la Universitat Internacional de Catalunya.
