Text del 2006
L’administració cronobiològica de determinats fàrmacs pot millorar-ne l’efectivitat o reduir-ne la toxicitat.
El doctor Antoni Díez Noguera dirigeix el Grup de Cronobiologia del Departament de Fisiologia de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, institució docent on va estudiar i es va doctorar l’any 1983. La seva relació amb la farmàcia va començar d’una manera peculiar: “A la família no hi havia cap farmacèutic ni cap parent relacionat amb la sanitat. El pare treballava a la Maquinista Terrestre i Marítima i la mare era mestressa de casa. De petit, als 14 anys, vaig treballar en una farmàcia, on feia encàrrecs, i això em va familiaritzar amb la professió.”
La formació acadèmica, el senyor Antoni Díez l’ha completada gràcies a un tarannà inquiet. “Pel que fa a la vessant de la gestió, m’he anat implicant en diferents responsabilitats i càrrecs, i n’he après a poc a poc. Durant la meva etapa de formació científica vaig haver de sortir a l’estranger a fer estades curtes a diferents llocs, com Alemanya i els Estats Units.”
Des del 1976 i fins al 1989, el senyor Díez va compaginar la seva tasca acadèmica amb el treball a la indústria farmacèutica. “L’any 1989, a causa del volum que adquiria la recerca que feia a la Facultat de Farmàcia, vaig haver de prendre una decisió, i vaig optar per dedicar-me enterament al món acadèmic i a la recerca.”
En el període en què treballava a la indústria farmacèutica, el senyor Antoni Díez es va responsabilitzar dels departaments de farmacologia. “Vaig treballar durant 13 anys en tres laboratoris. En els dos primers, hi vaig estar un total de cinc d’anys, i al Laboratori Cusí, vuit.”
La investigació que hi duia a terme aleshores era molt diferent de la que es realitza a l’àmbit acadèmic. “A l’època en la qual vaig treballar a la indústria farmacèutica, la recerca era absolutament dirigida. Tant era així que alguna vegada trobava accidentalment altres millores farmacològiques, però la resposta era que no estàvem buscant-les, que el mercat demanava una altra cosa. Però crec que si només busques allò que esperes, no descobriràs res nou.”
L’interès del doctor Díez per la cronobiologia començà l’any 1976, mentre treballava al Departament de Fisiologia Animal com a professor ajudant. Llavors va iniciar els primers registres de l’activitat motora en animals i es va constituir en l’únic grup de l’Estat espanyol que feia estudis cronobiològics. “Tot va començar quan van arribar al Departament de Fisiologia uns actímetres per mesurar l’activitat motora dels animals i vam observar que hi havia ritmes; aleshores va començar a interessar-me l’estudi dels ritmes circadiaris.”
L’equip d’investigació del doctor Díez Noguera ha introduït i arrelat la recerca de la cronobiologia a Catalunya. També ha estat capdavanter en la implantació de la docència d’aquesta disciplina. L’any 1983 es va llegir la primera tesi doctoral a l’Estat espanyol sobre cronobiologia, i l’any 1987, la segona. El 1988, el Grup de Cronobiologia, juntament amb el Dr. J. A. Madrid, va organitzar la primera Reunión de Grupos de Cronobiología, d’àmbit estatal, la qual se celebra periòdicament. “Actualment, tenim nou cabines insonoritzades amb actímetres per fer el registre de l’activitat motora de més de 160 animals simultàniament. Pel que fa a l’àmbit docent, des de l’any 1987 impartim la matèria de cronobiologia en programes de doctorat, i, des de l’any 1989, en una assignatura optativa dins la llicenciatura de farmàcia o de lliure elecció per a altres llicenciatures.”
La cronobiologia és l’estudi dels ritmes circadiaris, que tenen una durada entorn les 24 hores. “També podem estudiar ritmes anuals, i d’altres, però el ritme circadiari, relacionat amb els canvis que experimenta l’organisme entre el dia i la nit, comprèn el 90% de la recerca que es fa en aquest camp.”
Entre les diverses aplicacions de la cronobiologia, s’hi inclou la cronofarmacologia. “L’administració dels fàrmacs ha de tenir en compte l’hora del dia, perquè siguin com més efectius millor. Una de les aplicacions més importants de la cronofarmacologia és la que s’utilitza en la teràpia contra el càncer. L’administració cronobiològica de determinats fàrmacs pot millorar-ne l’efectivitat o reduir-ne la toxicitat, com passa amb els citostàtics, els quals són fàrmacs agressius i tòxics per al teixit tumoral i per a l’hoste. Podem establir un cicle diari per saber les hores de més toxicitat i de més efectivitat d’aquesta teràpia, la qual cosa ens permet fer el tractament amb bombes programables, amb un catèter que va subministrant diverses combinacions de citostàtics, de manera que s’administren en dosis més altes en moments en què són més tolerats i més baixes quan ho són menys. És complicat posar-ho en pràctica, perquè cal una personalització molt gran, però aquesta aplicació és una realitat en països com França.”
Pel que fa a les línies de recerca, l’interès del grup s’orienta cap a l’estudi del funcionament del sistema circadiari i la seva fisiopatologia. “Concretament, el grup se centra en el desenvolupament del sistema circadiari en rosegadors, en les influències ambientals que afecten la manifestació dels ritmes circadiaris i en el coneixement de l’estructura funcional del sistema circadiari, especialment pel que fa a la dissociació funcional.”
El control del ritme circadiari està circumscrit en un nucli molt concret del cervell, que s’anomena supraquiasmàtic. “Aquest nucli té només aquesta funció, potser és la part del cervell més especialitzada. I, a més, és pràcticament constant en quasi tota l’escala animal. Això fa pensar que, des del punt de vista evolutiu, el problema del ritme va ser dels primers que es van resoldre. La Terra no ha parat mai de donar voltes, per tant qualsevol organisme viu s’ha hagut d’adaptar a un entorn canviant les 24 hores del dia.”
