Text del 2004
En el tractament de la patologia urològica tumoral hi ha hagut un salt qualitatiu que no s’ha produït en cap altre tumor sòlid.
Una de les àrees de la medicina on en al llarg de les dues darreres dècades s’han pogut incorporar un gran nombre d’avenços científics és el camp de la urologia. El desenvolupament dels estudis de patologies urològiques ha comportat l’establiment de nous sistemes de tractament i la possibilitat de realitzar trasplantaments de ronyó cada vegada amb més probabilitats d’èxit. El doctor Antoni Gelabert Mas és cap de servei d’Urologia i trasplantament renal de l’Hospital del Mar de Barcelona. Des d’aquest espai privilegiat de recerca i assistència ha desenvolupat una trajectòria mèdica brillant amb l’objectiu principal de salvar vides i millorar la qualitat de vida dels malalts. En la seva activitat professional s’hi combina la tasca assistencial, la de recerca i la docent, una unió de facetes que aquest metge català considera essencials per desenvolupar un bona praxi mèdica.
La voluntat i la vocació de ser metge van aparèixer de ben jove, quan Antoni Gelabert encara anava a l’escola del seu poble, Maria de la Salut, a Mallorca. “Tenia clar que volia ser metge i entendre el funcionament de l’organisme. Sempre m’havia apassionat i interessat la ciència natural, i el cos humà especialment. Després d’estudiar el batxillerat a Inca vaig anar a Barcelona per cursar la carrera de medicina. Va ser un canvi molt important en la meva vida, passar d’un ambient rural a un d’urbà. Aviat vaig adaptar-me a la ciutat i vaig entendre quin era el meu país. A Mallorca veníem d’una formació cultural i ideològica que no tenia res a veure amb la que hi havia a Catalunya. Aleshores em vaig adonar que pertanyia a una cultura, a un país amb tradició i identitat pròpies. A la universitat s’hi vivia un moment de molta ebullició social i política. Va ser com una segona universitat cultural i ideològica. El professor de l’Hospital Clínic que va influir de forma més destacada en la meva formació va ser el doctor Gil Vernet, un virtuós de la cirurgia urològica, amb qui vaig realitzar l’especialització. Al seu voltant s’havia creat el focus científic més important de la urologia espanyola.”
La idea inicial del doctor Gelabert era centrar-se en l’estudi del ronyó “perquè m’apassionava com aquest òrgan era capaç de detectar les substàncies nocives i eliminar-les a través de l’orina. Però amb el temps em van semblar més interessants els aspectes no nefrològics, és a dir, el funcionalisme dinàmic de l’excreció renal, de l’orina. En un primer moment vaig centrar-me en la patologia tumoral urològica fins derivar en l’aspecte oncològic de la urologia. Des de l’Hospital Clínic s’organitzaven conferències i cursos als quals assistien els millors professionals de la urologia mundial i això em va permetre formar-me i treballar al costat de l’elit mèdica urològica de finals del segle xx. Quan vaig acabar l’especialització vaig integrar-me a l’equip del professor Gil Vernet durant alguns anys com a metge adjunt. La meva incorporació a l’equip del Clínic va ser selectiva per realitzar-hi la cirurgia del trasplantament.”
Si fins aleshores els avenços científics en el camp del trasplantament renal havien estat conduïts pels cirurgians espanyols i francesos, a partir dels anys vuitanta es produí un canvi cultural dins de la urologia mundial. “La medicina va fer un salt qualitatiu amb el descobriment d’aspectes bàsics de la ciència mèdica que van ser incorporats com a coneixement fisiopatològic. Els EUA i Anglaterra havien invertit en el camp de la recerca i això estava creant nou coneixement i establia un nou centre de gravetat de la urologia fora d’Europa. La incorporació de la farmocologia a la medicina va ser molt important. Aquest fet va decantar-me cap a la urologia oncològica i al seu torn cap al món de la recerca.” Després d’estar uns mesos a l’Hospital de l’Esperança per contribuir a posar en marxa el programa de trasplantaments renals, a principis dels anys vuitanta va entrar com a cap de servei d’Urologia i trasplantament renal de l’Hospital del Mar de Barcelona.
L’Hospital del Mar, un centre hospitalari de gran tradició a Barcelona, es va transformar arran de les Olimpíades del 1992 en un hospital de referència. “Va passar de ser un hospital sense futur a incorporar molts professionals de la salut plens de projectes i il·lusió. Avui té una capacitat d’imaginació i de creació científica i professional impressionant per tirar endavant projectes que no sempre han estat assumits per les institucions.”
La funció bàsica del servei d’urologia és assistencial. “Assumim totes les funcions assistencials bàsiques: urologia general, patologia infecciosa, andrologia i reproducció humana, urodinàmia, incontinència urinària femenina, litotrícia i cirurgia del trasplantament renal. La gran dimensió del servei és la urooncologia, que es tracta amb molta profunditat i dedicació. En el tractament de la patologia urològica tumoral hi ha hagut un salt qualitatiu que no s’ha produït en cap altre tumor sòlid. Estem en vies de millorar els tractaments del càncer però no es pot ser excessivament optimista. Som capaços de donar solucions tècniques que no sempre donen qualitat de vida al pacient.”
La recerca a l’Hospital del Mar està concentrada en el camp oncològic, tumors vesicals, renals i càncer de pròstata. El doctor Gelabert és catedràtic d’urologia a la UAB. “Aquesta incorporació al món de la docència em va obrir les portes a la potencialitat de la universitat en l’àmbit de la recerca. Vaig entrar a l’equip del professor Egozcue i les professores Rosa Miró i Maria Rosa Caballín per estudiar els tumors sòlids i vesicals. Docència, assistència i recerca són fonamentals en la meva vida professional. La recerca és bàsica per fer evolucionar la medicina i ha d’anar unida a la docència.”
