Text del 2004
La persona malalta s’ha d’entendre en tota la seva realitat i requereix una atenció integral que implica una concurrència multidisciplinària amb especialistes de diferents àrees de la medicina.
Els avenços tecnològics d’aquest segle han ajudat els metges a comprendre cada vegada millor els complexos mecanismes del càncer. En l’actualitat, els mètodes per diagnosticar-lo i tractar-lo són molt millors que els de fa 25 anys. Avui és possible oferir una millor qualitat de vida als pacients que pateixen aquesta malaltia i els índexs de supervivència han millorat notablement. L’oncologia és una de les especialitats clíniques de major actualitat i desenvolupament, en constant evolució de coneixements, i amb una aplicació clínica quasi immediata dels resultats de la investigació bàsica. El Dr. Josep Ramon Germà i Lluch és un dels grans especialistes d’aquest país en el camp de l’oncologia. Ha desenvolupat una dilatada trajectòria mèdica en aquest àmbit que també l’ha portat a investigar sobre alguns tipus de càncer, especialment l’oncologia urològica. Des del 1994 dirigeix el Departament d’Oncologia Mèdica del l’Institut Català d’Oncologia, un centre d’atenció oncològica integral.
Quan tenia sis anys la seva mare li va regalar un bata de metge intuint que potser algun dia exerciria la medicina. “La cultura mèdica i sanitària va anar entrant dins meu de forma progressiva fins que vaig decidir enfocar la meva vida cap a la medicina.”
Va començar a estudiar medicina durant el període previ a l’assoliment de la democràcia. “Pertanyo a la denominada promoció Trueta. A segon curs vaig entrar en contacte amb el cap de dispensari del servei de medicina interna del Dr. Gibert a l’Hospital Clínic, el Dr. Pagès, que em va proposar que l’ajudés a fer visites. Va ser el meu primer contacte amb el món real de la medicina. Poc després, el Dr. Pagès ens va proposar a un company de carrera i amic, Francesc Mirosa, i a mi d’anar a treballar a l’Hospital Neurològic Municipal, una entitat mancada de recursos i organització on vam crear un nucli de tres professionals i ens vam dedicar a fer medicina de carrer. El Dr. Pagès va donar-me l’oportunitat de descobrir la medicina pura i dura.”
Un any abans d’acabar la carrera anà a treballar a l’Hospital de Sant Pau sota la tutela del Dr. Lluís Casais. “Allà hi vaig estar vint anys. Em vaig especialitzar en digestologia i oncologia mèdica. Aquest mestre em va mostrar quin era el mètode d’ensenyar els residents perquè després doni els seus fruits. El tercer professional que ha marcat la meva trajectòria és el Dr. Pau Viladiu, un dels oncòlegs més rellevants d’aquest país. Va ser el primer director de l’Institut Català d’Oncologia i la persona que em va animar a entrar a aquesta entitat el 1993. A l’Hospital de Sant Pau vaig fer la residència d’oncologia, però durant anys vaig tractar molts tumors digestius. La cirurgia no m’atreia i el Dr. Viladiu em va fer veure que l’oncologia, aleshores molt desconeguda per a mi, seria un repte constant. No em vaig equivocar. En aquells anys hi havia molt de desconeixement sobre el càncer i encara no se sabia que tenia una base genètica. L’àrea de l’Hospital dedicada al tractament dels càncers era opaca i fosca. Avui l’Institut Català d’Oncologia representa l’antítesi, amb unes instal·lacions modernes, plenes de vida i color que fan que els pacients percebin d’una altra manera l’entorn on han de ser tractats.”
En una primera etapa com a metge adjunt d’oncologia del Sant Pau es va encarregar dels tumors digestius. Però això canviaria al cap de pocs anys amb l’obtenció d’una beca al prestigiós Hospital Chairning Cross de Londres. “Allà s’aplicaba un fàrmac que aconseguia una taxa de curacions molt alta en els tumors germinals de testicle i ovari. Fins aleshores la malaltia no tenia curació. Vaig adonar-me de la importància d’un medicament que encara no s’administrava a l’Estat espanyol i vaig posar-me a treballar des del Sant Pau en aquest àmbit creant un dispensari que va adquirir gran prestigi. El 1995 la taxa de curació era del 93%. A Anglaterra vaig fer un estudi sobre marcadors tumorals que em va portar a descobrir que hi havia malalts amb uns nivells de marcadors especials que no reaccionaven al tractament del nou fàrmac. Aquest fet va condicionar que la meva especialització oncològica anés cap al camp de la urologia. Un temps després entrava com a cap del servei d’oncologia de l’Hospital de Bellvitge.” Fruit d’aquest treball, el 1994 un grup d’antics residents del Dr. Germà va constituir el Grup Germial, que reuneix 66 hospitals que tracten els tumors de testicle seguint un protocol comú establert pels estudis d’aquest professional.
El gran projecte mèdic i de recerca en el qual ha participat el doctor Germà en els darrers deu anys és l’Institut Català d’Oncologia. El Dr. Viladiu va conformar un equip de professionals que es caracteritza pel seu inconformisme. L’oncologia, com a disciplina mèdica, ha de cobrir totes les àrees: prevenció, docència, investigació i assistència. “La persona malalta s’ha d’entendre en tota la seva realitat i requereix una atenció integral que implica una concurrència multidisciplinària amb especialistes de diferents àrees de la medicina. El primer tractament del càncer és una bona cirurgia. I l’Hospital de Bellvitge té un servei de cirurgia molt bo. La tecnologia també és multidisciplinària.”
El Dr. Germà és el director de desenvolupament oncològic del model amb el qual actua l’Institut, que agrupa l’Hospital de Bellvitge, el Trueta de Girona i Can Ruti de Badalona, “que implica l’existència d’uns models funcionals en què diferents especialistes treballen de forma conjunta. Des de la primera visita al pacient acorden l’estratègia terapèutica més adient. Compartint coneixements el pacient surt beneficiat. El model també s’ha portat als hospitals comarcals i s’ha establert una col·laboració entre professionals que aposta perquè el pacient sigui atès per metges que actuen tant a l’hospital comarcal com a l’Institut. L’equitat és la base del model.”
La investigació clínica que s’hi realitza és capdavantera. “Tenim en marxa més de seixanta assajos terapèutics i proves amb nous fàrmacs. Avui sabem moltes coses sobre el càncer i això ha fet que creéssim un laboratori de recerca translacional que trasllada els coneixements bàsics cap als malalts.”
Molts casos són diagnosticats quan el tumor està massa avançat. Per això els metges insisteixen en la importància de la prevenció. “Ens basem cada vegada més en paràmetres més pronòstics i predictius per decidir de forma més acurada el tractament per a cada malalt. En termes globals, un 50% dels malalts de càncer es curen. El diagnòstic tardà és el que més perjudica el tractament. Ara bé, la malaltia reuneix al voltant de dos-cents tipus diferents de càncer i mai arribarem a eradicar-lo totalment. El futur ens porta cap a una oncologia més personalitzada en què s’ajustin de forma més adequada els tractaments, que al seu torn seran menys agressius.”
I conclou: “Per ser oncòleg s’han de tenir els somnis suficientment grans per trobar-los quan un es desperta.”
