Dr. Antonio Cardesa
Dr. Antonio Cardesa
PC, 17è VOLUM. Especialitats Mèdiques de Catalunya, II

DR. ANTONIO CARDESA

ANATOMIA PATOLÒGICA

Text del 2004

Podríem dir que l’anatomopatòleg és el notari de la medicina.

.

El Dr. Antonio Cardesa és catedràtic d’anatomia patològica de la facultat de medicina de la Universitat de Barcelona. Ha estat cap del servei d’anatomia patològica de l’Hospital Clínic de Barcelona durant els darrers vint-i-quatre anys. Només començar a parlar ja fa palesa la passió que sent per la seva tasca professional. “Sóc fill de metge, nebot de metges i tinc dos germans i una filla metges. Des de sempre he viscut l’ambient i la professió mèdica al cent per cent. L’anatomia patològica és l’especialitat mèdica que es dedica a diagnosticar les malalties per mitjà de  l’estudi microscòpic. Actualment, la nostra tasca fonamental és fer la certificació en viu, amb garantia i signatura de tipus notarial, de les malalties. Podríem dir que l’anatomopatòleg és el notari de la medicina.”

La ciència avança amb acceleració progressiva, i això és el que ha passat amb l’evolució que ha seguit l’anatomia patològica en un segle i mig escaig. “Al principi, l’anatomia patològica s’ocupava de fer la dissecció post mortem per tal d’esbrinar les causes de la mort. Es va passar a l’estudi d’òrgans i teixits, a les anomenades biòpsies. Després va arribar el microscopi electrònic. Més tard es va descobrir la immunohistoquímica, que permet detectar, per mitjà d’anticossos, marcadors cel·lulars específics. Actualment, tenim l’estudi del genoma, i tot això forma part d’un procés integral. A allò que veiem amb el microscopi hi hem d’afegir el que trobem mitjançant les tècniques de dissecció del genoma. I tot plegat hem d’integrar-ho.”

Nascut a Osca, fins arribar a Barcelona, va fer un periple que va partir de Saragossa i va recórrer Madrid, Munic, Hannover, Nebraska i Valladolid. “Vaig estudiar a la facultat de medicina de Saragossa, a mitjan dels anys cinquanta, en una època en la qual la situació de la universitat era molt difícil. Tot i que no tenia accés a tota la informació científica del moment, vaig tenir la fortuna de ser alumne intern d’anatomia patològica amb el professor Ramon Martínez Pérez, que provenia de l’Escola de Ramon i Cajal. Vaig tenir l’oportunitat d’imbuir-me, de l’estil científic i del rigor analític d’aquesta extraordinària Escola.”

El Dr. Cardesa veia en l’anatomia patològica l’especialitat científicament més precisa i rigorosa. Va anar a Madrid, a la Universitat Complutense, on va fer la tesi doctoral sobre càncer de laringe a les càtedres d’otorinolaringologia i d’anatomia patològica. La tesi va ser dirigida pel gran otorinolaringòleg català, Prof. Rosend Poch Viñals. De Madrid va anar a Munic, on va estar un any a l’Institut de Patologia de la Universitat. Després es va traslladar a l’Escola de Medicina de Hannover, on es va quedar durant tres anys. “D’Alemanya vaig aprendre la metodologia, el fet de ser conseqüent amb els passos sistemàtics que s’han de fer per obtenir resultats científics, i a no deixar res a l’atzar.”

Més tard, va anar als Estats Units, a la Universitat de Nebraska, on va passar quatre anys. “Dels nord-americans vaig aprendre el pragmatisme, em vaig beneficiar de les extraordinàries possibilitats de treballar i de desenvolupar les pròpies idees. També vaig aprendre que als resultats s’hi pot arribar per vies diferents, i que s’ha de saber idear la més ràpida i més econòmica per fer-ho.”

Quan ja havia decidit quedar-se als Estats Units, va tornar a Madrid: “El Prof. Agustín Bullón Ramírez, que era el meu antic mestre i catedràtic d’anatomia patològica, em va dir que s’havien convocat unes oposicions, així que vaig anar a Madrid i vaig treballar dos anys a la Universitat Complutense com a professor agregat. Després d’anar-me’n de Madrid vaig anar a Valladolid perquè en aquesta ciutat tenia la primera càtedra d’anatomia patològica.”

Mentre treballava a Valladolid, es va produir una vacant a Barcelona. L’any 1980 va viatjar fins a la Ciutat Comtal per fer-se càrrec de la càtedra d’anatomia patològica de l’Hospital Clínic. “Vaig arribar a l’Hospital Clínic al 1981, en un moment especial del servei, vaig posar-me en contacte amb els clínics i amb els cirurgians, vaig assabentar-me de les seves necessitats i d’allò que desitjaven per al servei d’anatomia patològica, i vaig exposar-los clarament els mitjans que necessitava per fer tot el que s’havia de fer. Progressivament i de manera molt raonable vam rebre tot allò que necessitava el servei. Durant els vint-i-quatre anys que n’he estat cap hem aconseguit fer el servei d’anatomia patològica possiblement  més conegut i prestigiós d’Espanya.” Privadament, té el seu laboratori a la Clínica Ntra. Sra. del Pilar. És, a més, Membre Numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. Ha sigut president de la Societat Espanyola d’Anatomia Patològica i, actualment és el president de la Societat Europea de Patologia, la  qual va celebrar amb gran èxit  el seu congrés de 1999 a Barcelona. Aquesta Societat està dirigida per un Comitè Executiu  de 12 membres, escollits d’entre els professionals més distingits i reconeguts dels diferents països d’Europa, que es van reunir el novembre de 2004 a Barcelona.

Ha contribuït al desenvolupament d’una sèrie de models experimentals de carcinogènesis. “A Barcelona vam descriure el primer model experimental de tumors associats a neurofibromatosi i també el primer model d’adenocarcinoma de l’esòfag distal mitjançant una esofagitis de reflux. Igualment hem desenvolupat models de càncer nasosinusal i de laringe i hem observat que reprodueixen amb claredat allò que veiem en la patologia humana.”

A la vessant clínica, s’ha dedicat a la investigació de la patologia i dels tumors de cap i de coll, en les classificacions dels quals ha intervingut en les edicions de l’Organització Mundial de la Salut de 1991 i de 2005. “Un gran nombre dels tumors de les vies respiratòries altes està en relació amb els carcinògens del fum del cigarret. Avui dia el càncer és la segona causa més freqüent de mort després de les malalties cardiocirculatòries, i és possible que pugui arribar a ser la primera.”

El repte d’ara és intentar trobar tractaments específics per a cada pacient, mitjançant l’estudi dels gens i de les proteïnes de les cèl·lules. “Des del  2000 coneixem tota la seqüenciació del genoma. Mitjançant tècniques de dissecció molecular els anatomopatòlegs  contribuïm actualment no solament al diagnòstic i al pronòstic dels tumors, sinó també a la troballa de noves dianes terapèutiques, en el sentit que identifiquem molècules de les cèl·lules neoplàsiques que poden ser atacades per anticossos o per fàrmacs. Per mitjà d’aquesta dissecció de les cèl·lules i del genoma busquem allò que és específic del tumor d’una persona i suggerim la manera de  tractar-lo específicament.”

El Dr. Cardesa es mostra satisfet de la seva trajectòria professional. “No em penedeixo de res. Si tornés a començar de nou l’aventura de la professió mèdica, em resultaria encara més apassionant.”

Un dia que passejava per la carretera de les Aigües, va tenir un pensament. “Vaig mirar la ciutat, vaig mirar el mar i vaig pensar que Barcelona era com San Francisco, però a tres hores de cotxe de casa dels pares. He caminat molt pel món, però en aquesta ciutat he posat les arrels. Ara sóc català d’adopció.”