Dr. Antonio J. de la Torre Morán
Dr. Antonio J. de la Torre Morán
PC, 17è VOLUM. Especialitats Mèdiques de Catalunya, II

DR. ANTONIO J. DE LA TORRE MORÁN

ANGIOLOGIA I CIRURGIA VASCULAR

Text del 2004

Qui mou les cames mou el cor.

.

“L’angiologia i cirurgia vascular és una especialitat mèdico-quirúrgica que tracta la part mèdica, el diagnòstic i el tractament quirúrgic de la patologia dels vasos de tot l’organisme (artèries, venes i sistema limfàtic).”

El Dr. Antonio J. de la Torre va estudiar la carrera mèdica a la seva Còrdova natal i es va desplaçar a Barcelona per cursar l’especialitat a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Aquí va trobar uns professors de gran qualitat humana i professional dels que conserva un molt bon record (Dr. Eusebi Sala, Dr. Rosendo Carrera, Dr. Jordi Latorre, etc.) “Vaig escollir l’especialitat en  cirurgia vascular per casualitat, perquè el departament de cirurgia cardíaca i vascular de la universitat  era dels que estaven menys massificats per fer pràctiques. Hi vaig entrar com a alumne intern i aviat vaig centrar el meu interès en la cirurgia vascular. No era una especialitat tant estandaritzada com la cardíaca i oferia més creativitat i diversitat de diagnòstic i tractament. Quan hi ha un problema vascular hi ha manca de rec sanguini a nivell de les extremitats inferiors. Per fer el diagnòstic ens basem en proves molt sofisticades (angiografies, angioresonàncies, angiotac, etc.) i fins i tot la tècnica actual ens permet veure imatges en tres dimensions. Malgrat tot, fins que no et trobes al quiròfan i obres l’artèria mai no saps amb tota certesa les seves característiques i el seu estat. Això fa que moltes vegades hagis d’improvisar per sortir de situacions complexes.”

Un cop acabada la residència els inicis professionals del doctor van ser al costat del seu mestre, el doctor Sala, amb qui va compartir la seva consulta durant deu anys. Des del 1999 treballa al centre hospitalari de Terrassa com a membre del servei d’angiologia i cirurgia vascular. “A l’Hospital de Terrassa intervenim tot tipus de cirurgia vascular (caròtida, aneurisma, protèsica, etc.) La majoria dels pacients ens arriben derivats dels centres d’atenció primària que integren el consorci però també provenen de la consulta del metge de capçalera o del propi hospital.”

Els factors de risc de la malaltia vascular són el tabac, diabetis, hipertensió i insuficiència renal. El tabac es pot evitar però els altres factors, de moment, només es poden controlar. “Quan veig un pacient que continua fumant després d’haver estat sotmès a una greu operació penso que hem estat perdent el temps.”

Malauradament, el pacient no sempre  es mostra receptiu als tractaments del metge tot i que siguin molt senzills. “La vida sedentària i l’estàtica del treball, asseguts o dempeus, provoca que el retorn venós sigui molt lent. Durant el dia les venes claudiquen i a la tarda la sensació de pesadesa és molt acusada, augmentant la pressió venosa de les cames. Hi ha diversos mecanismes que impulsen la sang, un dels quals és la pròpia musculatura  per la qual cosa en caminar el suport de la planta del peu i la pantorrilla fan de molla impulsant la sang i. Per contrarestar aquesta pressió cal posar una mitja elàstica compressiva que s’ha de portar tot el dia però no tothom està disposat a fer-ho, especialment les dones. Només amb la medicació no es millora la circulació sinó que cal canviar els costums de vida per reconduir la patologia. Semblantment, en el cas de la problemàtica arterial els fàrmacs funcionen en fases inicials de la malaltia però no exclusivament. El medicament per sí sol no augmenta la circulació sinó que s’ha d’intentar forçar el sistema arterial creant circulació complementària al voltant de la que està obstruïda, ja sigui caminant o evitant els factors de risc (tabac, control de la diabetis i de les dislipèmies, etc.)”

Una dieta adequada i la pràctica de l’esport contribueixen favorablement a la prevenció de la malaltia vascular. “Qui mou les cames mou el cor. És aconsellable caminar, pujar escales i moure les cames. Hem de tenir en compte que les extremitats inferiors són les que pateixen més, tant a nivell arterial com venós. En les superiors pràcticament no hi ha patologia venosa crònica perquè no suporten tant de pes i són més mòbils.”

El problema de les varices afecta un percentatge elevat de la població i és tractat quirúrgicament pels angiòlegs de formes diverses. “A vegades, els pacients influïts per una propaganda enganyosa dels mitjans de comunicació demanen la intervenció de les varices amb làser. Fa anys va sortir la tècnica chiva per no extirpar del tot el sistema venós superficial. És una tècnica mínimament invasiva que es practica de forma ambulatòria i amb anestèsia local. Des del meu punt de vista no sempre dona bons resultats i no es pot aplicar en tots els casos, sobretot si hi ha moltes varices. Darrerament han sorgit noves tècniques endolàser per a la cirurgia de les varices.”

Mai no s’incideix prou en la prevenció. La cultura preventiva de la població no és suficient i sovint no es té consciència de la gravetat d’algunes malalties. Solucions molt senzilles que estan a l’abast de tothom poden ser molt útils. “Tota la patologia vascular i tota l’especialitat en general té el seu encant, des del punt de vista del professional, i també moltes decepcions. Avui dia encara s’amputen les cames per problemes arterials. S’ha de tenir molta cura de les malalties arterials que posen en perill tant la vida com la funció d’una extremitat. La patologia arterial es pot evitar deixant de fumar, seguint una dieta adequada, practicant esport, evitant l’activitat sedentària i corregint possibles factors genètics. A nivell venós és important evitar l’estàtica, no estar dempeus durant molt de temps però si no és possible, hem de portar una mitja elàstica. Durant l’embaràs també és important l’ús d’una mitja de compressió especial per evitar la pressió de l’úter sobre el sistema de retorn en les cames i part abdominal.”

Els nous avenços mèdics que ja s’albiren a partir de l’evolució de la biologia molecular afectaran positivament  l’especialitat vascular. “Ja s’està intentant l’ús de cèl·lules mare per recuperar la massa muscular després d’un infart. Segurament a nivell d’endoteli vascular en el futur serà possible la seva recuperació si no està molt malmès i si no hi ha calcificació de la paret de l’artèria. Possiblement aconseguirem la recuperació parcial de la paret arterial i la placa de teroma, que avui no es pot aturar. D’altra banda, si amb les cèl·lules mare es pot controlar la malaltia de la diabetis, el número de malalts disminuirà considerablement. No obstant això, l’evolució de tots aquests factors encara està per veure.”