Dr. Armando Cuadra Pérez
Dr. Armando Cuadra Pérez
PC, 17è VOLUM. Especialitats Mèdiques de Catalunya, II

DR. ARMANDO CUADRA PÉREZ

Text del 2004

L’alimentació, l’exercici i les bones relacions socials continuen conformant la base fonamental d’una bona salut.

El Dr. Armando Cuadra Pérez, llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat de Saragossa, és metge de medicina general i afirma “el paper rellevant d’aquest professional mèdic dins de la societat. En realitat, el metge de capçalera és un especialista en el seu àmbit, coneixedor de totes les especialitats, adopta una òptica suficientment àmplia que li permet orientar el pacient cap al professional especialista més adequat al seu problema de salut.” El Dr. Cuadra entén la medicina i els tractaments mèdics des d’una òptica específica, molt lligada al coneixement de la naturalesa i d’uns hàbits alimentaris, físics i naturals saludables. No en va és un dels principals experts en nutrició i dieta vegetariana de l’Estat espanyol.

Una bona relació metge-pacient és una condició bàsica perquè la tasca del professional mèdic sigui efectiva. El progrés tecnològic ajuda a la societat i és imprescindible conèixer-lo i aplicar-lo. “Però això no exclou que la malaltia pugui dependre més que de la intervenció tècnica de la cura de la salut, del fet de cuidar-se i adoptar uns hàbits higiènics que serveixin més per prevenir que per curar. L’alimentació, l’exercici físic i les bones relacions socials continuen conformant la base fonamental d’una bona salut. A vegades, però, cal actuar puntualment. Tècnicament, en nutrició, avui tenim clares moltes coses que abans no es coneixien, una d’elles, que l’alimentació dels nostres avis era molt millor que l’actual. La capacitat autoreguladora del nostre cos davant de qualsevol situació, simple o complexa, és real i s’hauria de tenir en compte ja que és una gran eina per desfer-se de gran mals.”

Una alimentació inadequada pot incrementar els riscos de patir malalties. “En l’actualitat, l’individu és molt sedentari i no desenvolupa el mateix tipus d’activitats que l’ésser forjat durant la prehistòria perquè les condicions de vida han canviat. Fem poc exercici, disposem de menjar abundant, d’un clima temperat… La gent del paleolític patia un gran estrés biològic. Les dones parien moltes vegades al llarg de la seva vida i la mortalitat infantil era molt elevada. Actualment aquest estrés biològic s’ha reduït i ha afavorit l’aparició de moltes de les malalties degeneratives. La recomanació del metge de capçalera o d’un especialista mèdic relacionada amb la necessitat de realitzar algun tipus d’exercici físic té un caràcter bàsicament preventiu. L’obesitat és una malaltia metabòlica producte d’aquest canvi d’hàbits com també ho són la diabetes i la hipertensió. El gran problema de les malalties metabòliques radica en els mecanismes que l’organisme disposa per adaptar-se a unes condicions molt adverses que hi havia fa milers d’anys al planeta.”

Hi ha diferents situacions o trastorns que requereixen unes pautes d’alimentació determinades tant per facilitar una millora de l’estat nutricional i de salut de l’organisme com per evitar complicacions del procés. “Per plantejar un tractament dietètic adequat és necessària l’actuació d’un professional que personalitzi el tractament a les necessitats i particularitats del pacient.”

La prevenció en el camp de la salut esdevé un plantejament bàsic per al professional de la nutrició: “Per aquells països que no disposen de xarxa sanitària esdevé fonamental invertir correctament i amb coherència el pressupost disponible i això vol dir que abans de construir hospitals s’ha de crear un sistema de clavegueram en plenes condicions de salubritat i amb aigua potable. Edificar infraestructures higienicosanitàries és la manera més rentable i eficient de prevenir brots infecciosos i epidèmies. Són moltes les infeccions que es transmetren a través de l’aigua.”

L’especialitat com a nutricionista assolida a l’Hospital Universitari Trias i Pujol permet al doctor Cuadra opinar sobre la importància d’una bona alimentació. “Ha estat tradicionalment la germana pobra de la medicina i no és just. Tenen més coneixements sobre alimentació els veterinaris que els metges. Malgrat tot, cada vegada sorgeixen més cursos de formació en nutrició dirigits als professionals mèdics encara que dins de la carrera de medicina aquesta formació no està contemplada. Hi hauria d’haver més escoles de nutrició que participessin en l’educació alimentària de la població. Les especialitats d’endocrinologia i nutrició estan una mica oblidades. La prevenció és la seva principal àrea d’actuació. Auests professionals topen amb uns hàbits alimentaris molt afermats que són difícils de canviar. L’educació és vital per incidir en un canvi d’hàbits de la població i només es notaran els seus afectes a llarg termini. Les consultes d’infermeria estan ajudant a donar aquest gir en l’àmbit de la salut educant sobre la necessitat de fer una dieta alimentària correcta i exercici físic. Cada vegada s’investiga més sobre les dietes i els seus components però poc sobre nutrició. A l’Estat espanyol s’han fet estudis sobre l’oli d’oliva que han confirmat els seus beneficis en la salut i en la reducció del colesterol dolent. L’oli com a component de la dieta mediterrània és la millor grassa que es pot ingerir encara que s’ha de fer amb moderació. Hi ha projectes de recerca sobre nutrició molt interessants però falten recursos que permetin desenvolupar-los.”

És necessari procurar una alimentació que faciliti un òptim estat nutricional i que cobreixi les necessitats de l’organisme. “L’alimentació ha de ser equilibrada i variada perquè proporcioni tots els nutrients necessaris que són diferents en funció de l’edat.”

L’alimentació dóna mostres de la gran capacitat d’adaptació del nostre cos humà. “El fet de menjar demostra que cada individu és capaç d’adaptar-se a una quantitat concreta de menjar. La recomenació més saludable que els nutricionistes podem donar és que es mengi molts productes d’origen vegetal sense que això impliqui que la persona es converteixi en vegetariana. L’alimentació a base de cereals, llegums i verdures és molt complerta, són els nutrients que l’ésser humà ha ingerit més al llarg de la seva història. Els fruits secs formen part d’un altre grup d’aliments que són un gran complement alimentari. Aquest tipus d’alimentació és molt adequada per aquelles persones que estan cansades de fer dietes. En aquesta alimentació s’han de vigilar els nivells de colesterol. Em sento deixeble de Grande Cobien, un dels grans lluitadors contra el colesterol.”

Es parla molt sobre els beneficis de la dieta mediterrània: “La importància d’aquesta dieta no serveix de res si es porta una vida sedentària. La dieta mediterrània en els països més pobres i amb menys terrenys per al cultiu exigia un gran esforç físic a la població per aconseguir els productes, sobretot verdures, cereals, llegums, fruites, oli d’oliva… L’ésser humà ha anat adaptant la seva alimentació quotidiana en funció de les seves necessitats i dels recursos dels quals disposava al seu entorn.”

Una bona alimentació ha d’anar acompanyada d’un equilibri mental. “Val la pena parar-se i donar-se temps a un mateix. Hem de trobar un espai de la nostra vida per fer allò que ens ve de gust i si a més realitzem una dieta equilibrada, encara millor.”

Aquest professional no oblida el paper destacat de la psicologia dins del món de les ciències mèdiques. “El psicòleg ha progressat notablement dins de la societat moderna i és percebut com una peça important de l’àmbit de la salut. Patir una malaltia o una desgràcia són motiu d’atenció psicològica.  L’adaptació al mal és molt a prop de la por i superar-la significa adaptar-nos millor al procés patològic i assolir un confort. Per això és important que el metge doni molta confiança al pacient i que aquesta ajuda estigui acompanyada del suport de familiars i amics.”

Nascut a Cabolafuente (Saragossa) i sense precedents familiars en el món de la medicina, va decidir emprendre un aventura que l’apassionava lligada a l’àmbit mèdic. Igual que ell, els seus germans estan vinculats al camp de la salut. “La meva germana, Nieves, és metgessa i professora universitària i el meu germà, Jesús, és psicòleg.”