Text del 2004
Els professionals mèdics no sols hem de conèixer una ciència i aplicar una tecnologia sinó que també hem de considerar plenament la dimensió humana de les persones.
Durant les darreres dècades, els avenços en el món científic i tecnològic han fet possible millores en el diagnòstic i tractament de les malalties neoplàsiques de la infantesa que s’han traduït en xifres de supervivència molt destacades. De totes maneres, el càncer continua sent una causa important de mort en menors de quinze anys. La incidència dels diferents tipus de malalties neoplàsiques varia en funció de l’edat, però les més freqüents són les leucèmies, el tumors cerebrals, els limfomes, els neuroblastomes i els sarcomes ossis i de parts toves. La doctora Ofelia Cruz Martínez és oncòloga infantil, una especialitat que la porta a tractar nens i adolescents que pateixen algun tipus de neoplàsia però especialment tumors cerebrals, un dels àmbits en què més s’ha interessat i més estudis ha desenvolupat. Des de l’Hospital de Sant Joan de Déu, una institució sanitària que presta una especial atenció a les malalties d’infants i adults, realitza una labor assistencial, docent i investigadora essencial per trobar més respostes al càncer infantil.
La doctora Ofelia Cruz ha viscut sempre molt a prop del món de la medicina. El seu pare, un destacat catedràtic de pediatria català, el doctor Manuel Cruz Hernández, ha estat un dels seus referents. “El meu pare ha estat un mestre de pediatres. La seva activitat assistencial i docent a l’Hospital Clínic de Barcelona ha marcat la trajectòria mèdica de molts metges en pediatria. A mi em va saber transmetre la passió per la medicina i un sentit molt humanista de la professió, aspectes que sempre m’han guiat en el canviant món de la medicina. Vaig decidir estudiar aquesta carrera i forjar-me un futur en la professió amb esforç, estudi constant i una gran dedicació. Vaig cursar l’especialitat en pediatria a l’Hospital Clínic i progressivament em vaig anar interessant per l’oncologia infantil, àmbit sobre el qual he realitzat nombrosos cursos. Vaig començar a desenvolupar la labor mèdica a l’Hospital Clínic de Barcelona, però després de nou anys, el 1994 vaig entrar a l’equip mèdic de l’Hospital de Sant Joan de Déu. El 2003 vaig estar en un dels hospitals de càncer infantil més importants del món, el Sant Jude de Memphis, per comprovar el seu treball en el camp oncològic, i vaig veure que és comparable al dels millors hospitals catalans. Va ser una tranquil·litat observar que no hi ha diferències pel que fa a tractaments, tot i que sí que es percep que als EUA disposen de més diners i possibilitats per dur a terme la labor investigadora i assistencial.”
L’Hospital de Sant Joan de Déu és un marc incomparable per poder dur a terme una assistència mèdica de qualitat en el camp de l’oncologia infantil. “És un centre punter en investigació, docència i assistència que atorga una importància cabdal al nen, a l’adolescent i al seu entorn. Un nen malalt genera una sensació de patiment i angoixa molt important en els familiars. L’hospital té en compte les necessitats del malalts i les de la seva família pel que fa a mesures de confort i de qualitat de vida. Els professionals mèdics i sanitaris no sols hem d’aplicar una ciència i una tecnologia, sinó que hem de saber tractar les persones i considerar plenament la seva dimensió humana. Per altra banda, els pares i el mateix adolescent han començat a formar part de la unitat terapèutica participant en les decisions que es prenen sobre tractaments. Els professionals mèdics han de sentir la veu de la família, que avui té uns coneixements de medicina molt elevats gràcies a la informació que té a l’abast.”
El càncer tothom el té present però habitualment s’associa a la gent gran. Els infants també poden desenvolupar una neoplàsia encara que la seva incidència és menor que en els adults. “El càncer es desenvolupa a partir d’una alteració de l’ADN que fa que una cèl·lula normal es converteixi en una de tumoral. El càncer infantil no té res a veure amb el dels adults. Són càncers molt diferents la majoria dels quals es denominen embrionaris perquè les cèl·lules són molt semblants a les embrionàries. El càncer de l’adult acostuma a afectar la pell, les mucoses dels pulmons i les vies respiratòries, l’aparell reproductor, etc., i quan apareix es desenvolupa de forma progressiva. En molts casos es podria prevenir amb uns hàbits de vida saludables. En canvi, en el nen la major part de tumors creixen amb molta rapidesa i són molt agressius. No és infreqüent detectar-los quan ja han desenvolupat metàstasis. En contrapartida, una vegada diagnosticat i aplicant el tractament sense retard, s’aconsegueix una ràpida resposta i, sortosament, en molts casos la recuperació del nen. El càncer més freqüent en els infants és la leucèmia, a continuació el segueixen els tumors del sistema nerviós, els dels limfomes, els tumors embrionaris dels músculs, els tumors dels ossos, dels ronyons, etc.”
La doctora Cruz és especialista en tumors sòlids, el més freqüent dels quals és el tumor cerebral. Resulta un càncer difícil de detectar fins que la simptomatologia és evident. “Els símptomes del tumor infantil són els mateixos que els d’altres malalties banals. Un simple mal de cap habitual no té perquè fer pensar que el nen té un tumor cerebral. Però davant de símptomes intensos o situacions irregulars el pediatre ha de sospitar de forma immediata la possibilitat d’una neoplàsia. Hi ha càncers que tenen marcadors tumorals i permeten detectar la neoplàsia de forma precoç, però n’hi ha d’altres que són muts i no donen indicadors en les anàlisis. El pediatre o l’oncòleg ha d’escoltar la mare o el pare que sospita que el nen pot no estar bé. Després de detectar la patologia s’estableix un tractament. Els actuals són bons i efectius però molt agressius. Cada vegada es coneixen millor les alteracions genètiques de les cèl·lules canceroses, fet que permet trobar noves dianes terapèutiques en funció del tipus de càncer, i que en un futur proper ajudarà a tractar millor o prevenir l’aparició de la malaltia.”
Tot i que en els darrers anys s’ha aconseguit curar molts infants amb càncer, encara hi ha molts enigmes sobre el seu desenvolupament. “L’evolució d’un nen amb càncer és diferent de la d’un altre nen amb la mateixa malaltia, i això vol dir que la vida molecular de cada cèl·lula no és la mateixa. En aquesta línia s’estan realitzant nombroses investigacions que segurament establiran nous tractaments. També hi ha treballs que posen de relleu la relació entre el sistema nerviós central i el sistema immunitari com a font d’aparició d’un càncer.”
La docència en el marc de l’hospital universitari és una altra tasca d’aquesta professional de la medicina que reconeix com a fonamental en la seva labor diària. “El metge és una font de coneixement que ha de brollar, hem de saber-lo transmetre a tot l’entorn hospitalari: estudiants, residents, metges, personal sanitari…” Amb aquesta vocació didàctica i amb una profunda voluntat de servei a la societat, la doctora Ofelia Cruz és un referent en el món de l’oncologia infantil catalana i espanyola per la seva destacada tasca científica i assistencial.
