Dr. Artur Evangelista Masip
Dr. Artur Evangelista Masip
PC, 16è VOLUM. Especialitats mèdiques de Barcelona, I

DR. ARTUR EVANGELISTA MASIP

CARDIOLOGIA

Text del 2004

La tècnica ajuda i millora la nostra feina, però no la substitueix perquè ha de ser l´home qui en conegui, valori i corregeixi les limitacions.

Pel doctor Artur Evangelista Masip, la passió i dedicació per la medicina és un dels eixos que vertebren i donen sentit a la seva existència. Aquest eminent cardiòleg va començar a sentir interès pel món de la medicina de ben petit, tot i no tenir cap antecedent familiar que l’hi lligués: “Els meus pares es dedicaven al món de l’empresa, al sector tèxtil, de manera que no vaig viure la medicina a casa meva. Sí que és cert, però, que el meu pare, Agustí Evangelista, sempre va mostrar molt d’interès perquè jo esdevingués metge. Tanmateix, no sé si influí més aquesta aspiració seva o un desig espontani meu que no sé exactament quan es va manifestar.”

El doctor Evangelista recorda perfectament que la motivació fonamental per estudiar medicina va ser de tipus humanitari. “Desitjava poder ajudar altres persones amb la meva activitat professional. Hi havia, també, altres activitats que m’interessaven, l’ensenyament i la psicologia fonamentalment, però em vaig decantar per la medicina perquè vaig arribar a la conclusió que les reunia totes tres. El vessant pràctic de la meva activitat no ha fet més que confirmar-me aquesta idea inicial.”

La complexitat i diversitat de la medicina és encara major quan la comparem amb altres àrees de la ciències en què la capacitat de comunicació, de transmetre coneixements, i l’empatia amb altres éssers humans són pràcticament inexistents: “Humanament, per a mi la medicina és el plaer de poder guarir el malalt i de poder acompanyar-lo durant aquest procés, perquè els pacients poden viure de maneres molt diferents una mateixa situació; es pot donar el cas, per exemple, que un pacient amb palpitacions –és a dir, aquell que esporàdicament sent com el seu cor batega- visqui aquest fenomen intranscendent des del punt de vista mèdic amb una veritable angoixa que li produeixi efectes psicològics. Científicament, la medicina ens atorga la possibilitat de conèixer i aprofundir en les causes i vies de curació de les malalties, però no podem oblidar que únicament aconsegueix curar definitivament algunes patologies infeccioses i que tota la resta requereix un seguiment i controls periòdics. En conclusió, doncs, la medicina és la disciplina humanística i científica que mostra interès pel malalt i per la malaltia, que ajunta el component psicològic, social i emotiu de la persona afectada amb el coneixement cientificobiològic de la patologia. Aquesta complexitat és la que permet que el metge ajudi els altres alhora que es beneficia ell mateix.”

Un cop el doctor Evangelista va tenir totalment clar que es volia dedicar al món de la medicina, va optar per la Universitat Autònoma de Barcelona per formar-se: “Em vaig preparar com a metge i com a especialista a l’Hospital de la Vall d’Hebron, ja que, un cop llicenciat i superat l’examen MIR, també vaig poder-hi fer la residència en el Servei de Cardiologia, al qual sempre em vaig sentir molt vinculat. En esdevenir especialista, atès que no existia la possibilitat d’incorporar-me en aquell moment com a membre de la plantilla del servei, vaig acceptar una oferta per posar en marxa, juntament amb el doctor Bruguera, el Servei de Cardiologia de l’Hospital de l’Esperança. Van ser quatre anys de treball intens i molt enriquidor. No obstant això, va arribar un moment en què em vaig adonar que amb les infraestructures i necessitats assistencials existents difícilment podríem implementar les accions que volíem ni aconseguir algunes fites científiques que ens havíem proposat. Per aquesta raó, i per l’estimació que sempre he sentit per l’entitat on em vaig fer com a metge, en sortir una vacant de metge adjunt del Servei de Cardiologia de l’Hospital de la Vall d’Hebron m’hi vaig presentar.”

D’aleshores ençà sempre hi ha estat lligat. En un primer estadi va assumir la funció de realitzar proves cardíaques d’imatge diagnòstica: “Inicialment em vaig especialitzar en ecocardiografia. Mitjançant aquesta tècnica es pretén d’una banda diagnosticar i ajudar a decidir el tractament més adequat de forma no invasiva de la majoria de patologies cardíaques. Amb l’ús d’aquestes eines intentem millorar la qualitat de vida i la supervivència de les persones afectades per algun problema cardiovascular.”

Aquest àmbit li va interessar tant que es va arribar a convertir en el professional de referència dins de la institució hospitalària. També va assolir càrrecs de responsabilitat i representativitat, com ara el de president de la Secció d’Ecocardiografia de la Societat Espanyola de Cardiologia que desenvolupà durant quatre anys: “Una de les meves grans preocupacions va ser informatitzar i homogeneïtzar els informes dels resultats de les ecocardiografies. Desitjava que només existís un únic format per tal de minimitzar les errades en la diagnosi i la interpretació. Afortunadament, aquesta aspiració meva és avui una realitat perquè el programa informàtic que van desenvolupar i posar en marxa és d’ús generalitzat en els serveis de cardiologia de la majoria dels hospitals espanyols.”

En aquest sentit el doctor Evangelista és molt conscient dels avantatges que l’ús de la tecnologia de la imatge ha aportat a la diagnosi dels pacients, però també dels reptes i inconvenients que planteja: “Els cardiòlegs de la dècada de 1950 únicament disposaven de la història clínica i de l’exploració per arribar a un diagnòstic. En l’actualitat podem efectuar múltiples proves de diagnosi per la imatge que poden escurçar el temps d’exploració. En conseqüència, aquests avenços comporten una reducció del temps que el metge brinda al pacient per conèixer-ne la situació i simptomatologia, de manera que podem estar deshumanitzant la nostra tasca. Al mateix temps, l’ús de maquinària significa l’obtenció d’uns resultats que els professionals hem d’analitzar i contextualitzar perquè, altrament, ens podríem convertir únicament en tècnics que davant un resultat determinat apliquen sempre una solució fixa. No es tracta, doncs, d’efectuar una prova, aconseguir uns resultats i, en funció d’aquests, posar en pràctica un tractament, sinó d’analitzar, valorar i contextualitzar els resultats per arribar a un diagnòstic acurat. No cal pas ser alarmistes perquè certament l’ús de tecnologia ha permès perfeccionar i millorar el nostre diagnòstic, però parlant en termes filosòfics no podem perdre de vista que les imatges obtingudes no deixen de ser ombres que el metge ha d’interpretar, perquè de la mateixa manera que ens poden ajudar també ens poden confondre.”

Aquesta opinió posa de manifest que “el factor humà continua sent tan important com sempre; la tècnica ajuda i millora la nostra feina, però no la substitueix pas, perquè ha de ser un humà qui conegui, valori i corregeixi mitjançant la seva capacitat d’abstracció les limitacions d’aquests avenços.” Aquests desajustos són conseqüència de l’objectivitat i manca de flexibilitat de les màquines, que expressen els resultats en valors absoluts, quan l’ésser humà, fins i tot des del punt de vista sanitari, és un ésser relatiu.

Quan ja era un especialista conegut i reconegut en els àmbits mèdics i científics, va interessar-se per una altra subespecialitat cardiològica fins aleshores desconeguda: “Hi havia un desconeixement palès de les patologies de l’artèria aorta, i únicament s’actuava quirúrgicament –mai no mèdicament- quan el pacient es trobava entre la vida i la mort. L’anàlisi, comparació i seguiment de les nombroses proves diagnòstiques per la imatge que s’efectuaven ens havien de permetre poder elaborar estudis sobre les incidències i expectatives d’evolució d’aquests pacients. Durant la part de la nostra jornada laboral corresponent a recerca i durant bona part del nostre temps lliure, vam començar a estudiar els expedients per tal d’elaborar estudis. Les nostres conclusions es van començar a publicar a les revistes científiques més importants i prestigioses del món, com ara Circulation o European Heart Journal, i vam començar a rebre consultes i suggeriments. Justament en aquests moments ens estem plantejant la construcció d’un web institucional que serveixi per canalitzar totes les consultes que pacients d’arreu del món ens fan.”

En aquests moments “col·laborem estretament amb un grup d’experts nord-americans, alemanys i italians amb qui ens reunim en congressos internacionals periòdicament. Fins al moment n’hem celebrat cinc.”

L’èxit i repercussió d’aquestes investigacions es deu que “van detectar un buit de saber que repercutia enormement en l’assistència dels pacients i que podíem omplir amb els nostres coneixements i amb la infraestructura de què disposàvem perquè, a més a més, la població catalana té unes característiques de vida, per la seva manca de mobilitat, que permeten fer seguiments dels mateixos pacients durant llargs períodes de temps.”

El doctor Evangelista ha optat per la supervisió de projectes de recerca de petites dimensions, ja que “ofereixen la possibilitat d’ampliar i analitzar minuciosament els detalls, de forma que la informació obtinguda és sempre exhaustiva. Des del meu punt de vista, la complexitat actual de la medicina determina que sigui impossible abastar-ne tots els camps, de manera que cal especialitzar-se primer en una branca i després subespecialitzar-se en una tècnica o àrea que motivi especialment el professional i que li permeti fer la seva pròpia contribució a la ciència.”

De vegades l’investigador pot caure en la temptació de donar més èmfasi a la seva persona que no pas al seu descobriment. Evidentment, l’orgull té un paper clau en qualsevol fita humana, però no podem perdre de vista que “la vàlua dels professionals de qualsevol àmbit es materialitza a través de les seves obres, de les seves consecucions, i no pas de les seves paraules o autoimatges. Desgraciadament, molt sovint els professionals tenim una autoimatge de nosaltres mateixos molt bondadosa i que no té en compte les nostres conquestes reals. Si hem continuat amb la investigació en l’àrea de l’aorta no ha estat pas per les distincions i honors que les millors universitats i publicacions del món ens han brindat, sinó perquè hem pogut comprovar que la nostre  feina era útil per avançar en el coneixement sobre aquestes patologies. Estem recopilant un material transcendental gràcies al qual estem salvant vides, i se’n salvaran moltes més en el futur perquè les nostres investigacions estan fent possible un diagnòstic i tractament precoç dels pacients que millora considerablement la seva qualitat de vida.”

El doctor Evangelista se sent molt satisfet d’aquesta segona tasca professional perquè a més a més “he aconseguit despertar l’interès i implicació dels meus companys i residents de manera totalment voluntària i altruista. Així el projecte no comença i s’esgota amb la meva tasca professional, sinó que els meus companys podrien continuar-lo en qualsevol moment, és a dir, el seu futur està garantit per sobre dels meus interessos i condicionaments personals. Desgraciadament, ens manca temps per seguir amb el ritme desitjable les nostres investigacions. En aquests moments estem treballant en set projectes de primer nivell de cara a l’any vinent, però difícilment s’hauran traduït en articles científics de difusió internacional en les dates que havíem previst.”

Per al doctor Evangelista el futur de la cardiologia rau fonamentalment en “l’aplicació de tècniques genètiques. Ara per ara, representen encara un gran misteri i molt probablement s’hauran de descartar possibilitats i caldrà lluitar contra els inconvenients que aniran sorgint a mesura que s’apliquin. És indubtable, però, que l’opció de regenerar completament una zona afectada per un accident cardiovascular obre una porta a l’esperança. D’altra banda, crec que el futur de la cardiologia no passa pel trasplantament de cor –sigui de donant cadàver o de procedència animal-, sinó per la utilització d’altres tècniques que curin el malalt en fases primerenques de la malaltia i facin innecessària l’adopció d’aquesta mesura.”

Pel doctor Evangelista, “la medicina preventiva és la més eficaç des del punt de vista mèdic i també la més profitosa econòmicament per als sistemes sanitaris. Per això el futur de la nostra especialitat ha d’incloure la prevenció i la conscienciació de la població sobre els factors de risc.”

Encara que el doctor Evangelista no prové de cap nissaga mèdica tradicional catalana, sí que n’ha iniciat una: “La meva filla Lídia està estudiant cinquè de medicina i la meva filla Natàlia tercer de psicologia. Els meus altres dos fills, David i Sara, són encara massa petits per saber per quina opció professional es decantaran. En els meves converses amb ells sempre intento posar l’èmfasi en els aspectes més negatius de la nostra professió: la dedicació i la implicació personals que comporta, l’esforç, la renúncia a part de la vida familiar, el reciclatge permanent, la manca de recompensa econòmica i social, etc. Crec que és el més honest, perquè considero que els meus fills ja poden observar a través del meu entusiasme, de la meva dedicació constant, per què la meva professió m’apassiona i m’omple com a ésser humà.”