Text del 2004
El farmacèutic hospitalari s’ha integrat en l’atenció del malalt convertint-se en un assessor del metge.
La integració dels serveis de farmàcia dels hospitals en el marc de l’actuació mèdica s’està mostrant com una bona manera de millorar la qualitat assistencial. Si els professionals del servei de farmàcia hospitalària formen part dels equips clínics s’aconsegueix un ús més eficient dels medicaments, una millora de la qualitat assistencial i també un equilibri de despeses. Els serveis de farmàcia hospitalària s’han modernitzat durant els darrers anys aplicant models innovadors de gestió que han afavorit la reducció d’errors amb els medicaments i la millora de la farmacoteràpia. Josep Ribas Sala és doctor en farmàcia i des del 1983 cap del Servei de Farmàcia de l’Hospital Clínic de Barcelona, on ha implantat un avançat sistema de gestió farmacèutica que ha esdevingut un model de referència.
El doctor Ribas va decidir que volia ser farmacèutic quan encara no existia el concepte de farmàcia hospitalària. Coneixia l’oficina de farmàcia del seu poble, Roda de Ter, un model de funcionament tradicional de la professió que s’ha anat transformant per adaptar-se als nous temps. “De petit sempre m’havia agradat fer experiments i barrejar substàncies. Un dia, un bon amic, el doctor Jaume Colomer, amb qui anava a l’escola, em va dir que seria bon farmacèutic. La veritat és que vaig anar enfocant el meu futur cap a la farmàcia sense saber que la professió evolucionaria tant i que entraria a treballar en un camp especialitzat i interessant que aleshores desconeixia. L’oficina de farmàcia tradicional s’ha transformat i avui està consolidant-se el concepte d’atenció farmacèutica, és a dir, intentar donar un servei més ampli vinculat a l’assessorament i l’educació sanitària de l’usuari. És una manera de restaurar la imatge del farmacèutic i fer entendre la importància de la seva funció dins la societat.”
Va començar a estudiar el 1969 a la facultat de farmàcia de la Universitat de Barcelona i de seguida va voler entrar en contacte amb la professió. “Vaig oferir-me per treballar a la farmàcia de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona. Aquest centre hospitalari em va donar la possibilitat de descobrir la pràctica farmacèutica, però sobretot el món de la farmàcia d’hospital. A les tardes anava a l’Hospital de la Creu Roja del 2 de Maig per fer anàlisis. El doctor Bonal, cap de servei de farmàcia hospitalària de l’Hospital de Sant Pau, va ser el meu mestre durant tota la carrera. Aleshores la farmàcia era senzilla, hi havia poques farmàcies d’hospital i a la carrera no se n’explicaven les característiques perquè encara era un àmbit desconegut. El número de fàrmacs presents al mercat també era molt inferior a l’actual. La tasca fonamental del farmacèutic era subministrar el medicament que prescrivia el metge. Preparava el medicament sense conèixer ni el metge, ni el tractament, ni el pacient. Les coses avui han canviat perquè ha aparegut un gran nombre de fàrmacs en totes les branques de la medicina i s’ha desenvolupat la farmàcia hospitalària. És necessari que el farmacèutic hospitalari conegui el tractament farmacològic del pacient i el seu historial mèdic i farmacològic. En aquest sentit, s’ha integrat en l’atenció del malalt convertint-se en un assessor del metge.”
A partir de mitjans dels anys setanta van començar a crear-se farmàcies a la majoria d’hospitals i es va anar donant forma a una professió que fa uns anys el Ministeri d’Educació va determinar com a especialitat farmacèutica amb la inclusió del FIR (Farmacèutic Intern Resident). “Després d’acabar la carrera i de tornar de la mili, el doctor Bonal em va aconsellar que anés a l’Hospital de Granollers, on buscaven un farmacèutic adjunt al cap de servei de farmàcia, el doctor Triquell, encarregat d’organitzar un sistema de distribució de medicaments que ja estava implantat a altres països europeus i als EUA. Es tractava d’una prescripció individualitzada de medicaments. El sistema de distribució de medicaments per dosis unitàries ha estat l’eina clau per desenvolupar la farmàcia d’hospital. La dosi va de la farmàcia a la infermera i d’aquesta al pacient.”
Després del seu pas per l’Hospital de Granollers, va ser nomenat cap de servei de farmàcia de l’Hospital de Sant Rafel de Barcelona, on va implantar el sistema de dosi unitària introduint noves tècniques. L’establiment d’aquest nou servei va merèixer el Premi Nacional d’Investigació en farmàcia hospitalària de l’any 1983. “Durant aquell període també vaig ajudar a posar en marxa la farmàcia de l’Hospital de Calella, fins que el 1984 em vaig incorporar com a cap de servei de farmàcia de l’Hospital Clínic de Barcelona, que d’aleshores ençà ha passat per una gran transformació tant funcional com tècnica.”
La farmàcia hospitalària dóna els serveis tradicionals d’adquisició, emmagatzematge, distribució i dispensació, i també la preparació de fàrmacs, “per exemple per al tractament del càncer, nutrició parenteral, farmacocinètica… Però també som un equip de professionals amb molt de coneixement i experiència que pot fer grans aportacions als equips clínics. La farmàcia d’hospital proporciona el medicament que ha prescrit el metge en les millors condicions de rapidesa, seguretat i eficiència perquè s’administri al pacient. Aquesta és la missió fonamental del servei, però en té moltes més de complementàries que en els darrers anys s’han anat definint. Un medicament ha de ser eficaç i segur però també eficient, ha de tenir el cost més raonable possible.”
La relació del farmacèutic amb el metge és de complementarietat i interacció: “La integració dins del context mèdic és total. Un comitè de farmàcia i terapèutica format per representants dels diferents professionals de l’hospital estudia quins fàrmacs poden introduir-se. Per acceptar nous fàrmacs es busca que hi hagi un bon nombre d’assajos clínics publicats. Al Clínic es va aconseguir que es prescrivís per principi actiu i no per marca comercial.”
En l’actualitat s’han millorat els processos funcionals dels serveis de farmàcia com l’avaluació i validació de la prescripció, així com el seguiment dels plans farmacoterapèutics. “Els hospitals hem hagut d’establir controls suficients per minimitzar al màxim els errors del procés de prescripció, dispensació i administració de medicaments per garantir el compliment de les pautes terapèutiques. La implantació dels sistemes informàtics ha ajudat a automatitzar processos, a portar la història clínica del pacient i a evitar errors.”
Ara bé, el doctor Ribas indica que “la formació farmacèutica hauria de tenir més en compte l’activitat hospitalària i s’hauria d’actualitzar el FIR per poder assumir en un futur els nous reptes de l’especialitat i del món de la medicina. Els farmacèutics han d’entendre les funcions i responsabilitats que tenen. Falta més preparació clínica per poder interactuar amb el metge.” Professionalitat, racionalitat, esperit de treball i passió per la medicina caracteritzen aquest doctor en farmàcia que continuarà treballant per millorar l’eficàcia i seguretat dels medicaments que s’apliquen en la pràctica clínica diària.
