Dr. August Corominas Vilardell et alia
Dr. August Corominas Vilardell et alia
PC, 16è VOLUM. Especialitats mèdiques de Barcelona, I

DR. AUGUST COROMINAS VILARDELL, AUGUST I HÈCTOR COROMINAS MACIAS

BIOQUÍMICA CLÍNICA –  LIPIDOLOGIA I NUTRICIÓ

Texto del 2004

Una nutrició equilibrada, basada en la dieta mediterrània, és una nutrició cardiosaludable.

La ciència mèdica actual ha viscut canvis transcendentals en les darreres dècades molt relacionats amb les contribucions de les noves tecnologies. No obstant això, la praxis mèdica continua apostant per una via assistencial marcadament humanista, una manera de fer que prioritza una atenció i comunicació propera al pacient. I és aquesta via la que defensa el Dr. Corominas Vilardell, especialista en bioquímica clínica i una figura dins del món de la medicina catalana pels seus treballs de recerca i la seva labor assistencial i docent. El Dr.Corominas ha adquirit una visió humanista de la medicina recollint l’herència familiar de generacions vinculades al món de la ciència mèdica, una arrel que va iniciar-se al voltant de fa segle i mig a Banyoles.

Corominas i Vilardell són dues nissagues de metges gironís que s’uneixen en August Corominas, cinquena generació de metges. Va tenir clar des de petit que seria metge i ben aviat va acompanyar al seu pare a les visites als pacients. Aquesta continuïtat generacional dins de la professió mèdica es manté viva a través de dos dels seus tres fills que també s’han sentit atrets per la medicina, també influenciats per la seva mare, infermera. El Dr. Corominas va començar la carrera de medicina el 1957 en el marc d’una universitat marcadament franquista,“rígida, conservadora i amb una metodologia formativa antiquada. Els problemes polítics que hi havia al país no eren aliens a les universitats. Acabada la carrera no vaig dubtar ni un moment de dedicar-me al que considero un vessant imprescindible de la meva professió, la docència.”

El 1966 va entrar de professor titular de fisiologia a la Universitat de Barcelona i el 1974 va treure’s la càtedra de medicina de la Facultat de Medicina de la Universitat de Múrcia. Paral·lelament a la seva dedicació docent, va tenir lloc des del final de la carrera una tasca assistencial vinculada a l’àmbit de la recerca. Això el va portar el 1970 a convertir-se en el cap de servei del laboratori de bioquímica de l’Hospital Clínic de Barcelona. “Em vaig especialitzar en bioquímica clínica perquè era un camp que m’havia suscitat molt d’interès. Els doctors Permanyer i Soriano van ser els meus mestres i models professionals a seguir.”

La bioquímica clínica és una especialitat del grup dels anàlisis clínics que també la conformen l’hematologia, la immunologia i la microbiologia. La bioquímica clínica és un àmbit de treball que en els darrers anys s’ha transformat notablement gràcies a la incorporació de nous mitjans tecnològics. “Tot i així, un anàlisi clínic no es resumeix en fer funcionar un màquina i esperar uns resultats. L’analista clínic és un metge o un professional especialitzat que no sols coneix uns números que estan a la sang sinó que, a més, els sap interpretar. Hi ha malalties que només es poden detectar a través dels anàlisis, com les metabolopaties hereditàries i altres malalties estranyes. Sóc fisiopatòleg d’anàlisis clínics: interpreto uns resultats en funció de la clínica.”

El 1980 el Dr. Corominas va entrar de director mèdic del futur hospital Germans Trias i Pujol de Badalona. Es va inaugurar el 1983 en el marc d’una situació política i econòmica específica que va impossibilitar un desenvolupament integral de l’estructura assistencial de l’entitat. “Vam tenir dificultats per portar endavant els nostres objectius però al final es va assolir l’obertura de l’Hospital.”

Malgrat això, aquest centre hospitalari va tenir una inequívoca vocació docent amb formació universitària. En l’actualitat, el Dr. Corominas és cap de servei i catedràtic de la unitat docent de fisiologia humana. “Un dels àmbits de docència que més he desenvolupat és la nutrició. Realitzo un gran número de cursos virtuals i presencials sobre dieta mediterrània i sobre el tabú de la mort en universitats espanyoles i estrangeres, especialment a Portugal.”

També dirigeix dos màsters sobre nutrició clínica, a Barcelona i  a Lisboa. “El meu interès pels lípids i la seva regulació a través de la nutrició ha fet que estudiés profundament la dieta mediterrània i els seus avantatges per evitar problemes cardiovasculars, assolir més longevitat, menys problemes de càncer i patologies neurodegeneratives. Una nutrició equilibrada, basada en la dieta mediterrània, és una nutrició cardiosaludable.”

La dieta mediterrània és una filosofia de vida basada en una forma d’alimentació que pren de referència la cultura culinària i els estils de vida típics del Mediterrani. Es diu d’aquesta dieta que és la més sana, saborosa i equilibrada del món. La comunitat científica reconeix els avantatges dels ingredients que la conformen però “per evitar problemes cardiovasculars ha d’anar unida a un estil de vida correcte, hàbits saludables i exercici físic adequat. L’Enquesta nutricional de Catalunya (2003), en la qual va col·laborar el servei de laboratori de l’Hospital Trias i Pujol, va posar de manifest que un 63% de la població catalana coneix el terme dieta mediterrània però només l’aplica un 40%.“

El Dr. Corominas ha presentat treballs d’investigació i ha publicat articles en revistes internacionals fet que li ha comportat un reconeixement a nivell internacional. A més afirma la millora destacada de la qualitat assistencial del conjunt hospitalari i dels avenços tecnològics que s’hi ha incorporat així com en l’àmbit dels laboratoris hospitalaris: “Han millorat molt però els canvis són encara insuficients. Hi ha llargs temps d’espera de pacients per la realització d’un anàlisis. Les urgències basen part de la seva tasca en la rapidesa dels resultats que arriben del laboratori. Sense un laboratori l’hospital no pot funcionar però especialment les urgències. Tot i així, als laboratoris hem vist la introducció de material d’un sol ús que evita el perill de contagi; la informatització dels laboratoris també ha comportat millores i el control de qualitat de tot el procés. El laboratori de l’Hospital Trias i Pujol funciona des del 1983 i mai hem tingut una cas d’infecció entre els treballadors. Treballem amb unes normes d’higiene molt estrictes. Hem de ser molt rigurosos en la nostra feina i no cometre errors perquè del nostre resultat se’n determinarà en part un diagnòstic.”

També: “Caldria millorar la problemàtica de la massificació hospitalària i una tendència creixent cap a la deshumanització del personal mèdic i assistencial. Encara que la nostra tasca es concentri al laboratori, a vegades també entrem en contacte amb el malalt i considero vital establir-hi una comunicació adequada, sincera i de confiança. Dels meus antecessors he après la humanitat i la humilitat amb la qual s’ha de tractar les persones.”

La nissaga mèdica d’aquesta família catalana s’ha cultivat al llarg de dècades i ho continuarà fent. Una veritable passió continua emanant d’aquests metges catalans humanistes i compromesos amb l’avenç de la ciència mèdica.