Text del 2004
És imprescindible que el metge informi sobre quina és la solució més adequada i aconselli el que, estèticament, considera més correcte.
La cirurgia plàstica, reparadora i estètica és una especialitat que compren dues vessants, “existeix una part pròpiament reparadora que és la que va dirigida a corregir defectes físics, ja siguin congènits o adquirits, i una altra d’estètica que consisteix en la millora de l’aspecte estètic de determinades parts del cos.”
Quan el doctor Roger Costa va iniciar els estudis de medicina encara no sabia que s’acabaria decantant per aquesta especialitat. La vocació per la medicina, però, se li havia manifestat molt precoçment. “Des que tinc us de raó que recordo la voluntat de ser metge. Al meu pare li hagués agradat dedicar-se a la medicina però no va poder, ell sempre em va encoratjar i recolzar en la meva elecció professional. El que més m’atreia de la medicina era la part humana, la possibilitat d’ajudar als demés, de curar a les persones. Quan encara era un nen ja tenia clar que volia ser cirurgià” i va entrar a la universitat amb el convenciment que la cirurgia havia de ser la seva opció. “En iniciar els estudis de medicina encara no sabia que existia l’especialitat de cirurgia plàstica, per aquell temps era una àrea que no s’impartia. S’estudiava cirurgia general, cirurgia digestiva, una mica de neurocirurgia i traumatologia, però de plàstica no se’n feia, com a molt ens ensenyaven a realitzar petites plàsties. No existia una assignatura de cirurgia plàstica pròpiament dita, sinó que tot el que hi estava relacionat quedava dintre d’un petit capítol de la cirurgia general. L’especialitat de cirurgia plàstica la vaig anar descobrint poc a poc, a partir de conèixer professionals que s’hi dedicaven com els doctors Llorenç i Sebastià Mir-Mir. Després d’entrar en contacte amb aquest món, vaig decantar-me pel camp de la cirurgia bàsicament reparadora, que era el que més m’interessava. L’experiència en el sector de la cirurgia estètica va venir més tard.”
El seu període de formació va desenvolupar-se a la unitat docent de l’Hospital Vall d’Hebron de la Universitat Autònoma de Barcelona. “Recordo que en aquella època s’impartia una formació estricta i es realitzaven exàmens que exigien molt d’esforç per aprovar-los, en una gran majoria de les assignatures es tractaven de proves orals. Era una carrera dura. Vaig rebre un nivell de pràctiques del qual em sento molt complagut, en acabar la carrera em sentia suficientment segur i preparat com per començar a exercir.”
Després d’aquest període a l’Hospital Vall d’Hebron va continuar la seva preparació a l’Hospital Clínic de Barcelona. “Vaig traslladar-m’hi per passar a ser alumne intern a la càtedra de dermatologia del doctor Pinyol. Precisament, a l’Hospital Clínic vaig conèixer al doctor Sebastià Mir-Mir, ell va ser qui em va formar com a cirurgià plàstic, el fet de conèixer-lo em va proporcionar l’oportunitat d’incorporar-me en el seu equip a la Clínica Plató de Barcelona i allà vaig acabar d’instruir-me en l’especialitat de cirurgia plàstica, reparadora i estètica. El contacte directe amb aquesta branca de la medicina va fer que m’adonés que es tractava d’una àrea molt àmplia que assolia molts fronts. El doctor Sebastià Mir-Mir és un dels meus referents professionals, d’ell destacaria la seva capacitat de treball i la seva habilitat per improvisar i solucionar els problemes imprevistos que sovint sorgeixen en qualsevol especialitat.”
Actualment, el doctor Costa continua exercint en el servei de cirurgia plàstica de la Clínica Plató i també realitza intervencions a la Clínica Bofill de Girona on col·labora amb la doctora Damont, especialista en dermatologia. “A la Clínica Plató, que és un centre que pertany a la xarxa hospitalària d’utilitat pública, bàsicament només em dedico a la cirurgia reparadora, una especialitat que engloba pacients que pateixen diverses patologies: malalts oncològics, malformacions congènites, seqüeles traumàtiques, cremades. A la Clínica Bofill em centro en tot el que suposa l’altra vessant de l’ especialitat, la cirurgia estètica.”
El perfil dels pacients que es mouen dins l’àmbit privat acostuma a respondre a unes característiques bastant comunes. “Normalment són persones que saben el què volen, són pacients exigents que venen amb les idees molt clares. Durant la primera visita es manté una entrevista on ells exposen quines són les seves pretensions i el metge valora, aconsella i aporta solucions. En alguna ocasió ens trobem amb pacients molt joves que, influïts per modes i tendències del moment, suggereixen propostes inviables. En tots els casos és imprescindible que el metge informi sobre quina és la solució més adequada i aconselli el que, estèticament, considera més correcte.”
Es comenta que existeix un prototipus de persona que, amb els canvis físics, el que veritablement pretén és solucionar els seus problemes emocionals. “El metge sempre ha d’indagar el perquè de la intervenció d’un pacient. Tot i que és molt poc usual, alguna vegada m’he trobat amb algun cas a qui he recomanat la visita a un especialista en psicologia perquè el problema era de caire psicològic.”
Fins fa molt poc temps la demanda d’intervencions en el camp de la cirurgia plàstica responia a un sector bàsicament femení, però actualment ens trobem en un moment en que l’home ha començat a introduir-se, de manera estimable, en tot el que suposa el món de l’estètica. “Sembla que en els últims temps l’home s’ha alliberat d’una certa inhibició i ha començat a tenir cura del seu aspecte físic, aquest és un fenomen que s’aprecia a la consulta. Habitualment les peticions dels homes tenen a veure amb temes relacionats amb la pèrdua de cabell o l’excés de greix a la panxa.”
L’intrusisme és un factor que, desafortunadament, està molt estès en l’àmbit de la cirurgia estètica. “Per desgràcia, els metges que ens dediquem a aquest sector tenim poques armes per lluitar contra aquest fenomen, la Societat Espanyola i Catalana de Cirurgia Plàstica intenta abolir-lo amb una sèrie de campanyes de sensibilització per conscienciejar a l’usuari de la necessitat d’acudir a professionals titulats i dels riscos que comporta no fer-ho. S’ha de tenir present que l’intrús és algú que s’infiltra en una professió per la qual no està ni preparat ni titulat.”
El cirurgià plàstic és un especialista requerit per la resta de professionals mèdics, un especialista amb qui es treballa conjuntament en casos de patologies concretes. “En el cas de la cirurgia reparadora és molt habitual que ens mantinguem en contacte amb altres especialistes i treballem en equip, és molt usual estar coordinats amb especialistes que tracten patologies oncològiques. En el cas d’una mastectomia, per exemple, si la reconstrucció és immediata, els cirurgians plàstics estem presents al quiròfan durant la intervenció i participem en el procés final on reconstruïm i tanquem.”
El doctor Roger Costa Carreras es considera afortunat per viure en un entorn professional equilibrat on es treballa amb comoditat. Per desvincular-se de la seva activitat laboral li agrada emprar el temps lliure llegint i viatjant. “La lectura sempre em relaxa i, de tant en tant, necessito fer alguna escapada en companyia de la meva esposa. No cal que es tracti d’un viatge molt llarg, dos o tres dies són suficients per aconseguir desconnectar de la feina i recuperar energia per tornar a enfrontar-me amb el dia a dia del món laboral.”
