Text del 2004
Vull consolidar la tècnica làser en varices per als pacients i per donar-la a conèixer al màxim de cirurgians vasculars possible.
La cirurgia ofereix com cap altra branca de la medicina la possibilitat de conèixer l’interior del cos humà. Aquest va ser el primer atractiu que el doctor Carles Lisbona i Sabater va trobar a la carrera: “La medicina té d’apassionant que t’endinses a investigar què passa en l’organisme, cosa que per a un jove de divuit anys era tan sorprenent que li feia oblidar l’exercici de voluntat que havia de fer per matinar i anar cada dia a classe a Bellaterra, sense l’accessibilitat d’ara.”
El doctor Lisbona recorda una vocació precoç: “Des de petit sentia una passió per la medicina que vaig heretar del meu pare, que va haver de continuar el negoci familiar d’indústria química. Jo veia en els metges uns éssers superiors amb molt d’aplom, pel fet màgic que podien curar les malalties.”
Mentre estudiava medicina, el doctor Lisbona va destriar de mica en mica l’especialitat: “La voluntat de perdre la por als cadàvers amb què fèiem les pràctiques em va conduir a la cirurgia. A les aules de l’Hospital de la Vall d’Hebron vaig estudiar anatomia patològica perquè hi feien autòpsies, i després vaig començar a fer guàrdies als quiròfans.”
En aquest primer contacte amb la cirurgia el doctor Lisbona va practicar i va fer recerca alhora: “Des de molt jove he estat vinculat a la investigació quirúrgica. Els equips dels doctors Camprodon i Segura s’entrenaven a fer trasplantaments de fetge amb animals, en què ja vaig conèixer com empalmar artèries i venes. Quan vaig acabar la carrera ja sabia que volia fer cirurgia vascular, va ser la primera intervenció que vaig veure. Em va impressionar la importància de la patologia que s’hi tractava.”
Aquesta especialitat que estudia, diagnostica i tracta les malalties de les artèries, venes i tots el tubs que porten fluids a l’organisme, ha tingut en l’Hospital de la Vall d’Hebron l’escola estatal per excel·lència, en què el doctor Lisbona va formar-se després d’un període inicial amb el doctor Vidal-Barraquer: “El Servei de cirurgia vascular de la Vall d’Hebron estat reconegut com el millor d’Espanya en l’especialitat durant molt temps. Vaig ser-hi tres anys com a metge intern resident i vaig tenir-hi una relació quasi filial amb el doctor Sobregrau, que va revolucionar la cirurgia vascular a Espanya. Vaig tenir la sort de treballar amb ell com a ajudant en els seus darrers tretze anys de professió.”
Des del 1986 el doctor Lisbona és facultatiu sènior expert en cirurgia vascular de l’Hospital Can Ruti de Badalona i no dubta a fer una valoració molt positiva de l’especialitat a Catalunya: “En els últims vint anys s’hi ha practicat la millor cirurgia vascular d’Espanya i s’hi han format els millors especialistes de l’Estat. Ara és la comunitat autònoma que en concentra la major quantitat i els millors.”
De l’hospital públic, el doctor Lisbona reconeix l’avantatge que “les tecnologies hi arriben molt aviat. A més, en els hospitals pots diversificar molt la teva feina.” Alhora, admet que “la medicina pública corre el risc de deshumanitzar-se per la introducció de la competitivitat i la racionalització de la despesa. Però exercir la medicina privada enriqueix el tracte personal a la pública.”
Amb aquest criteri el doctor Lisbona fa compatibles des del 1982 l’activitat hospitalària i la consulta privada, que ara és al Centre Mèdic Teknon, i ha assistit a molts canvis: “Vaig ser dels primers a Espanya a posar en marxa un tractament amb postaglandines, el medicament vasodilatador més important. He vist en primera línia el naixement de les angioplàsties i les endopròtesis per tractar els aneurismes. També he assistit a la introducció del làser en cirurgia vascular, l’evolució del qual no ha estat pas una cosa ràpida i senzilla.”
Des que el doctor Lisbona va començar a fer cirurgia vascular va trobar-se amb una demanda recurrent: “Sempre he procurat buscar el tractament més estètic i innocu per a les varices, perquè les dones demanen, per aquest ordre, una solució estètica, sense dolor i amb recuperació ràpida. Cal tenir en compte que l’operació tradicional consistia a introduir un filferro a la vena per arrencar-la i que comportava un mes de baixa i una setmana d’ingrés.”
Des del 2001 opera les varices amb una aplicació de la tècnica làser anomenada ELAV (Endolaser Ablation Veins) que és única al món: “Passem per la vena uns catèters amb fibra òptica que condueix energia làser a l’interior. La vena es contrau, s’asseca i deixa de passar-hi la sang, que circula per les venes sanes; així inutilitzem les venes malaltes. La diferència de la nostra tècnica amb la que fan als Estats Units, Anglaterra o Alemanya és que nosaltres en una sola intervenció traiem totes les venes varicoses, el pacient pot marxar pel seu propi peu a casa seva sense haver d’ingressar, tant si és una com ambdues cames, i es recupera en una quarta part del temps anterior de rehabilitació. Com que és poc agressiva, la tècnica pot aplicar-se a persones grans i a persones amb problemes de coagulació que no toleren l’arrencament de venes pel risc d’hemorràgies i hematomes.”
Aquesta tècnica, que el doctor Lisbona ha patentat juntament amb el Dr. Puncernau, ha seguit un procés d’acceptació en el si de la comunitat científica: “Vaig provar uns aparells làser amb venes que vaig extreure a pacients amb el sistema tradicional per comprovar que el làser no causava cap dany a la paret externa de la vena. Després d’experimentar-ho amb molts pacients i de seguir-ne l’evolució, vam comunicar els resultats a les societats catalana i espanyola de cirurgia vascular i els vam presentar en dos simposis internacionals: un al Centre Mèdic Teknon el 2002 i l’altre al Tecnovasc 2003. El treball s’ha publicat a la revista Anales de Cirurgía Cardiaca y Vascular i properament es publicarà als Estats Units i al Brasil.”
El ressò en la comunitat mèdica, doncs, és satisfactori per al doctor Lisbona, qui veu en la tècnica el seu objectiu futur: “Vull consolidar la tècnica làser en varices, que sigui un sistema simple per als pacients i donar-la a conèixer al màxim de cirurgians vasculars possible. Ara per ara l’estan aplicant cirurgians de Madrid, Sevilla, Cadis, Granada, Màlaga, Illes Canàries i Castellò, als quals vam ensinistrar, i hi ha metges portuguesos interessats a conèixer-la. També estic negociant amb els directius de l’Hospital Can Ruti perquè sigui el primer hospital de Catalunya que faci cirurgia làser de varices.”
El treball del doctor Lisbona per afermar els seus descobriments implica una tasca educativa en què el cirurgià se sent còmode: “M’enriqueix molt veure l’evolució d’un metge resident; també participo en el programa de postgrau de cirurgia, en el curs de doctorat i sóc professor de postgrau de l’Escola Universitària Blanquerna d’Infermeria, a banda de conferències que pronuncio arreu.”
Aquest ritme intens d’activitat del doctor Lisbona té una raó senzilla: “Sóc un entusiasta de la meva feina. Si vols arribar a obtenir un resultat en medicina has de posar molt de la teva part, però també reps molt a canvi.”
