Dr. Joan Costa Pagès
Dr. Joan Costa Pagès
PC, 16è VOLUM. Especialitats mèdiques de Barcelona, I

DR. JOAN COSTA PAGÈS

FARMACOLOGIA CLÍNICA

Text del 2004

Investiguem l’eficàcia i seguretat dels medicaments abans de comercialitzar-los i un cop comercialitzats.

El Dr. Joan Costa és farmacòleg i cap del Servei de Farmacologia Clínica de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona. “La farmacologia clínica s’ocupa de tots aquells aspectes implicats en l’avaluació de la qualitat, eficàcia, seguretat i ús d’un fàrmac. Els àmbits d’actuació del farmacòleg són els grans centres hospitalaris, l’atenció primària, la indústria, l’administració pública i la docència.”

Va estudiar la carrera amb una vocació molt clara. “Vaig triar la medicina per la voluntat de servei. Creia que em podia donar moltes satisfaccions a través del contacte humà amb els pacients.”

Va ser alumne de la primera promoció de la Universitat Autònoma de Barcelona. “Els professors eren joves entusiastes que sabien transmetre la seva il·lusió a uns alumnes que ens sentíem involucrats en el nou projecte. Hi havia molta incertesa i inseguretat, però tots participàvem de l’entusiasme de tirar endavant una nova universitat.”

A través dels professors Josep Laporte, Josep Antoni Salvà, Francesc Jané i Sergi Erill, el Dr. Costa va descobrir la farmacologia quan estudiava tercer curs. “El professor Sergi Erill, un dels primers farmacòlegs clínics del nostre país, em va ensenyar les beceroles de l’especialitat. Amb ell em vaig iniciar i formar en la realització d’assaigs clínics. Ha estat per a mi un referent humà i professional.”

Malgrat l’interès per la farmacologia, un cop acabats els estudis el Dr. Costa es va decantar per la medicina general, que va exercir durant vuit anys. Posteriorment, l’any 1982, quan es va crear el servei de farmacologia clínica de l’Hospital de la Vall d’Hebron, el primer de tot l’Estat espanyol, va ser cridat junt amb altres metges pel professor Joan Ramon Laporte. “El fet d’haver estat metge general abans d’exercir com a farmacòleg ha estat fonamental. Em va permetre conèixer la farmacologia clínica aplicada, l’ús del fàrmac i la seva problemàtica.”

Després de vuit anys de treball a l’Hospital de la Vall d’Hebron, el Dr. Costa es va incorporar al servei de farmacologia de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona, el cap del qual era en aquell moment el professor Pau Salvà. “El servei és molt petit. Està format per dos metges farmacòlegs, quatre residents de l’especialitat, una infermera, una química i personal administratiu.”

Quan es crea un nou servei dins d’un hospital el més important és delimitar-ne les funcions per diferenciar-lo d’altres professionals del camp del medicament i, sobretot, donar-lo a conèixer i explicar-ne la utilitat pràctica. “El col·lectiu de farmacòlegs és molt petit en comparació al de farmacèutics, que està ben cohesionat. El fet de ser un grup reduït de professionals a vegades ha fet difícil poder explicar la nostra especialitat.”

Una de les funcions d’aquest servei és recolzar o no la inclusió o exclusió dels medicaments que formaran part del formulari propi de l’hospital i que per tant seran utilitzats al centre. “A la comissió de farmàcia de l’hospital, formada per metges, infermeres, farmacèutics i farmacòlegs, es decideix la conveniència o no d’un nou fàrmac en funció de la seva eficàcia, seguretat i cost. Si s’accepta dins del petitori de l’hospital, recolzem la informació als metges i a les infermeres sobre les seves característiques, repercussions i la forma d’administrar-lo. També fem un seguiment estricte i l’avaluació de les conseqüències de la seva inclusió.”

Quan el metge sol·licita un nou medicament, si aquest té un cost elevat, la qüestió econòmica és una de les que pot generar més preocupació en la comissió de farmàcia. “Avaluem en profunditat els costos tenint en compte que la sanitat té uns recursos limitats. Som conscients que si fem una despesa excessiva en fàrmacs estem escurçant els recursos d’un altre àmbit. Per tant, el cost és un element decisori, que fa que sense negar res que calgui evitem el malbaratament innecessari.”

La indústria farmacèutica té un paper fonamental en la recerca de nous productes. “La indústria farmacèutica es mou per interessos sanitaris però també econòmics. Orienta les seves investigacions en funció dels seus interessos i la rapidesa amb què les impel·leix per assolir el mercat en ocasions pot dificultar l’observació més acurada d’aspectes com la seguretat. Com és lògic, cadascú intenta potenciar al màxim els seus productes amb tècniques de màrqueting molt ben estudiades que exerceixen una gran pressió sobre els professionals mèdics. Sortosament existeix una regulació legal i un codi ètic.”

La consulta terapèutica cau de ple en l’àmbit de treball del farmacòleg. La seva formació mèdica el converteix en el professional més apte per ser consultat en casos de toxicitats, incompatibilitats, reaccions adverses o modificacions de les dosis. Una altra actuació del servei de farmacologia és la recerca clínica. “Investiguem l’eficàcia i seguretat dels medicaments abans de comercialitzar-los amb pacients voluntaris i també fem estudis de seguiment de la seva seguretat o farmacovigilància un cop comercialitzats.”

El Dr. Costa també exerceix de professor de farmacologia dels estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona. “La docència és un element incentivador. Estàs en contacte amb estudiants joves molt estimulats que constantment et demanen coneixement, per la qual cosa estàs obligat, si ets responsable, a donar el més actualitzat i contrastat. Això implica un gran esforç si tenim en compte que ho hem de compaginar amb assistència, recerca, formació continuada, gestió, etc. Aquest conjunt de tasques que se’ns acumulen estan justificades per les circumstàncies, per tant, les duem a terme amb ganes i entusiasme, tot i que som conscients que sovint ens podem trobar en un conflicte entre la diversitat i la qualitat que tots desitgem.”