Text del 2004
La citologia és una eina molt útil, tant en el diagnòstic del càncer com en la seva prevenció.
La metgessa i doctora en medicina Betlem Lloveras està especialitzada en anatomia patològica, concretament en citopatologia. L’àrea de l’anatomia patològica, a diferència d’altres especialitats mèdiques, és una branca eminentment de laboratori, relacionada amb la recerca i els seus mètodes, l ’objectiu de la qual és l’anàlisi morfològica de les malalties mitjançant l’extracció de mostres i l’estudi microscòpic per tal d’assolir un diagnòstic i per tant ajudar a decidir el tractament adient. Aquest camp sanitari, al seu torn, es divideix en diverses subespecialitzacions, com ara la patologia quirúrgica, que té com a objecte l’examen de petites mostres de teixit o de peces quirúrgiques senceres, és a dir, òrgans extirpats mitjançant una intervenció. En aquest cas l’estudi macroscòpic precedeix a l’estudi microscòpic. Una branca més recent és la patologia molecular, relacionada amb la biologia molecular i que permet d’analitzar les alteracions genètiques de les cèl.lules, per exemple d’un tumor. En qualsevol cas, després de l’anàlisi dels teixits cal redactar-ne un informe a fi de comunicar de forma clara i precisa el diagnòstic al metge clínic o cirurgià. “S’ha de realitzar un informe, la redacció del qual en aquests moments ha esdevingut força més fàcil gràcies a la creació de protocols estandarditzats. En qualsevol cas, però, aquests informes han de contenir una descripció macroscòpica de la mostra, una de microscòpica optativa i el diagnòstic amb el grau, si s’escau, de gravetat de l’afecció detectada.”
La doctora Betlem Lloveras, tot i provenir d’una família amb una inqüestionable vocació mèdica –“el meu pare era endocrinòleg i els tres germans som metges”–, estava més interessada en el vessant científic que no pas en l’assistencial de l’ofici tradicional familiar: “M’hauria implicat emocionalment de manera excessiva si hagués optat pel contacte diari i directe amb els malalts. A més a més, des que era petita sempre em vaig sentir atreta pel món microscòpic i el meu somni era treballar a un laboratori.”
Possiblement aquest fet expliqui que durant molt de temps la doctora Lloveras es debatés entre la biologia i la medicina: “Durant els primers cursos de llicenciatura a la Universitat Autònoma de Barcelona vaig estar assistint a classes de biològiques. Finalment, em vaig decantar per la medicina seguint els consells del meu pare que creia que la medicina era una professio prou amplia perque tothom hi trobés una branca que li agradés, i en canvi la biologia en aquells moments estava poc reconeguda al nostre país. A 4rt curs vaig començar a fer pràctiques a un laboratori, i aquest fet em va permetre de millorar els meus coneixements sobre genètica, immunologia i citologia.”
Un cop graduada, va realitzar l’especialitat d’anatomia patològica, a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, primer amb el doctor L.Galindo i després amb el doctor J.Prat: “Realment em vaig decantar per l’anatomia patològica arran, sobretot, del meu interès per la citologia.”
Durant el darrer any de residència va escriure la seva tesi doctoral, dirigida pel doctor Guix sobre l’estudi immunopatològic de la colitis ulcerosa. Posteriorment va fer una estada de dos anys als Estats Units, als Departaments de Patologia del Massachussets General Hospital i del Memorial Sloan Kettering Cancer Center de Nova York. Finalitzat aquest perllongat període de formació es va incorporar a la que ha estat la seva tasca fins a l’actualitat: “Treballo a l’Hospital de Bellvitge i a l’Institut Català d’Oncologia.”
La seva especialitat continua sent preferentment la citologia: “Es tracta d’agafar mostres cel·lulars de la manera menys cruenta possible, moltes vegades aprofitant substàncies orgàniques , com per exemple l’orina, o amb una punció-aspiració . Aquesta tècnica té l’avantatge de facilitar un diagnòstic molt ràpid i a la vegada segur.”
Tot i que les seves utilitats diagnòstiques són múltiples, “la citologia és aplicada fonamentalment com a eina de cribratge del càncer de coll d’úter. Anys enrere es va descobrir que l’origen d’aquest tumor està causat pel virus del papiloma humà, i actualment s’estan introduint tècniques de detecció d’aquest virus que permetran millorar la detecció precoç d’aquest càncer, el més freqüent entre les dones de països subdesenvolupats.
En aquest sentit, la doctora Lloveras aspira a poder dedicar més hores a la investigació per tal de millorar la detecció i el tractament d’aquest virus en el futur. Ara per ara, no obstant això, és conscient que “la recerca és considerada un luxe al nostre país, i la nostra tasca diària ens deixa un temps residual.”
Tot i així, la doctora Lloveras col·labora en diversos projectes per tal de millorar el nostre coneixement i capacitat de lluita contra aquest virus oncogènic, en col.laboració amb el grup d’Epidemiologia de l’Institut Català d’Oncologia. La seva tasca sanitària es completa amb la docència tecnicoprofessional, com a membre de l’Escola de Citologia de l’Hospital de Bellvitge. La doctora Lloveras destaca de manera molt especial la importància d’aquest últim: “D’una banda, participo en la formació dels metges residents que es volen especialitzar en patologia, en l’àrea de la citologia i, d’una altra, en la formació de citotècnics o citotecnòlegs. Aquests professionals no s’emmarquen en cap titulació concreta i poden ser infermers, biòlegs o tècnics superiors. Atès el gran volum de feina dels nostres laboratoris, és impossible que un facultatiu estudiï totes les mostres citològiques, que bàsicament s’efectuen en els controls rutinaris ginecològics. Per aquesta raó la tasca d’aquests professionals és indispensable, perquè són els encarregats de fer una primera selecció de les mostres i de derivar cap al citopatòleg aquelles els resultats de les quals pugin ser sospitosos. En aquests moments formem cada any sis citotecnòlegs que s’incorporen de forma plena al nostre servei durant el període de formació. D’aquesta manera, intentem millorar la qualitat dels laboratoris de citologia d’arreu del país per donar una millor atenció als malalts.”
