Prof. Dr. Jesús Costa Vila
Prof. Dr. Jesús Costa Vila
PC, 16è VOLUM. Especialitats mèdiques de Barcelona, I

PROF. DR. JESÚS COSTA VILA

OFTALMOLOGIA

Text del 2004

La medicina és una professió vocacional per excel·lència.

.

Actualment, el professor Costa Vila desenvolupa la seva activitat professional com a cap del servei d’oftalmologia a la Clínica Corachán, cap de la unitat de recerca de morfologia ocular de la facultat de medicina i a la Clínica Sagrada Família de Barcelona. També forma part de l’equip docent de la facultat de medicina de la Universitat de Barcelona com a professor titular. “Als meus alumnes sempre els recordo que els ulls són la porta d’entrada de la majoria de coses. S’acostuma a pensar que l’oftalmologia només s’ocupa dels ulls, però es tracta d’una disciplina que comprèn l’organisme sencer: totes les malalties del cos humà tenen la seva manifestació en l’aparell ocular.”

El professor Costa Vila va formar-se a la Universitat de Barcelona, dins la unitat docent de l’Hospital Clínic. “Vaig començar els estudis de medicina l’any 1977, bo i compaginant-los amb una feina d’auxiliar clínic. El 1983 vaig acabar la carrera i vaig entrar com a professor associat al departament d’anatomia de la facultat de medicina, en aquell temps dirigit pel professor Dr. Domingo Ruano Gil. Va ser allà on vaig començar a preparar la tesi doctoral sobre l’anatomia comparada de les estructures de l’angle camerular de l’ull en embrions humans i cent cinquanta espècies d’animals per fer la filogènia i l’embriogènia de la trabècula esclerocorneal, que és per on es filtra l’humor aquós. Va ser defensada el setembre de 1986 i vaig obtenir la màxima qualificació d’excel·lent cum laude i Premi Extraordinari de Doctorat per la Universitat de Barcelona. Arran de la tesi vaig crear, juntament amb altres especialistes, un equip d’investigació: la Unitat d’Investigació de Morfologia Ocular, que actualment encara es manté activa i més viva que mai dins del departament d’anatomia humana.”

Després de guanyar la plaça de professor titular per oposició l’any 1998, va acabar l’especialitat d’oftalmologia el 1990 i, dos anys més tard, va ser nomenat responsable del banc d’ulls de l’Hospital Clínic, tasca a la qual s’ha dedicat fins fa ben poc. “El banc d’ulls de l’Hospital Clínic va ser el segon de l’Estat espanyol a ser acreditat per l’Associació Europea de Bancs d’Ulls, després del Centre d’Oftalmologia Barraquer. En un principi vam començar distribuint còrnies tant per Catalunya com per la resta de l’Estat, i em consta que, actualment, també se’n distribueixen per l’estranger. Podem dir, doncs, que som d’àmbit europeu.”

En l’entorn no professional, hi ha una gran desconeixença sobre els trasplantaments en general i el d’ull en particular. “Cada vegada es trasplanta un major nombre de teixits oculars, avui en dia s’estan fent trasplantaments de còrnia, d’esclera, de conjuntiva. També es trasplanten diferents teixits extraoculars, com la membrana amniòtica de la placenta.”

Catalunya manté una taxa alta de donació. “Jo vaig formar part de la Comissió de Trasplantament de Còrnia de l’Organització Catalana de Trasplantaments, i val a dir que, tant a Catalunya com a la resta de l’Estat, el nivell de donacions és força elevat. En aquest moment, el nostre és un dels països on la donació es viu més activament.”

Després d’un període bàsic de formació, el doctor Costa va decidir ampliar els seus coneixements als Estats Units. “Vaig passar tot un any a Boston, al Hospital Massachusets Eye and Ear Infirmary, i vaig estar vinculat a una fundació d’investigació que hi dirigia el doctor Miguel Refojo, un científic espanyol que ha obert les portes a altres conciutadans que han acabat treballant-hi. Va ser una experiència molt positiva, sempre he pensat que Estats Units és un bon país per aprendre, però mai no m’hi quedaria a viure. Durant aquella estada, el que més em va sorprendre va ser el material quirúrgic d’un sol ús. Aquí encara no s’emprava aquest tipus d’utillatge i em va sobtar veure com, després d’una intervenció, llençaven tot l’instrumental. Recordo que jo el recollia per portar-lo cap aquí. Avui en dia, però, nosaltres ja hem assolit el mateix grau en molts aspectes mèdics.”

Es pot afirmar, doncs, que som un país amb un bon nivell d’especialistes. “L’oftalmologia catalana, i l’espanyola en general, és de les més avançades del món. Prova d’això és que Espanya figura com el tercer país pel que fa a l’assistència i la participació al congrés de l’Acadèmia Americana d’Oftalmologia. Puc assegurar que la manera de treballar als Estats Units és la mateixa que la nostra. Som un país amb història oftalmològica on existeix una tradició molt important amb metges de renom com els doctors Castroviejo, Arruga, Barraquer o Sánchez Salorio, entre d’altres. Cada vegada hi ha més pacients que arriben de l’estranger per tractar-se amb especialistes d’aquí.”

Recentment, va demanar l’excedència per poder incorporar-se a la Clínica Corachán i a la Clínica Sagrada Família. “Involucrar-se en un centre clínic és una manera de recolzar la idea que l’oftalmologia forma part de la resta de la medicina. Per mantenir aquesta creença era positiu apostar per formar part de dos de les millors clíniques de Barcelona. Tant un centre com l’altre són dels pocs que estan dirigits per metges, i això significa que no hi entra cap interès comercial ni cap companyia que necessiti obtenir uns beneficis, en ambdues clíniques som els professionals qui decidim la manera d’exercir la medicina que creiem convenient i ningú no ens la imposa. Avui en dia, aquesta situació és una garantia de qualitat i humanitat indubtable.”

La medicina és una ciència que evoluciona dia a dia, que està sotmesa a variacions constants. “Estic convençut que a la medicina, en breu, li espera un gran canvi en dos sentits: per una banda, la teràpia gènica suposarà una innovació espectacular en el camp dels trasplantaments. La creació de teixits i d’òrgans a partir de cèl·lules mare és una realitat que no ens queda gaire lluny. Per altra banda, el concepte que tenim dels medicaments clàssics quedarà totalment obsolet, em refereixo a un tipus de fàrmac com el citostàtic que no és selectiu, que tracta el càncer però ataca tant les cèl·lules malmeses com les sanes. Crec que la medicina efectuarà un canvi tan espectacular que els professionals, forçosament, ens haurem de reciclar.”

Els estudiants que ara cursen la carrera de medicina es troben amb una sèrie d’avenços tecnològics que, fins no fa pas gaire, eren del tot inimaginables. “El cent per cent dels aparells que utilitzem els oftalmòlegs són màquines que funcionen mitjançant un sistema informàtic. La informàtica s’ha convertit en una eina que ofereix una sèrie d’avantatges suplementaris, però mai no podrà substituir la persona que hi ha darrere.”

Hi ha uns valors humans que el metge ha de cultivar d’una manera especial. “La medicina és una professió vocacional per excel·lència i avui en dia, desafortunadament, s’està tendint a deshumanitzar-la. Els professionals d’aquest sector no hem de perdre mai de vista que l’interès principal de la nostra activitat és el malalt i la seva malaltia, i tan important és un com l’altra. És vital que el metge no descuidi mai la relació que manté amb el pacient, ja que és la base de la professió.”