Text del 2004
La sang ens diu moltes coses.
.
“La sang ens diu moltes coses. Les conclusions a que arribem els hematòlegs no deriven de l’anàlisi dels resultats d’una màquina sofisticada. Ben al contrari, som uns observadors excel·lents. Podem veure a través d’un frotis la majoria de patologies de la sang i orientar sobre malalties no hematològiques que tenen expressió sanguínia.”
El doctor Carles Besses va iniciar la carrera de medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona atret no només per la part científica sinó també pel vessant humà de la disciplina. A partir de tercer curs va compaginar els estudis mèdics amb una feina a l’Institut Grífols, on treballava al laboratori d’anàlisis immunològiques dels glòbuls vermells i també en les anàlisis de sang dels virus de l’hepatitis. “El contacte amb el treball de laboratori em va agradar. Allí va néixer el meu interès per l’hematologia i se’m va obrir el camí dins del sector. A la Clínica Corachán i sent encara estudiant, vaig treballar en l’àmbit de les transfusions de sang de malalts quirúrgics i mèdics. Posteriorment, a la facultat vaig estudiar els problemes hematològics pròpiament dits. Per tant, vaig tenir l’oportunitat de veure les dues parts de l’hematologia, la biològica i la clínica, les dues igualment apassionants.”
Un cop acabada la carrera es va especialitzar en hematologia a l’Hospital de la Creu Roja de Barcelona. Allí va adquirir una gran experiència clínica a la Unitat d’Hematologia, que era un lloc de referència tant des del punt de vista clínic com diagnòstic. Al mateix temps va entrar a treballar al banc de sang de la Creu Roja, concretament al laboratori d’immunohematologia. De tot el període formatiu, el Dr. Besses té un record especial de dos professors. “El Dr. Jordi Sans Sabrafen és un referent en la part clínica i m’ha marcat amb la seva perspectiva global d’anàlisi del pacient i de la realitat que envolta el metge. La Dra. Soledad Woersner és un referent en el vessant biològic de l’hematologia i un exemple de rigor professional.”
L’any 1986 li van encarregar la creació d’un servei d’hematologia a l’hospital de l’Aliança. “Vam crear-hi de nou un departament hematològic amb un gran esforç. Com a responsable de l’àrea clínica i de laboratori, es va modernitzar el laboratori d’hematologia, es posà en marxa l’Hospital de Dia i es varen protocolitzar de forma sistemàtica el tractament dels tumors hematològics.” L’any 1996 l’Aliança va patir una reconversió que va afectar laboralment i professionalment molts especialistes. Davant d’aquesta situació d’estancament, el Dr. Besses va aprofitar l’oportunitat de traslladar-se a l’Hospital del Mar, on actualment és el cap del servei d’hematologia.
La unitat hematològica que dirigeix el Dr. Besses es dedica fonamentalment a la part clínica. Està formada per un equip de cinc hematòlegs, quatre dels quals es dediquen al tractament i cura dels pacients i l’altre a les tasques de coagulació sanguínia. Completen el servei una secretària i una infermera adscrita a l’hospital de dia. “Procuro que en el servei hi hagi competència tècnica i sobretot sensibilitat assistencial.”
El departament d’hematologia d’un hospital atén els pacients que arriben a través de facultatius d’altres entitats, també dels centres d’assistència primària i, sobretot, els del mateix centre hospitalari. Els metges d’altres especialitats remeten els pacients al servei per al tractament després de diagnosticar-los una malaltia hematològica. “Tractem tot tipus de patologies hematològiques, des de la leucèmia aguda fins a l’anèmia ferropènica. La patologia més banal sempre la derivem al metge de referència i nosaltres només intervenim com a consultors. La nostra activitat és fonamentalment oncohematològica. Ens ocupem de forma primordial del tractament de tumors hematològics.”
Tradicionalment hi ha hagut un debat sobre l’especialista més indicat per tractar un càncer hematològic. “L’hematòleg clínic està molt més ben format en la fisiologia de les cèl·lules de la sang i en coneix millor les malalties que l’oncòleg, no només en el moment diagnòstic sinó també la seva evolució.”
Un òrgan cancerós és fàcilment visible, però en el cas de la sang pot semblar més difícil detectar-lo i tractar-lo. “Les cèl·lules de la sang es formen en els òrgans hematopoètics, que en l’adult són la medul·la òssia i els ganglis limfàtics. La representació d’aquests òrgans és disseminada a través de l’organisme, per la qual cosa la majoria de patologies de la sang estan disperses en el moment del diagnòstic. Aquest fet no compromet el pronòstic ni la supervivència del pacient perquè depenen més del tipus de malaltia específica que no pas del fet en si mateix d’estar disseminada. També cal dir que hi ha malalties tumorals de la sang que estan localitzades, tot i que són poc freqüents.”
La quimioteràpia ha estat fins ara el tractament més efectiu de les malalties hematològiques. “La quimioteràpia continua sent el tractament principal, però ara ja existeixen fàrmacs, que actuen sobre el mecanisme de la malaltia hematològica i anticossos monoclonals que, juntament amb la quimioteràpia, tenen una eficàcia molt elevada en els tumors limfoides.”
El fet de no ubicar en un lloc concret la patologia provoca un cert desconcert en els pacients. “No és fàcil explicar la malaltia hematològica. Tothom pregunta si es curarà del tumor, però la nostra resposta sempre és molt cauta perquè, tot i que després del tractament poden desaparèixer els símptomes, no sempre s’arriba al final de la curació. Una de les característiques de les malalties de la sang és la reincidència.”
El fenomen immigratori que s’està donant al nostre país els últims anys té una repercussió mèdica en algunes especialitats. “Gairebé la meitat de les primeres visites que fem els hematòlegs a l’Hospital del Mar són de pacients immigrants. Els professionals ens hem hagut de reciclar en alguns temes perquè estem veient malalties que només coneixíem a través dels llibres de text, és el cas de la drepanositosi, una alteració hereditària dels glòbuls vermells, característica de la raça negra. “
El Dr. Besses també dedica part del seu temps a la docència de residents i a la investigació. “Fem una recerca clínica que té una gran solidesa perquè és el fruit del treball de molts anys d’experiència. Investiguem principalment en dues línies: les síndromes mieloproliferatives cròniques i els limfomes de baix grau de malignitat.”
El pacient ha de sentir el suport dels metges que l’atenen i ha de percebre que el seu problema mèdic serà atès i resolt. Malauradament la pressió assistencial, a vegades excessivament alta de les organitzacions sanitàries, pot repercutir en l’atenció al malalt. Malgrat tot, l’esforç continuat dels professionals intenta donar sempre la millor atenció tècnica i humana.
