Dr. Miquel Bernardo Arroyo
Dr. Miquel Bernardo Arroyo
PC, 16è VOLUM. Especialitats mèdiques de Barcelona, I

DR. MIQUEL BERNARDO ARROYO

PSIQUIATRIA-ESQUIZOFRÈNIA

Text del 2004

L’esquizofrènia és una disfunsió del sistema nerviós que provoca un trancament de la capacitat d’integració de la informació.

La psiquiatria és aquella especialitat mèdica que sencarrega de totes les malalties relacionades amb alteracions del sistema nerviós que provoquen, al seu torn, distorsions del comportament o de la conducta.

La diferència principal amb altres disciplines afins com ara la neurologia és que té com a objecte el tractament de tots aquells trastorns que afecten les reaccions externes dels pacients.

El doctor Bernardo va decantar-se cap a aquesta especialitat ja en els primers cursos de llicenciatura: Vaig començar els estudis de medicina a la Universitat de Barcelona ja sentint-me molt atret per la psiquiatria. A segon de carrera, vaig descobrir-la com a opció professional en presentar-me a un concurs oposició per esdevenir alumne intern del Departament de Psiquiatria de lHospital Clínic-Universitat de Barcelona. Això em va donar loportunitat de conèixer de primera mà i des dun estadi molt primerenc de la meva formació quina seria la meva activitat laboral des duna perspectiva eminentment pràctica.

El doctor Bernardo recorda aquells anys com una època en què la universitat era una institució molt activa. Shi desenvolupaven múltiples activitats culturals i tenia un indiscutible vessant polític. Estàvem vivint els últims anys del franquisme i la universitat es trobava en un moment de transició i debullició politicocultural. Per mi va ser una oportunitat única no tan sols per poder entrar en contacte tant amb les grans figures de la medicina com amb els pacients, sinó també per formar-me amb un tarannà humanista.

La seva experiència com a alumne intern li va permetre poder superar sense gaire obstacles el concurs oposició per poder cursar l’especialització en psiquiatria a l’Hospital Clínic: Van ser anys dintensa preparació, dacumulació de coneixements i experiència. Cal reconèixer que hi va haver moments crítics perquè hom sadonava dels coneixements i saviesa dels experts, però alhora també de com de difícil era arribar a superar-los. Entre aquests antecedents il·lustres jo admirava especialment una figura cabdal del període republicà, el professor Emili Mira i López. El vaig conèixer a través del nostre professor Joan Obiols, qui el referenciava contínuament. Després em vaig interessar pels seus treballs i els vaig llegir intensivament i extensivament. Em va sorprendre laposta del doctor Mira per una psiquiatria amb una sòlida base mèdica i científica, menys especulativa, però que, al mateix temps, també es decantava per laportació dels descobriments de la psicologia i de les ciències socials.

El doctor afegeig, durant els meus anys de formació la psiquiatria va viure una profunda transformació en el nostre país. Va passar a ser més científica, menys dissertativa i més oberta. En aquest canvi va tenir un pes fonamental la influència nord-americana, no tant pels seus coneixements teòrics i terapèutics sobre el tractament de les patologies psiquiàtriques, sinó per un sistema d’organització força més estructurat que l’europeu del moment. De llavors ençà l’empenta de la psiquiatria nord-americana i de la seva base estructural no ha fet més que créixer al nostre país.

Un cop acabada la fase de residència es va incorporar com a membre de la plantilla al Servei de Psiquiatria de l’Hospital Clínic. En aquesta institució ha desenvolupat tota la seva activitat mèdica en el sector públic. Actualment és el cap de secció d’aquesta àrea. Paral·lelament, també ha desenvolupat una part minoritària de la seva tasca assistencial en el sector privat: Latenció privada mha permès tenir contacte i poder tractar pacients que responen a una tipologia diferent i més heterogènia que la que trobem en lassistència hospitalària pública.

En aquest sentit, els pacients que arriben a l’Hospital Clínic per ser tractats d’un trastorn psiquiàtric, bàsicament, vénen derivats de metges dels serveis datenció primària, daltres especialistes que opinen que són necessaris els mitjans hospitalaris per diagnosticar-los o tractar-los de forma més convenient, o provenen dels serveis durgències del nostre mateix hospital.

Una vegada són adreçats al Servei de Psiquiatria, el diagnòstic es porta a terme a través duna exploració mitjançant una entrevista que posa de manifest les disfuncions de les diverses àrees psíquiques. Aquest procediment comporta un 80% de la nostra tasca de diagnosi. A més a més, es combina, quan és escaient, amb la realització de proves complementàries, com ara anàlisis, proves de neuroimatge, hematologia, neuropsicologia, de personalitat, etc.

Dins de les malalties psiquiàtriques, el doctor Bernardo està subespecialitzat en el camp de la esquizofrènia: Aquesta malaltia és summament complexa i podem considerar-la com la conseqüència de lelevat grau de desenvolupament del nostre cervell. Lesquizofrènia és una disfunció del sistema nerviós que provoca un trencament de la capacitat dintegració de la informació que percebem a través dels nostres sentits, una mena de curtcircuit dels sistemes dinformació del subjecte, i que es manifesta per mitjà de la incapacitat delaborar pensaments coherents i per laparició dal·lucinacions i idees delirants. Generalment són pacients que pensen que els persegueixen o que els altres els rebutgen; simultàniament poden tenir problemes de relació amb lentorn, poden presentar estats dànim depressius o exaltats i acostumen a tenir una escassa capacitat de concentració i de connexió didees.

Aquesta malaltia se sol desenvolupar en el període de joventut, concretament entre els 18 i 25 anys: En el cas de lesquizofrènia hi pot haver un component genètic o prenatal, una alteració del neurodesenvolupament produïda durant el període de gestació per un agent infecciós, com ara la grip, que predisposa a patir-la, però també una situació vital que la desencadena ja que aquesta malaltia té un component genètic que tanmateix mai supera el 50%, és a dir, a aquest substrat genètic prenatal li hem dafegir una sèrie de factors desencadenants que acostumen a ser o bé el consum de substàncies tòxiques o bé la vivència de determinades situacions assimilades com a crítiques. Ambdós factors actuen com a percutors de la malaltia.

Per al tractament dels símptomes d’aquesta afecció és fonamental l’entorn: Lambient en què visqui el pacient pot afavorir-ne la recuperació o entorpir-la.

Ara per ara, no podem parlar d’un restabliment complet dels esquizofrènics, però sí duna remissió dels símptomes en un elevat percentatge dels casos.

A més de la seva tasca assistencial, el doctor Bernardo desenvolupa una intensa activitat investigadora i docent: En la nostra branca és indispensable desenvolupar investigacions vinculades a lassistència per tal de garantir un tractament eficient dels pacients. Daltra banda, també tinc la sort de ser professor i poder transmetre els meus coneixements a altres metges. És molt gratificant poder confiar el que has après a altres persones plenes dil·lusió i empenta per continuar en la teva àrea dactivitat.