Text del 2004
El malalt de càncer té dret a estar informat i a no estar-ho si no ho desitja.
.
El doctor Carles Conill va estudiar medicina a l’Hospital Clínic de Barcelona. Allí va conèixer professors excel·lents i companys de professió amb qui ha mantingut els lligams d’amistat. Després d’aprovar l’examen de Metge Intern Resident, l’any 1980, va fer la residència a l’Hospital de la Vall d’Hebron, un dels centres amb millors equips tècnics i humans del moment. “Des del començament dels estudis vaig optar pel vessant quirúrgic en diversos camps, com la traumatologia, l’ortopèdia, la cirurgia general, la neurocirurgia o la cirurgia vascular. Finalment em vaig decantar per l’oncologia radioteràpica perquè no té una limitació organoespecífica i, en realitat, és una cirurgia alternativa.”
Va completar la formació als Estats Units, a l’Hospital M. D. Anderson de Houston, i a diversos centres hospitalaris europeus (París, Montpeller, Lovaina, Amsterdam, Rotterdam, Estocolm, Goteborg…), on va conèixer de primera mà les diverses subespecialitats de la disciplina. “Hi ha molts professionals que m’han deixat una empremta al llarg de la meva trajectòria. Destacaria especialment el doctor Delclòs i el doctor Oró, amb qui vaig treballar a Houston.”
El Dr. Conill va ser metge adjunt de l’Hospital de la Vall d’Hebron durant quatre anys i en l’actualitat és consultor del servei d’oncologia radioteràpica. “L’oncologia radioteràpica és una especialitat mèdica que tracta el càncer mitjançant radiacions ionitzants.”
El servei d’oncologia radioteràpica del Dr. Conill és multidisciplinari. “Som un equip de treball que treballa en equip. Analitzem cada malalt de càncer i valorem el tipus de tractament que necessita. També tenim en compte altres aspectes humans i de salut, per la qual cosa disposem d’un psicòleg especialitzat. Quan a una persona se li diagnostica un càncer pateix estrès emocional, que comporta alteracions d’ansietat i depressives que cal identificar i tractar. També experimenta disfuncions nutricionals com a conseqüència dels tractaments. Un especialista en nutrició intenta prevenir-les. Un altre aspecte important és l’estat de les peces dentals del malalt, ja sigui d’origen o degut als tractaments, de la qual cosa s’ocupa un estomatòleg. A més del suport d’aquests tres especialistes no específics, dins del servei hi ha l’equip d’oncologia mèdica, el de radioteràpia i el de cirurgia general.”
Quan a un pacient se li diagnostica un càncer, el primer entrebanc que es troba el metge és la manera de comunicar-ho a la persona afectada. “La informació és una obligació del professional, però més aviat és un dret que té el malalt. Nosaltres no hem de donar aquella informació que el malalt no vol tenir perquè té dret a estar informat i a no estar-ho. Moltes vegades vol saber el diagnòstic però no el pronòstic. Pel que fa al pronòstic, és tan important el que es diu com la manera de dir-ho. Cal que el malalt entengui la informació a fi que pugui participar activament de l’evolució de la seva malaltia de manera positiva. L’has d’implicar en l’equip de professionals que està treballant per a ell i fer-lo partícip d’algunes decisions. El pacient, des de la seva perspectiva personal, familiar, social i professional, pot decidir entre les diverses alternatives terapèutiques que li proposem.”
Un cop el malalt amb càncer està preparat psicològicament i físicament, ja pot afrontar el tractament. “La radioteràpia té usos diversos: com a tractament preoperatori, per posar el tumor en condicions favorables abans d’abordar-lo quirúrgicament amb èxit; com a tractament exclusiu, curatiu, alternatiu a la cirurgia, i, finalment, com a tractament postoperatori, per evitar el risc de la recidiva tumoral.”
Si la resposta a la radioteràpia abans de la intervenció quirúrgica és positiva, la cirurgia serà molt més conservadora. S’ha vist que és molt efectiva en el càncer de recte, per exemple. “Hi ha situacions molt clares en què la radioteràpia es veu com el tractament més adequat, per les característiques i la localització del tumor.”
Si les circumstàncies han fet més convenient la intervenció quirúrgica, la radioteràpia juga un paper molt important a posteriori. “El cirurgià extreu allò que veu i a més a més un marge de seguretat al voltant del tumor on està demostrat biològicament que poden quedar cèl·lules malignes. La radioteràpia actua sobre la zona per assegurar la destrucció total d’aquestes cèl·lules i també en altres àrees de risc per prevenir la recidiva del tumor i evitar una segona intervenció.”
El tractament amb radioteràpia ja no deixa ni de bon tros les seqüeles d’anys enrere. “Gràcies a la millora dels equips tècnics, que permeten definir l’òrgan malalt amb molta precisió, i també als nous coneixements radiobiològics, la radioteràpia avui dia ja no crema la pell.”
Malauradament, a vegades el càncer diagnosticat no té cura. En aquest cas, la radioteràpia també té una funció important. “El càncer es pot curar de moltes maneres, però no sempre es cura. Aleshores el tractament radioteràpic esdevé molt efectiu per pal·liar el dolor ossi metastàtic. No només minimitza el dolor, sinó que també evita la presa d’elevades dosis de fàrmacs.”
El Dr. Conill ha viscut canvis importants en la seva especialitat i en pronostica molts més en un futur no massa llunyà. “Cada vegada curarem més i millor. Els càncers progressivament esdevindran malalties cròniques. La gran alternativa a la cirurgia serà l’ús de les últimes tecnologies amb protons, que aviat tindrem al nostre país. És un tipus d’energia que permet concentrar tota la radiació exclusivament en el volum tumoral i amb efectes secundaris nuls.”
