Text del 2004
Tot allò que és desproporcionat deixa de ser estètic.
.
La cirurgia plàstica actua directament sobre el cos humà utilitzant diverses tècniques, en constant avenç i experimentació, amb l’objectiu de donar forma, reconstruir o millorar teixits amb una doble fita, la millora funcional i l’estètica. Tradicionalment es reconeixen diferents aspectes dins d’aquesta disciplina, com són la cirurgia reparadora i l’estètica, però ha estat aquesta última la que en els darrers anys s’ha revaloritzat de forma espectacular. I és que el valor de la bellesa física ha adquirit tal importància en la cultura occidental actual, que moltes persones arriben a considerar l’aspecte físic com una qüestió fonamental en el desenvolupament de la persona. El doctor Carles Fernández Serra, especialista en cirurgia plàstica i en cirurgia general, ha participat de forma activa en l’evolució de la cirurgia plàstica, reparadora i estètica dels darrers trenta anys.
Nascut a Barcelona i criat a Reus fins als catorze anys, el 1963 es traslladà a Lleida i el 1965 va arribar a Barcelona per estudiar enginyeria industrial. La seva atracció per la música el va portar a vincular-se amb el món de la Nova Cançó catalana, de la difusió de la qual fou pioner junt amb altres companys a les terres lleidatanes. Els estudis d’enginyeria no van acabar de funcionar i va decidir canviar la carrera per una per la qual pressentia que tenia vocació: la medicina. “Els meus pares van voler que cursés la carrera a Saragossa, i això em va fer apartar del moviment social i cultural que arrossegava la Nova Cançó. Aviat vaig començar a involucrar-me en el món mèdic, primer com a intern a algunes càtedres i també com a cap de taula d’anatomia, on rebia ensenyaments dels adjunts. Vaig tenir clar des del primer any que m’especialitzaria en cirurgia, i quan a l’estiu anava de vacances a Lleida feia pràctiques a la clínica del Dr. Biosca.”
L’interès per la cirurgia plàstica va posar-se de manifest tardanament. Abans d’especialitzar-s’hi va estar tres anys com a metge rural a Àger (Lleida). Però quan va poder entrar de metge intern a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau va obrir-se-li un nou món de coneixement: “Allà vaig coincidir amb el doctor Serret, cirurgià plàstic de l’Hospital de Sant Pau i company de classe durant molts anys a Reus, i em va convèncer que fes l’especialització en cirurgia plàstica. Va ser definitiu perquè en aquest àmbit s’hi combinava la meva dèria artística amb la medicina. Primer vaig acabar l’especialització en cirurgia plàstica i després vaig completar els estudis fins obtenir el títol de cirurgià general. Entenc la medicina des d’una perspectiva molt àmplia que comprèn una formació generalista.”
També va realitzar formació a l’exterior “per conèixer altres metodologies i formes d’enfocar i pensar la medicina. Avui la medicina espanyola és capdavantera i en alguns aspectes està per sobre d’altres cultures mèdiques pioneres com la nord-americana. En la nostra medicina preval l’ètica i la deontologia, aspectes fonamentals per assegurar una bona praxi mèdica a la societat.”
El seu referent mèdic i professional ha estat el doctor Tuca Barceló, qui va ser cap del servei de cirurgia oncològica de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i un destacat representant de la cirurgia dels anys setanta i vuitanta. “Oncòlegs i cirurgians treballàvem i discutíem plegats els casos en un comitè que permetia realitzar tractaments globals ben pautats i controlats. A principis dels anys vuitanta aquest sistema era realment innovador i participar-hi va ser molt formatiu. Va ser en aquest servei hospitalari on vaig tenir les primeres responsabilitats amb la complexitat de la cirurgia plàstica. El 1988 el doctor Tuca va morir i amb ell va desaparèixer el servei.”
A partir d’aquest moment, el doctor Fernández Serra va decidir emprendre una trajectòria mèdica vinculada a la medicina privada. “L’experiència adquirida a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau fent cirurgia de la mà, cirurgia d’urgències per traumatismes facials i corporals, cirurgia reparadora d’accidents o cremades i cirurgia del càncer i la seva reconstrucció, entre d’altres, va ser molt completa. El cirurgià plàstic arribava allà on no actuaven moltes especialitats mèdiques. Avui, en canvi, oftalmòlegs, traumatòlegs, ginecòlegs, etc. reclamen parcel·les quirúrgiques que des de fa anys realitzem els cirurgians plàstics.”
Amb consulta mèdica privada a Barcelona i a Vic, va crear el Servei de Cirurgia Plàstica i Reparadora de la Clínica de l’Aliança (avui Clínica de Vic), on va seguir desenvolupant aquella experiència professional. Avui continua exercint a Barcelona, a la Clínica de la Sagrada Família, i a Vic. “La cirurgia estètica és un àmbit que ha pres una rellevància considerable en els darrers anys. Ha estat sempre una part de la cirurgia plàstica. El problema actual és que molta gent identifica cirurgia plàstica amb estètica, i no és així. Els cirurgians plàstics oferim un gran ventall de tractaments entre els quals hi ha els d’estètica.”
El cirurgià plàstic i estètic ha de pensar a millorar la persona si allò que demana és raonable i factible. “S’ha d’escoltar el pacient per veure si darrere de la petició hi ha algun tipus de patologia psicològica que l’indueixi a sol·licitar la intervenció. La definició de salut de l’Organització Mundial de la Salut assenyala la importància de l’equilibri físic, psicològic i emocional de la persona. Qualsevol obsessió deixa de ser equilibri i no forma part de la salut. Per tant, no podem donar suport a les obsessions. Com a metge refuso realitzar intervencions que no respectin l’harmonia o les proporcions. Tot allò que és desproporcionat deixa de ser estètic. Hem d’evitar que la cirurgia estètica provoqui la uniformització i uns models de bellesa rígids. Les modes influeixen massa en les demandes de cirurgia estètica. La persona que vol ser operada ho ha de fer per ella mateixa i no perquè cregui que ha d’oferir una imatge concreta, massa sovint estereotipada i innecessària.”
Són constants les novetats tècniques que han perfeccionat els tractaments de cirurgia plàstica, com els penjalls miocutanis, els penjalls lliures microvascularitzats o els cultius de pell, indispensables per a persones que pateixen grans cremades. També en cirurgia estètica apareixen constants novetats: “Penso que moltes s’han de valorar amb molta cura abans de començar a utilitzar-les. Algunes vegades s’han hagut de retirar productes o canviar tècniques perquè han presentat complicacions a llarg termini. No podem jugar a veure qui és més modern. Per altra banda, moltes de les intervencions actuals de cirurgia plàstica o estètica són molt més segures i ràpides gràcies a la millora de les tècniques anestèsiques.” El doctor Fernández Serra reivindica una concepció ètica de la cirurgia plàstica basada en una praxi mèdica qualificada dirigida a millorar la qualitat de vida dels pacients.
